Estiu del 2025. Dos anys de legislatura. Quin balanç fa?
Primer, pel que fa a la nostra tasca interna. A les eleccions van patir la minva de la meitat dels consellers. De set vam passar a ser només tres. Trobo que estem assumint la càrrega que comporta la feina legislativa i del tràmit parlamentari i desenvolupament un contingut important del programa. Hem entrat dues proposicions de llei i estem acabant una tercera. Això voldria dir una per cada període de sessions. Estic contenta del compromís dels companys que fa que la feina surti amb garanties.
I a nivell global?
La Llei òmnibus és la que ha concentrat més rellevància i, la veritat, no és tan resolta com a nosaltres ens hauria agradat. Ja ho hem dit que no creiem que sigui una llei que realment protegeixi el dret a l’habitatge. Va ser una llei per intentar buscar solucions puntuals que permetin aflorar pisos al mercat de lloguer, però és insuficient. Calen més desplegaments legislatius, com ara mecanismes fiscals que entenem a partir d'un índex de preu de referència o altres conceptes que sembla que no volen abordar i que per a nosaltres són importants. Entre aquests, quina és la diferència entre petits i grans propietaris. Ja ho vam intentar introduir via esmena a la llei i assistim a debats en què per part de la dreta andorrana s’exemplificava la protecció que calia que tinguessin aquelles famílies que amb molt esforç havien comprat un pis i havien fet d'aquesta immoble una forma de renda; però quan cal posar això a una llei sembla que se n’obliden. Quan toca protegir-los de veritat i tractar-los diferent del que fa negoci i especula amb l’habitatge, aquí ja no interessa.
I això, per què?
Perquè va molt bé fer populisme i demagògia de ‘baratillo’; dir que no es pot tractar igual una família que intenta millorar la seva renda a partir d'un bé immoble que ha treballat, pagat i construït amb l'esforç del seu treball que aquells que fan de l'habitatge un negoci. Per tant, més enllà de discursos, insisteixo, quan cal sempre anem als exemples puntuals i fem una abstracció general, però quan toca que realment discriminem, ja no interessa.
Influeix que pugui haver-hi algun d'aquests grans propietaris dins la majoria o dels partits que en formen part?
Els centres d'interès dels partits són els que ho són. Ja entenc que s'ha de protegir part de la massa dels teus electors, que són els que et posen allà i et donen la responsabilitat de governar. Més enllà d'això, el que hi hagi persones puntuals que poden tenir una circumstància o una altra, no m’hi entretindré. Per a mi, és més significatiu el centre d’interès que pivota entorn dels electors que donen suport a un partit o un altre.
Amb l'habitatge realment s'ha avançat aquests dos anys?
No podem oblidar que, d'entrada, hi ha hagut un compromís per iniciar un projecte de pisos públics que fins ara no existia. Això ja és un avenç. Ara, ho hem fet quan tocava o quan calia? Probablement, no; si no, no ens hauríem trobat amb la situació actual. Aquí ha faltat anticipació.
A Canillo ha costat bastant omplir l’edifici. Com ho valoren?
Ja ho vam dir en el marc de la taula de l'habitatge: quan t’has d’inscriure en un registre per poder tenir opció que et donin un pis públic, però si els requisits per accedir-hi són tant estrictes pel que fa a les rendes econòmiques, llavors no parlem de pisos de preu assequible sinó que assignem pisos més aviat socials. Ja estem d’acord que primer cal protegir els vulnerables, però diguem a les coses pel seu nom. Es van posar uns requisits molt exigents. Un 1,2 del LECS ja deixa molta gent fora. Per tant, l’habitatge assequible no és la preocupació del Govern.
Per ara s’estan convertint en pisos socials...
El que hem de discriminar o fer és dir-li les coses pel seu nom. Entenem la realitat que, a manca de zero habitatge públic, es prioritzi la protecció dels vulnerables, però llavors diguem-li pisos socials i no a preu assequible. O tens una renda tan baixa com per ser catalogat destinatari potencia d’assistència social o no hi pots accedir.
