Durant la compareixença, han advertit que les mesures adoptades fins ara han estat insuficients i que cal avançar cap a solucions més efectives per garantir un accés real a l’habitatge a preu assequible. Segons Baró, “el Projecte de llei de Govern provocarà un caos social difícilment reversible”.
La principal proposta és allargar tres anys més la congelació dels lloguers, fins al 2030, mitjançant una pròrroga legal dels contractes. Aquesta mesura s’acompanya d’una limitació en l’actualització de la renda, que només es podrà fer una vegada l’any, d’acord amb l’IPC i amb un límit màxim del 2,5%, amb l’objectiu d’evitar increments sobtats dels preus.
Les esmenes també reforcen les garanties en els casos en què la part arrendadora vol recuperar l’habitatge per a ús propi o per a familiars, una de les principals escletxes detectades en el sistema actual. En aquest sentit, s’estableix l’obligació de notificar, amb un mínim de tres mesos d’antelació i amb documentació acreditativa, justificar el motiu de la recuperació i permetre el control per part de l’Administració mitjançant investigacions d’ofici per detectar possibles usos fraudulents.
En cas que es detecti frau, el contracte es prorrogaria automàticament, i si no es compleixen les condicions després de recuperar l’habitatge, la persona arrendatària tindria dret a tornar-hi o a rebre una indemnització. A més, es fixa l’obligació de destinar l’habitatge a ús propi o familiar durant un mínim de cinc anys i es reforcen les garanties per a col·lectius vulnerables.
En el mateix sentit, suprimim la possibilitat que la part arrendadora pugui recuperar l’habitatge arrendat per llogar-lo, al seu torn, a favor d’una persona treballadora per compte aliè per la part arrendadora.
Les esmenes incorporen també mesures per facilitar l’accés al primer habitatge. En concret, es proposa complementar el programa actual del Govern amb un sistema de subvenció del 30% del valor de l’habitatge, orientat a reduir la principal barrera d’entrada: el cost inicial. Des del grup socialdemòcrata s’ha assenyalat que el model vigent facilita el finançament, però no redueix el preu d’accés, fet que en limita l’abast. Per Moliné, “el programa de Govern és d’acompanyament financer i es troba dirigit a persones que ja poden pagar aquesta hipoteca, però nosaltres pensem que hem de donar aquest accés a tots els col·lectius que no s’ho puguin permetre”.
Un altre dels eixos de les esmenes és la necessitat d’impulsar una llei que reguli l’habitatge a preu assequible i amb la que es pugui ordenar totes les mesures existents dins d’un marc coherent. Moliné ha afegit que “aquesta llei permetrà que la ciutadania pugui viure a Andorra”. Avui hi ha instruments dispersos, però no un sistema estructurat ni unes regles clares. Aquesta llei hauria d’incloure, entre altres elements, una definició operativa del que és un habitatge a preu assequible, basada en un criteri objectiu segons el qual el cost de l’habitatge no superi el 33% dels ingressos de la unitat familiar. L’objectiu és avançar cap a un model que doni seguretat jurídica, permeti dissenyar polítiques públiques eficaces i garanteixi estabilitat a llarg termini. Moliné ha declarat que “no es tracta només de tenir mesures, sinó de tenir un bon model”.
Des del Grup Parlamentari Socialdemòcrata s’ha insistit que, abans de plantejar una descongelació dels lloguers, és imprescindible disposar d’un parc públic d’habitatge amb prou capacitat per actuar com a element estabilitzador del mercat, així com d’un marc legislatiu més sòlid. En aquest sentit, consideren que una liberalització prematura dels preus podria provocar un augment sobtat dels lloguers i agreujar les dificultats d’accés a l’habitatge per a una part important de la ciutadania.