Durant les darreres setmanes, llegim a la premsa de tot el país les propostes que porten alguns dels comuns liderats per Demòcrates. Des del pont Tibetà a Canillo fins a l'estratosfèric projecte que proposa la parròquia d'Encamp, sense oblidar el, per ara, fallit giny al pic de Carroi, ni les milionàries fonts de colors a la Valira de la majoria a la capital.

En aquest aspecte, són dues les meves principals preocupacions:

- D'una banda, si amb la situació actual que viu la nostra població és necessari fer aquest tipus d'inversions vers projectes faraònics, que es podrien fer d'una altra manera o simplement esperar i invertir en polítiques prioritàries, com les d’habitatge.

- D'altra, em preocupa (i molt) el missatge que ens arriba des de les files demòcrates pel que fa a la sostenibilitat mediambiental. Mentre la ministra Sílvia Calvo defensa aquesta aposta, els comuns liderats pel mateix color polític creen aquests projectes pensant únicament en el turisme, deixant de banda les necessitats futures i explotant de manera perillosa i irrespectuosa els nostres paisatges.

Cert és que Andorra depèn molt del turisme -continuen mancant propostes clares per a la diversificació econòmica-, però el que no podem permetre, i així ho va demostrar la ciutadania en la recollida de signatures que es va promoure des de l'oposició Socialdemòcrata al Comú d'Andorra la Vella- és tenir un turisme de masses que no fa despesa, que fins ara estaven en els nostres eixos comercials, i ara es desplacen a un intent de parc d'aventures a les nostres muntanyes que provocarà una massificació de les mateixes i el seu problema mediambiental.

Aquesta és l'Andorra que es vol deixar per als pròxims anys? És injust que ni es consulti a la ciutadania, ni es revisi des d'un punt de vista mediambiental aquests projectes faraònics. No diem no a projectes per al nostre país. Diem no a projectes que deixaran endeutat el medi ambient.

No és el moment ni les formes.