Partit Socialdemòcrata

Vergonya aliena

Crea: 11/13/2015 - 00:00
Aquests dies, en veure certs moviments polítics lligats a les llistes electorals comunals, he arribat a sentir veritable vergonya aliena de pertànyer al què se’n diu ‘classe política’.
Pertànyer a la classe política, per mi, és sinònim de treballar en política, i en el meu cas, no és res més que una etapa de la meva vida en què em dedico a esforçar-me en intentar fer un país millor pels meus fills, la meva família i tots els ciutadans d’Andorra.
 
Ho faig perquè sé que quan una cosa no t’agrada, no n’hi ha prou en rondinar i criticar el què fan malament els altres. Res cau del cel, i no tinc cap dubte que quan quelcom no funciona com tu penses que hauria de funcionar et toca arremangar-te i treballar, al nivell que puguis, però toca esforçar-te en fer que les coses canviïn.
 
M’he sentit malament aquests dies perquè la gent del carrer no entén què passa (amb raó), i generalitza i ens posa a tots dins del mateix sac. Ho comprenc perquè és complicat de seguir, fins i tot per aquells que treballem al món polític, i reconec que jo mateixa, a dia d’avui m’hi perdo.
 
Portem massa temps amb una mala opinió generalitzada sobre la classe política pels abusos d’alguns que fa que acabem pagant justos per pecadors.
 
L’altre dia parlant amb un company de partit em va recordar aquella famosa dita que diu que “tenim els polítics que ens mereixem”. Certament, em va fer obrir els ulls i adonar-me que tots aquells que intentem que les coses rutllin de manera justa i coherent no tenim cap responsabilitat de les accions de l’altra part de la classe política. No som responsables d’aquelles persones que no respecten la paraula donada, d’aquells que canvien de camisa dia sí dia també, i de fet, no és cap sorpresa veure que són sovint els mateixos que no respecten els programes electorals, és a dir, que fan el que no han dit i no diuen què faran.
 
En aquest país queda clar que la gran majoria dels compromisos consensuats i pactats en l’àmbit polític, no tenen cap mena de validesa ni legal, ni ètica; i acaben sent tots un senzill paper mullat.
I això en diu llarg sobre la confiança que podem tenir en les persones que els incompleixen!
 
A aquestes alçades tinc clar que nosaltres no tenim la culpa de que la classe política sigui la que és. Si tots aquells que manipulen, que no respecten ni els pactes ni els seus programes electorals perduren en política, és únicament perquè els resultats els hi permeten.
 
I els resultats electorals són el resultat dels vots d’aquells electors que l’han emès.
 
No únicament això ho explica ja que també són el resultat de l’acció per omissió de tots aquells que no han anat a votar. Han influït de manera indirecta –certament– però aquesta no acció també té conseqüències en el resultat final.
 
Per tant, fem el què fem, tenim els polítics que ens mereixem! I arribats en aquest punt, certament, em sento molt millor! 
Territori: 

Sobre l'autor

Rosa Gili