El Comitè Local del Partit Socialdemòcrata de la Massana expressa la seva preocupació per la voluntat del Comú de tirar endavant la unió física de les estacions de Pal i Arinsal, amb una inversió anunciada de 40 milions d’euros. Abans de prendre una decisió d’aquesta magnitud, creiem que cal explicar amb claredat per què és necessària, què aportarà a la parròquia i quins efectes tindrà sobre la muntanya.
Aquest projecte no és nou. Segons la informació històrica que hem pogut recollir, cap al 1997 l’empresa francesa Dianeige va estudiar la viabilitat de les estacions de Pal i Arinsal i la possibilitat de connectar-les per pistes d’esquí. La connexió s’hauria descartat per diversos obstacles: una orientació poc favorable, pendents massa pronunciats, un risc elevat d’allaus i manca d’aigua. Aquells treballs s’haurien fet durant el mandat comunal del 1995 al 1999. Segons aquests mateixos antecedents, precisament perquè es va descartar la connexió esquiable es va optar per construir el telefèric que uneix els dos sectors. Demanem al Comú que recuperi aquests estudis i en confirmi públicament les conclusions.
Som conscients que l’esquí és molt important per a la Massana. Genera llocs de treball, activitat econòmica i oportunitats per a moltes famílies. Justament per això volem que les inversions que es facin serveixin per assegurar el futur del sector, i no que es decideixin sense valorar prou els riscos i les alternatives.
El clima del Pirineu està canviant. Les temperatures pugen i la neu natural és cada vegada menys segura, especialment a les cotes més baixes. Fabricar neu pot ajudar, però necessita aigua, energia i temperatures adequades. Abans de destinar 40 milions d’euros a aquesta connexió, cal saber si serà rendible d’aquí a vint o trenta anys i quines despeses de manteniment comportarà.
També ens preocupa l’impacte sobre el territori. Obrir una connexió a l’alta muntanya pot implicar moviments de terra, noves instal·lacions i canvis en el paisatge. Els problemes de pendents i d’allaus que, segons els antecedents, ja es van identificar als anys noranta fan especialment necessari conèixer els estudis de seguretat actuals. Cal explicar també quina aigua es necessitaria i d’on sortiria. La muntanya és un patrimoni de tots i hi ha transformacions que no es poden desfer.
Per tot plegat, reclamem que el Comú publiqui tant els estudis històrics com els actuals de viabilitat econòmica, d’impacte ambiental i de riscos geològics. Volem saber què ha canviat respecte del 1997, quin és el cost total previst, com es finançarà el projecte i quines alternatives s’han estudiat. També demanem que s’obri un debat amb la ciutadania i amb els sectors implicats abans de donar-hi llum verda definitiva.
El futur de la Massana no depèn només de tenir més pistes d’esquí. També passa per cuidar la muntanya i oferir activitats i oportunitats durant tot l’any. Defensar l’economia de la parròquia i protegir el nostre entorn han d’anar de la mà.
No diem que no s’hagi d’invertir en l’esquí. Diem que, abans de gastar 40 milions d’euros i transformar una altra part de la muntanya, el Comú ha de respondre una pregunta molt senzilla: si fa gairebé trenta anys es va descartar aquesta connexió per les dificultats del terreny, el risc d’allaus i la manca d’aigua, què ha canviat perquè ara sigui la millor opció per a la Massana?