La consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Laia Moliné, ha entrat una bateria de preguntes escrites al Govern en relació amb el projecte de Casa Parramon amb l’objectiu d’avaluar-ne la planificació, la justificació i la definició funcional.

Les preguntes posen el focus en un element clau: la manca de concreció sobre els usos que ha d’acollir el futur edifici administratiu. En aquest sentit, Moliné demana si existeix un programa funcional definit i, en cas contrari, en base a quins criteris tècnics i necessitats reals s’ha dimensionat el projecte, tant pel que fa al volum com al nombre de plantes i espais previstos.

Un altre dels eixos centrals és la justificació del projecte. La consellera sol·licita conèixer quins estudis o anàlisis prèvies sustenten la necessitat de construir un nou edifici administratiu en aquesta ubicació concreta, així com si s’han valorat alternatives com la reorganització d’espais existents o la utilització d’altres equipaments públics.

Pel que fa a l’impacte econòmic, Moliné demana el cost acumulat de les actuacions vinculades a la parcel·la des de l’enderroc de l’any 2021, així com el calendari previst per disposar d’una definició clara dels usos de l’edifici.

Finalment, la consellera posa el focus en la planificació de la inversió pública i planteja una qüestió de fons: com garanteix el Govern que una definició posterior dels usos no comportarà modificacions amb impacte en el cost o en els terminis, i com es justifica l’impuls d’un projecte amb un cost i una configuració ja definits sense disposar prèviament d’una definició clara dels serveis que ha d’acollir.

Moliné adverteix que “una infraestructura pública no pot definir-se només per la voluntat de construir-la, sinó per la necessitat concreta que ha de cobrir”, i defensa que qualsevol inversió ha d’estar basada en una planificació prèvia clara, rigorosa i transparent.

Amb aquesta iniciativa, la consellera general busca obtenir informació detallada sobre el projecte de Casa Parramon i garantir que la seva execució respongui a criteris d’eficiència, necessitat real i bona gestió dels recursos públics.