Fins a quin punt hauria de situar-se aquest límit d’ingressos?
No estic en disposició de triar jo sola quin ha de ser el barem. L'objectiu de la taula de l'habitatge era aquest i quan se’ns va plantejar que fos 1,2 vegades el LECS com a màxim ja vam dir a la ministra que no parlàvem llavors de preu assequible sinó de pisos socials. Ella mateixa ens va dir que la urgència era protegir qui més ho necessitava, però això no resoldrà el problema d’habitatge que tenim al país: preus disparats i dificultat d'accedir a professionals perquè ja no surt a compte venir a Andorra a treballar. I això, francament, és preocupant.
La Llei òmnibus ja està en marxa, però, segons indica vostè, falten coses; què més caldria fer?
Mirant altres textos de referència, hi ha coses que no estan previstes al nostre ordenament. Hem de tractar igual grans propietaris que petits? Qui té un lloguer assequible i qui no? El Govern diu que ja té una mena d’índex de referència, però ningú el coneix quan convindria que la gent sàpiga si està posant el seu pis a un preu raonable o no. I qui ho fa així, ha d’estar bonificat fiscalment i qui decideix regir-se només per l'oferta i la demanda i encarir el producte ha d'estar gravat fiscalment. Ja vam tenir dificultats per decidir què vol dir preu assequible. Primer es parlava del 20 o 25% per sota del preu del mercat i ara es diu que no ha de superar el 30% de la renda. Ja ho dic. Cal fer ajustaments i, per a nosaltres, és cabdal començar pel principi i no seguir fent lleis que el que fan és oferir solucions molt puntuals perquè no som capaços de dimensionar a llarg termini si això serà suficient o no. Comencem per fer una bona legislació, amb l'observació de models amb dret comparat d'èxit. Volem protegir el dret de la gent a viure en un habitatge digne? Doncs comencem per aquí.
Com valora la proposta del registre de la propietat feta des de la majoria?
Bé, més enllà que és una llei tècnica i que encara no estic en condicions d’oferir valoracions perquè nosaltres tenim, ho dic amb ironia, el mal costum de parlar les coses tant al grup com al partit i donar posicions consensuades, és una alegria per fi tenir un text amb què treballar. Fa més de deu anys que reclamem un registre de la propietat i hem sentit a dir que això no es podia plantejar. Figures rellevants de la política de Demòcrates ens deien que que s'havia de fer amb compte perquè podríem fer aflorar béns immobles de defraudadors fiscals. El que deia abans d’on es posa el centre d’interès i així legislaràs. Nosaltres el que volem és que hi hagi seguretat jurídica i un funcionament transparent de l'administració.
Des de Demòcrates es defensa que es vol evitar la xafarderia; preocupa que això pugui reduir l’efectivitat del registre?
No ho podem comprendre. Aquest és un discurs que ja teníem amb les declaracions de patrimoni. És clar que hi haurà gent que voldrà tafanejar, però la tendència a l’administració pública és que ha de ser transparent en totes les seves actuacions. Potser que ens ho comencem a creure. Aquí es dibuixa una esmena que té molts números que el grup socialdemòcrata elevi.
L'habitatge és un tema amb el qual no s’ha aconseguit consens amb la majoria. N’hi ha d’altres amb què és més fàcil?
Amb aquests temes en què la majoria vol incorporar altres visions polítiques que les seves. Un exemple, la proposició conjunta per aixecar la reserva del conveni d’Istambul sobre les indemnitzacions a les víctimes de violència de gènere. Hem posat el consens en aquest sentit. Amb altres temes, és més difícil perquè tenim centres d’interès diversos, com en l’habitatge. D’acord que ha de ser una font d'ingressos pels propietaris que disposen dels béns immobles, però hem de moderar, hem de ser capaços de contenir aquesta llei salvatge de l’oferta i la demanda amb un bé que va vinculat a la dignitat humana. Hem de ser capaços de regular d'alguna manera, tot i la cotilla constitucional del lliure mercat, i garantir que la gent pugui continuar vivint el país.
