Alís reivindica la plena col·laboració entre administracions a l’hora de tirar endavant projectes com la xarxa de calor que preveia per a Sant Julià de Lòria

La coalició PS SDP+ aposta per un creixement sostenible i ecològic i minimitzar la dependència energètica, i “sobretot descarbonitzar la nostra economia”, ha explicat el cap de llista territorial de Sant Julià, Gerard Alís, recordant que l’aposta també passa per les energies renovables i una gestió eficient dels boscos que permeti aprofitar recursos de km 0 com pot ser la biomassa.

En aquest sentit, Alís ha exposat el projecte de xarxa de calor que es preveia a Sant Julià amb base de biomassa per proveir d’energia els edificis públics de la parròquia (escoles, Centre Cultural i de Congressos, Universitat d’Andorra...) i substituir així les calderes, que la coalició entén que “és un bon projecte”. Però  després d’un any que es presentés el projecte, aquest continua bloquejat per part del Govern, cosa que a parer del candidat socialdemòcrata demostra que “Sant Julià de Lòria  és una abandonada del Govern, hi ha un desmereixement de la parròquia.

“S’ha aprovat una Llei de transició energètica, que hi estem a favor i en tot cas penso que en alguns aspectes s’ha quedat curta, cal apostar per aquests projectes, i sobta que des del Govern es posin traves”, ha manifestat Alís tot assegurant que “puc entendre que hi hagi qüestions tècniques però no és de rebut que fa més d’un any que s’espera resposta i no la tinguem. El que no poden fer és tenir un projecte com aquest parat”.

És en aquest sentit que ha demanat una plena col·laboració entre administracions. “Cal tenir visió d’Estat, i si una administració fomenta un projecte així hi ha d’haver plena col·laboració”, ha exposat el cap de llista de PS SDP+ a Sant Julià, que admet que hi poden haver qüestions tècniques que s’hagin d’ajustar, però que això no ha de suposar un problema major.

D’altra banda, Alís també ha apuntat altres mesures per contribuir a reduir la dependència energètica de l’exterior, com ampliant la potencia de producció hidroelèctrica, “que ha quedat molt limitada”, i que hauria permès incrementar la producció de la mini hidroelèctrica d’Aixovall.