Partit Socialdemòcrata

Una Andorra per a tothom

Crea: 03/07/2019 - 11:05

Article d'opinió publicat al Bon Dia (7-3-2019)

Dins de la campanya Una Andorra per a tothom, consistent en fulletons per atansar als ciutadans les nostres propostes de forma directa i clara, n’hem editat un sota el títol Dret de vot i nacionalitat. En ell es tracta una qüestió de gran importància com és l’accés al passaport andorrà, àmbit de molta transcendència a qualsevol país. I evidentment Andorra, per les seves singularitats demogràfiques (població minsa, entre dos estats de grans dimensions i amb uns fluxos migratoris que han canviat amb el temps però que, en tot moment, han tingut una rellevància certa) ha estat sempre particularment sensible a la regulació d’aquesta qüestió.
 
Amb motiu de la ponència aprovada el novembre del 2016 pel PS, el company i llavors president Vicenç Alay desgranava el context i la situació actual de la regulació de la nacionalitat. La nostra legislació en aquesta matèria ha tingut sempre com a constant la preservació de la identitat nacional, fonament necessari per a l’existència jurídica del país.
 
El canvi de les estructures demogràfiques, passant d’una situació estàtica durant segles a una forta immigració els darrers decennis, va dur com a conseqüència una desproporció entre la població nacional i la forana. Aquesta diferència ha estat percebuda com un element per corregir per no comprometre les bases mateixes de l’Estat. L’afirmació d’Andorra com a Estat en dret internacional, una vegada ens hem donat la Constitució, s’assolirà millor si l’element humà –la població– és cada vegada més homogeni, seguint la tendència de fer coincidir la població de fet amb la de dret.
 
Fins ara, però, el tractament (de negació taxativa) que la llei dona a la doble nacionalitat ha acabat ocupant un lloc rellevant a l’hora d’abordar aquesta qüestió. Ja no es tracta sols de la identitat nacional (que segueix sent rellevant) ni tan sols de fer coincidir idealment la població de fet amb la de dret (també un plantejament indiscutible) sinó que la conjuntura actual, amb un món en crisi permanent (és el nou paradigma) i amb una globalització que arriba a tots els àmbits, planteja nous problemes i nous reptes.
 
Sintèticament, el tractament i regulació de la nacionalitat en el nostre marc jurídic planteja, pel cap baix, tres problemes greus:
 
a) La dificultat, si no la impossibilitat, dels nacionals andorrans de gaudir de determinats avantatges vinculats a formar part de la Unió Europea.
 
b) La reticència de molts ciutadans, malgrat reunir tots els requisits, a esdevenir andorrans i perdre les possibilitats que els atorga la seva nacionalitat d’origen, decisió que, en un món en crisi, amb un futur incert, no deixa de ser si més no comprensible.
 
c) La realitat, més o menys gran quantitativament, d’aquelles persones que d’amagat gaudeixen d’una nacionalitat altra que l’andorrana.
 
Des del PS entenem que abordar la regulació de la doble nacionalitat és un debat més que necessari, gairebé imprescindible. Ho és perquè la possibilitat de disposar d’una doble nacionalitat és un fet real derivat de la pròpia realitat demogràfica del nostre país. També perquè ens trobem en un món globalitzat, tant econòmicament com jurídicament, en què es propicia la mobilitat de les persones en contextos canviants i en marcs d’inestabilitat que posen en qüestió molts dels models polítics, socials i econòmics dels anys passats. Tampoc es pot oblidar que aquest canvi de marc obliga a donar respostes noves al legítim sentiment de protegir i donar valor a la condició de nacional recollida en el nostre ordenament jurídic i que aquestes no poden obviar ni el pes de cada un dels elements que les propicien ni tota la jurisprudència que gira al voltant d’aquest nou món globalitzat i les seves derivades en termes de nacionalitat i drets dels ciutadans. I també cal tenir present que existeixen principis jurídics, com el d’efectivitat, que permeten ordenar i establir de forma satisfactòria l’exercici legal i lleial de la doble nacionalitat i evitar possibles fraus de llei.

Sobre l'autor

imatge de Pere Lopez
Pere Lopez