Partit Socialdemòcrata

Tenim una veritable democràcia?

Crea: 03/21/2019 - 10:17

Article d'opinió publicat al Bon Dia (21-3-2019)

Any 2017. Islàndia, considerat com Andorra un petit Estat, celebra eleccions generals que atorguen el govern a una coalició de tres partits d’esquerres. Entre tots ells sumen prop de 104.000 vots. Comparat amb la població total del país, 334.000 persones, un 31%.
 
El mateix any, a Liechtenstein, 10.172 votants donen suport a les dues forces que acaben pactant per ocupar l’executiu: el 27% de la població total (37.666). També hi va haver eleccions a Malta, on 174.000 persones van apostar pels laboristes, que governen en solitari, amb el 40% del suport de la població total del país.
 
Remarco, per si de cas, que aquest percentatge no és sobre el nombre total de vots emesos, sinó sobre la població de cada país. I ara, em permeto posar sobre la taula la mateixa dada en el cas d’Andorra, amb les eleccions generals del 2015. Demòcrates per Andorra va obtenir, llavors, 5.448 vots a la llista nacional. És a dir, únicament al voltant del 7% del suport de totes les persones, unes 78.000, que viuen al Principat. I amb això, han disposat durant aquests quatre anys d’una majoria absoluta que els ha permès fer i desfer sense tenir en compte –tret de comptadíssimes excepcions– la resta de forces polítiques del Consell General, malgrat que aquestes representessin molts més votants –i ciutadans– que ells. Les conseqüències tothom les sap.
 
La dada, i la comparativa, ens ha de fer reflexionar. Al meu entendre, no són bones si volem defensar la qualitat de la democràcia a Andorra. Perquè, en el fons, una bona democràcia precisa que la representació dels ciutadans sigui la més acurada possible amb relació no només a allò que aquests han expressat a les urnes –aquells que han pogut votar– sinó també tenint en compte tota població.
 
No és democràtic que, amb el suport del 7% dels ciutadans, un partit polític –sigui del color que sigui– pugui governar sense limitacions, més enllà de la tasca de control que els parlamentaris de l’oposició han fet (hem fet) sempre amb el màxim rigor i la voluntat de defensar l’interès general. Les conseqüències les hem pogut viure de primera mà els darrers anys.
 
Primer, una legislatura on els espais d’entesa i de cooperació entre el Govern i l’oposició han brillat per la seva absència, sense que des del partit al poder s’hagi volgut buscar cap acord o pacte sobre temes clau, més enllà de demanar el suport a cegues de les seves propostes.
 
Segon, un frontisme parlamentari gairebé continuat.
 
Tercer: trobar-nos amb governs que bàsicament se centren a aconseguir la reelecció. I això suposa, a grans trets, treballar únicament en la majoria de decisions per acontentar aquest 7% de ciutadans que els han votat i que, teòricament, els ha de garantir la continuïtat.
 
Quart: una enorme dificultat per trobar alternances en les majories parlamentàries que puguin esdevenir opcions diferents per a l’elector.
 
I d’aquí, la cinquena conseqüència: la desafecció per part de gran part de la població, que veu que els governants no aporten solucions als seus problemes.
 
La reflexió que cal abordar necessàriament passa per acceptar que el nostre sistema parlamentari no funciona de forma correcta per poder parlar de democràcia plena i donar solucions als reptes del país. Per tant, hem d’impulsar canvis que donin al Consell el paper central de la vida política andorrana, esdevenint útil com a espais de decisions i únicament de debats i en el qual els ciutadans se sentin identificats i representats.
 
Cal dotar-lo de la representativitat de la qual avui no disposa per introduir proporcionalitat al sistema (canviant la fórmula d’assignació d’escons a les territorials en una primera etapa), fomentant la participació activa i contínua en la política per part de la gent més enllà de votar cada quatre anys amb consultes i referèndums sobre temes rellevants. I també passa per augmentar la base electoral facilitant l’accés a la nacionalitat (reducció dels anys per obtenir-la i permetent la doble nacionalitat).
 
Crec que qualsevol persona que es consideri demòcrata té complicat refutar aquesta reflexió i aquesta proposta. Al cap i a la fi, el que estic proposant és reforçar i millorar la nostra democràcia.