On sí que hi ha sintonia amb la majoria és en l’acord d’associació...
Clar. Nosaltres el defensem fa més de vint anys. Quan DA engega formalment el projecte, en feia deu que el demanàvem. És un bon projecte pel país i una solució a llarg termini.
“Volem que l’acord d’associació vegi la llum perquè és bo pel país, ens ha de donar més visibilitat internacional i més drets a les persones; ha de permetre un creixement econòmic no basat només en el totxo. Les possibilitats són completament diferents si ens quedem a dins o fora i la responsabilitat és nostra de traslladar aquest missatge”
Les enquestes, però, apunten que hi ha molts dubtes... Inquieta?
Nosaltres som defensors del projecte i volem que vegi la llum perquè és bo pel país, perquè ens ha de donar visibilitat internacional, més de la que tenim, i més drets a les persones. Ha de permetre un creixement econòmic no basat només en el totxo. Per tant, ens preocupa això. Ens trobem al pacte d’estat cada quinze dies i treballem com podem ser capaços de comunicar a la ciutadania que és un bon projecte pel país, no només en clau interna, sinó pel futur dels nostres joves quan vulguin passar les fronteres andorranes i establir-se en un entorn europeu. Parlem del mercat comercial més gran del món. Per tant, les possibilitats que s’albiren són completament diferents si ens quedem a dins o fora d'aquesta associació a Europa. La responsabilitat és nostra de traslladar aquest missatge.
Fa anys que es fa i no ha acabat de quallar...
Estem confonent, crec que de manera volguda per qui alimenta les posicions del no, el que és una campanya d’informació, divulgativa, sobre què s’ha negociat amb una campanya pro sí o pro no. Per a nosaltres, la campanya electoral pel referèndum no ha començat i no ho farà mentre la UE no faci els seus avenços.
Però sí que és cert que fa anys que es fa aquesta divulgació i, fins ara, no té els efectes desitjats...
Jo vull ser optimista. D'entrada, encara no hem sentit posicions del no que ens hagin pogut convèncer. Els arguments són canviants. Absolutament. Passem de posicions de convenis bilaterals a altres que, entre passadissos, es diu que seria millor l’adhesió que l’associació. En què quedem? A nosaltres ens sembla que l’associació és la millor manera de fer una integració que no sigui a plens efectes. És com si volguéssim passar de 0 a 100, sense passar pel recorregut que cal. Escoltem arguments que ens diuen que posem fi a la immigració selectiva i, després, es fan esmenes per liberalitzar encara més les quotes d’extracomunitaris. En què quedem? Vols immigració selectiva o no? No pots fer aquest discurs sobre la immigració selectiva i, quan ningú et veu, fas una esmena a la Llei òmnibus amb la qual et vols carregar fins i tot el fre de la contractació per prestació de serveis i no posar cap tipus correctiu. Hem de ser coherents.
Aquí es refereix a Andorra Endavant...
Per exemple. Aquest discurs de confondre immigració amb problemes de seguretat, primer, no té cap base científica i, després, valdria la pena, repassant els cognoms de la gent que estem legislant, ser més prudents a l’hora de fer aquesta associació.
“Aquest discurs de confondre immigració amb problemes de seguretat, primer, no té cap base científica i, després, valdria la pena, repassant els cognoms de la gent que estem legislant, ser més prudents a l’hora de fer aquesta associació. Qui més i qui menys, en aquest país, som fills d’immigrants”.
Expliqui millor això..
Qui més i qui menys, en aquest país, som fills d’immigrants. Com és possible que es digui això quan tenim un dels índexs de seguretat ciutadana més alts del món? Si tenim una taxa d’immigració tan elevada, queda clar que això no vol dir problemes de seguretat ciutadana. Amb quina cada dius que la immigració en portarà?
Què cal millorar en el futur perquè aquesta divulgació comenci a tenir efectes i es pugui afrontar la campanya pel referèndum amb prou garanties?
