Ajuts o drets

Després de les eleccions, a cada formació política hem analitzat els resultats amb dosis d’autocrítica o autocomplaença segons el cas.

A les files socialdemòcrates hem entomat la derrota i ara toca afrontar nous reptes. Assumir que queden tants votants sense representar no és fàcil, però deixant de banda les mancances del sistema electoral, que tenim ben clares en el moment de presentar-nos, cal pensar en clau positiva.

En debats i trobades amb gent jove, gent gran, sindicats, associacions i altres agents socials, hem copsat la preocupació per la pèrdua de benestar i qualitat de vida. Tenim més clara que mai la necessitat d’aplicar polítiques estructurals per garantir la igualtat, l’accés a un habitatge digne i uns ingressos suficients per no dependre de l’assistència institucional, o uns serveis de salut que no ens obliguin a assumir grans despeses o a fer desplaçaments llargs i costosos.

Tinc la tranquil·litat que al Consell General el grup parlamentari socialdemòcrata, amb les conselleres Judith Salazar i Susanna Vela i el nou conseller Pere Baró, treballarà per millorar la qualitat democràtica i afavorir un diàleg profitós, assenyat i productiu.

En un context internacional de retorn de velles fórmules reaccionàries, que eliminen drets aconseguits amb molt d’esforç, els ideals i les propostes socialdemòcrates són imprescindibles. Cal trobar la complicitat d’aliats i adversaris per progressar. Alguns candidats de DA van dir en veu alta, en campanya, que aquesta nova legislatura es despenalitzarà l’avortament. Esperem que sigui veritat. Nosaltres volem garantir el dret de les dones a interrompre l’embaràs amb garanties i sense paternalismes.

El mes passat la nova presidenta d’Acció Feminista, Laia Ferré, demanava menys ajuts i més drets. Això es pot estendre a tots els àmbits: els ajuts són necessaris en situacions de precarietat, però els drets s’han de garantir sempre. Avancem en aquest sentit i fem un exercici de maduresa democràtica. La Constitució diu que la sobirania resideix en el poble andorrà; per tant, no és del Vaticà, ni d’un sol copríncep.