Avui és el Dia Internacional dels Treballadors, un dia que ens ha de servir per reivindicar les millores necessàries que cal fer encara per tal que el món dels treballadors (assalariats i, des de la nostra perspectiva, també els autònoms) assoleixin un estàndard més elevat pel que fa als seus drets socials. Millorar l'estàndard social no només beneficia els treballadors, sinó que també ratifica el comportament dels empresaris que fan bé les coses. Empresaris que implementen un model que es fonamenta en maximitzar el benefici dels seus treballadors pel bé del benefici global de la seva empresa, perquè entenen que una plantilla contenta és un factor de productivitat en benefici del resultat global de la seva empresa. A més, no oblidem que aplicar un estàndard laboral adequat pot esdevenir un element de competència deslleial dels empresaris que fan bé les coses en relació amb aquells que abarateixen els costos en personal al no complir els mínims exigibles.
Tot i l'aprovació de la darrera llei de relacions laborals de finals del 2018 -reforma clarament regressiva dels drets dels treballadors-, em vull quedar amb les passes que ens haurien de portar a millorar l'estàndard laboral. El Consell Econòmic i Social (CES), creat per adequar-nos als requeriments i reptes de l'encaix amb Europa, pot ser un bon exemple. Ara bé, cal que efectivament se li doni la funció de diàleg i concertació social per a la qual es va crear. Això només serà possible si es dota tots els participants de les eines necessàries per fer que la normativa social i laboral integri amb rigor la perspectiva dels actors que conformen el CES (Govern-patronal-treballadors).
Malgrat els avenços, tant personalment com en l'àmbit professional, soc més partidària de treballar per allò que està pendent de fer que de vanagloriar-me pel que he assolit i, en l'àmbit dels drets socials, encara queda molt per fer. Un clar exemple és la reforma de les pensions de la Seguretat Social en la qual, indubtablement, ha de participar una representació dels treballadors.
I des de la perspectiva d'allò que està pendent de fer, toca detenir-me en els mecanismes de control que han de vetllar per la consolidació i el desenvolupament dels drets socials. D'una banda, des de l'espectre intern, hem d'exigir una Inspecció de Treball forta, que es dediqui essencialment a controlar la correcta implementació de la normativa laboral, quelcom que malauradament ara no està succeint. S'han anat augmentant desmesuradament les competències del Servei d'Inspecció de Treball (acord d'associació i gestió dels ERTO's, per citar dos exemples entre molts d'altres), però sense dotar-lo de més recursos. Aquesta realitat compromet, de forma preocupant, la tasca per a la qual es va contractar els inspectors de treball, que no és altra que la d'informar amb rigor tècnic els agents socials (treballadors i empresaris) en la implementació de les normes en matèria laboral i en seguretat i salut en el treball i la de fer inspeccions (d'ofici o a partir de denúncies) per tal de verificar la correcta integració d'aquestes.
Finalment cal parlar del control extern pel qual, manllevant les paraules del Raonador del Ciutadà, hem d'entendre les organitzacions internacionals no com un mecanisme de pressió interna sinó com un instrument que ens ha d'ajudar a assolir un estàndard de drets més elevat per a la nostra ciutadania. Des de la bancada socialdemòcrata hem proposat al Govern que amplií la ratificació de disposicions de la Carta Social Europea (CSE) i que ingressi en l'Organització Internacional del Treball (OIT) -només hi ha 6 Estats al món que no en són part-. Respecte a la CSE, si em permeten la familiaritat, el Govern ja ha "passat-paraula". A veure què diran el mes de setembre de l'adhesió als Convenis Fonamentals i de Governança de l'OIT.