Adéu-siau sra. Marsol

En la darrera sessió del Consell de Comú d’Andorra la Vella, la cònsol major, la senyora Conxita Marsol, ens anunciava que renunciava al càrrec per poder concórrer a les properes eleccions generals. Una notícia que no ens va fer ni fred ni calor. De fet, ja ens ho esperàvem, malgrat tot el secretisme que ha caracteritzat el seu consolat. 

Dèiem que el seu adéu de la política comunal no ens va fer ni fred ni calor, tot i que esperem que el seu successor marqui un abans i un després en la manera que s’ha estat gestionant el Comú aquests darrers anys sota la vara de Marsol. Ho hem de recordar. Ha fet una gestió massa sovint d’esquena a la població, pensant més en el seu llegat faraònic que en satisfer les necessitats reals dels ciutadans.

Posem-ne alguns exemples. Les fonts de colors al llit del riu Valira al seu pas per la plaça de la Rotonda. A quina necessitat responen? I el telefèric per pujar al pic de Carroi (projecte que només ha servit per malgastar diners públics)? Per no parlar de les pujades de preus públics: l’any passat dels aparcaments sota el pretext de voler pacificar el trànsit -per cert, encara és hora que se’ns presentin els resultats d’aquesta política- i enguany l’augment de forma lineal dels preus de diferents serveis -alguns molt necessaris, dels quals en depenen moltes famílies com poden ser les escoles bressol, la ludoteca i el llamp o les escoles artístiques-, taxes i impostos, i en el context d’inflació disparada i en el que és la pitjor crisis de pèrdua de poder adquisitiu de les famílies.

Més enllà d’això, també s’ha de dir que ha governat menystenint una part important de la població, marcant clarament una diferència entre ciutadans de primera i de segona. I no només això, sinó que també ens ha menystingut a nosaltres, com a consellers del Partit Socialdemòcrata + Independents i com a representants de la ciutadania amb un 38,40% dels vots que es van emetre en les darreres eleccions comunals del 2019. No s’han convocat gaires comissions, ni el dia a dia ni els grans projectes s’han treballat comptant amb la minoria, a qui només se’ns ha deixat unes poques hores per analitzar la documentació que ells han treballat durant mesos. 

En resum, marxa de la política comunal havent deixat un clima enrarit a la parròquia, amb un malestar força generalitzat de la població envers el Comú i els seus representants -no ho diem nosaltres, així ens ho transmeten molts ciutadans-, i dins el propi Comú. I això malgrat dir treballar per una parròquia amable amb les persones. Nosaltres volem treballar per una parròquia que tingui en compte totes les persones. 

Només ens queda dir-li adéu-siau i esperar que el nou cònsol no segueixi aquest camí i obri la porta a la col•laboració, pel bé de la parròquia, que en definitiva és l’objectiu que compartim.