Jo no pararia la divulgació perquè el projecte és molt ampli i extens. Si els qui l’hem treballat des de dins, com a funcionaris, no tenim una visió no prou aprofundida sobre tots els àmbits en què ha d’impactar, què no passarà amb la gent que no en té prou coneixement del que vol dir? Hi haurà qui el té, però tampoc estarà a favor. El meu desig és que la gent s’informi, que busqui el màxim de fonts fiables i coherents i, a partir d’aquí, que jutgi si vota sí o no; però em semblaria irresponsable dir que, com que no l’entenc, no el votaré o que es dirà que no perquè anem en contra d’un projecte de Demòcrates quan es tracta d’un tema que, fins a aquesta legislatura, no ha tingut fissures polítiques; tothom hi estava d’acord que era la manera de continuar relacionant-nos amb el món. Més que identificar el projecte i posar-li una etiqueta política, el desig que jo expressaria és la voluntat de que s'analitzi descontextualitzant del partit polític que defensa una posició o una altra i siguem capaços d’analitzar-lo objectivament mirant si ha de ser bo pel país o no.
Hi ha molta gent que busca el no per anar contra Demòcrates?
No en tinc cap dubte perquè hem parlat amb diversos agents socials que així ho expressen.
Un objectiu que segurament comparteixen -canviar el Govern de Demòcrates-...
No podem llegir les coses tant en binari. Defensem que s’ha de descontextualitzar de DA perquè és un projecte d’associació comercial que ens ha de donar drets i visibilitat internacional. Enfoquem-lo des d’aquí. Siguem capaços d'abstraure'ns de qui defensa el sí o el no políticament. Analitzem-lo en clau objectiva: és bo o no pel país? I que quedi clar, per molt que compartim aquest projecte amb ells, nosaltres estem en una oposició política a Demòcrates. La fem des de la seva creació.
“El desig que jo expressaria és la voluntat de que s'analitzi l’acord d’associació descontextualitzant del partit polític que defensa una posició o una altra i siguem capaços d’analitzar-lo objectivament mirant si ha de ser bo pel país o no”
No pot ser, doncs, un referèndum DA sí o DA no?
No, perquè estarem anant en contra dels interessos del país. Hem de veure si, des de la visió de cadascú que està cridat a votar, el projecte és bo o no. I guanyarà la majoria, però deslocalitzem tant el sí com el no del partit polític que el defensa.
L’actual situació per part de la Unió Europea, sense definir encara si l’acord és mixt o no, ajuda o dificulta?
En tot cas, no depèn de nosaltres. La pilota està al terreny de joc de les institucions europees, que han de marcar posició, No podem fer més que esperar i, després, actuar en funció del que acabin resolent pel que fa a les seves competències. No oblidem, probablement, no serà tot mixt sinó que aniria vinculat a articles que afectin competències compatides. Quan la UE agafi una posició, ens haurem de posicionar també en funció de quin sigui l’escenari real i no només d’hipòtesis. Per citar un exemple, quan vam començar a parlar se’ns acusava als membres del pacte d’estat de no voler compartir el text. Ara ja no és una discussió vàlida perquè vam decidir donar-lo encara que no estigués tancada la redacció final. És per veure com de mutables han estat les posicions del no. En fi...
Però guanyar temps és bo o dolent?
En tot cas, no és un escenari que ningú estigui plantejant, perquè, insisteixo, fins que no sapiguem quina és la posició de la UE ni nosaltres ni San Marino podem fer cap altra cosa. La decisió és dels 27, que han de dir quina naturalesa jurídica ha de tenir l’acord. Personalment, no em sembla tan rellevant perquè, en el pitjor dels casos, el que passarà és que no serà automàtic. Fer una història política d'això és alimentar el no amb arguments que no se sostenen. Tampoc podem voler, com que a Andorra ja ho tenim clar, que tota la UE de cop ho tingui tan clar com a nosaltres. Necessitem espais, temps i diàleg. Si per a nosaltres suposa el que suposa, imagina per a 27 països membres que agafen gairebé tot el territori europeu.
El referèndum es farà aquesta legislatura?
La idea és que sí, per favor.