Fa temps que un tema de discussió entre els amics és sobre els ensenyaments que hem pogut extreure d’aquest període que vivim. Daniel Innerarity reflexionava a principis d’any sobre com hauríem de sortir d’aquesta crisi sanitària, social i econòmica, no només descobrint el treball i els resultats científics, sinó que també tenint un millor coneixement de nosaltres, de la nostra condició humana, de la nostra fragilitat, de les nostres limitacions i possibilitats. I és clar, sempre que estiguem disposats a voler aprendre i contribuir a la formació d’una mena de consciència col·lectiva per encaixar i interpretar els fets. És en aquesta reflexió on m’agradaria situar el meu escrit per tancar un any complicat i difícil, de doloroses pèrdues personals i de menyscaptes i privacions econòmiques.
Els reptes que teníem s’han vist amplificats: pandèmia (l’actual i les futures) la degradació climàtica sense precedents, les desigualtats, la pobresa, les crisis humanitàries i la fragilitat econòmica. Els experts diuen que estem davant una ocasió única per orientar l’economia i la societat cap a la digitalització i la transició ecològica. Estratègies per crear un entorn i una economia sostenible, equitativa i resilient. Una transformació que no pot deixar ningú enrere, amb beneficis que es distribueixin de forma equitativa, potenciant totes les activitats relacionades amb l’economia solidària i col·laborativa i les reformes fiscals necessàries per passar, progressivament, de gravar el treball a gravar l’ús de l’energia i dels recursos, alhora que augmentar els impostos sobre les rendes més altes i les del capital. Un creixement que garanteixi la major prosperitat per a la humanitat.
Alguns parlen de la necessitat d’un nou consens econòmic mundial (Maria Mazzucato) i d’un nou pacte social, un nou escenari amb uns estats forts i revitalitzats, amb una renovada governança i unes noves relacions publicoprivades, una xarxa de solidaritat pel bé comú ben construïda i una globalització regulada. Tot un seguit d’actuacions i polítiques que ens ajudin a solucionar els problemes presents i anticipar-nos i protegir-nos dels riscos futurs.
Crec que com tots vostès hi vull confiar i ser positiva, que després de fer repàs al viscut i après aquest any que s’acaba, voldria tenir menys incerteses. De certeses, crec que estarem d’acord que la crisi de la pandèmia ha propiciat el retorn de la confiança en els poders públics com a instruments de justícia social, han sigut clau per garantir la cobertura sanitària, l’educació i els serveis assistencials però també de suport al teixit empresarial.
En l’àmbit de la salut assistirem pendents al seguiment de la pandèmia, a l’aparició de noves variants, a les vacunes i a les dosis de reforç, als tractaments que evitin la mort de persones, a la millora de la nostra salut mental... a l’àmbit tecnològic i econòmic sembla que assistirem i serem protagonistes de l’inici dels canvis i transformacions anunciades per combatre les desigualtats, la pobresa i la marginació que amb l’actual crisi s’han vist augmentades.
Potser em diran ingènua, però crec que tenim la possibilitat, i el deure, de començar a construir una altra manera de viure, de fer, de prioritzar... De tenir cura del nostre entorn i de nosaltres mateixos amb un fort sistema de salut i de protecció social (la dependència i les pensions) amb unes condicions laborals i un treball dignes.
Que aquest any que comença sigui, manllevant paraules de la periodista Lola García, l’Any Zero post-Covid, en el qual es comencin a materialitzar els primers punts d’un nou full de ruta per a una transformació... de ben segur amb períodes d’adaptació i transició, però amb accions i polítiques que donin seguretat i esperança.