Actualitzar els salaris

Avui sembla que hi haurà una reunió del Consell Econòmic i Social (CES) per negociar l’actualització dels salaris. En un altre article d’aquesta secció comentava que, des de l’aprovació de la Llei qualificada d’acció sindical i patronal, no trobava que el CES hagués representat cap avenç en matèria laboral ni que complís les funcions pròpies d’un òrgan de negociació col·lectiva.

La darrera modificació salarial la va decretar el Govern després que no fos possible arribar a una entesa entre organitzacions sindicals i patronals. Ara sembla que la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge ha encarregat al CES que s’arribi a un acord perquè l’any que ve l’increment salarial obeeixi un diàleg social i no hagi de ser dictat pel Govern, però sembla que es tracti més de defugir la responsabilitat que d’una voluntat real d’arribar a consensos. El Govern es vol limitar a aprovar l’augment del salari mínim i sembla que els representants sindicals treballen en una proposta, però és molt dubtós que l’acceptin els empresaris, poc acostumats a negociar.

Sabem que el salari mitjà es troba lluny de la realitat de la gran majoria de la població i a vegades l’anunci de la xifra corresponent provoca la indignació general. Recordem que el salari mitjà és el que s’obté de sumar tots els sous i dividir-los pel nombre de persones assalariades. També se sol parlar del salari medià o “més habitual”, que és el que marca la línia divisòria entre els sous que es troben per sota i els que queden per sobre. Segons les dades del 2023, el mitjà se situa en 2.443 euros i el medià en 1.939.

Si els mecanismes que tenim actualment no són efectius, potser el que cal és modificar la legislació laboral i fer-la aplicable. Aquest seria un primer pas per afavorir el diàleg social, fins ara inexistent, i podria ser beneficiós tant per als assalariats com per a les empreses, que acabarien oferint incentius més potents que els actuals per trobar personal, com bones condicions de treball i salaris justos i suficients per afrontar el nivell de vida i els preus de l’habi­tatge.