Partit Socialdemòcrata

Teatre, pur teatre

Crea: 12/27/2018 - 18:58

Article d'opinió publicat al Bon Dia (27-12-2018)

“Que totes les persones comptin, no ho dic com un simple eslògan”, així es manifestava el candidat de Demòcrates per Andorra, Xavier Espot, en l’acte de presentació –com si no el coneguéssim–el 12 de desembre passat davant d’un públic entregat –alguns més que d’altres.
 
Reconec que és digne d’admiració la capacitat que tenen alguns de reinventar-se fent veure que són una cosa diferent de la que han estat sent durant anys. El paladí d’un nou ressorgiment: ara comença un gran projecte per a Andorra, com si per obra de màgia res del que s’ha fet fins ara vagi amb ell.
 
Després de formar part d’un Govern que ha menystingut col·lectius com el de la gent gran, actors socials i culturals, sindicats i formacions polítiques a l’oposició, ara vol fer creure que ara “si els tindrà” en compte i que farà una Andorra inclusiva i que a més l’han “d’ajudar a omplir de contingut i donar forma a les seves idees i projectes”.
 
I a sobre se li han de donar idees? Quant cinisme i quanta hipocresia concentrats. Perdonin, però durant més de quatre anys diferents col·lectius i partits polítics com el PS han posat damunt la taula propostes i accions per millorar la vida de les persones i vostès les han desestimat una vegada i una altra.
 
El Govern de DA, del qual el Sr. Espot en continua formant part, s’ha dedicat a legislar en contra tots els ciutadans, creant obligacions per a tots nosaltres excepte per a ells i les institucions on governen: contra les persones amb un sistema lleoní d’atorgament d’ajuts socials; contra 700 persones amb una pensió de solidaritat a les quals s’ha negat beneficiar-se del règim del tercer pagador; contra els treballadors públics i privats amb la pèrdua de drets; contra la ciutadania amb la reforma de la funció pública que difícilment garantirà els valors públics com la lleialtat institucional, la igualtat i l’equitat, la integritat, l’objectivitat i independència; contra la salut sexual i els drets reproductius de les dones; contra els mitjans de comunicació i la llibertat de premsa –Andorra segueix en caiguda lliure de la llista de Reporters sense Fronteres i passa a ocupar la 37a posició, dos menys que l’any passat; contra les formacions sindicals, desincentivant el dret de manifestació i de vaga; contra els drets de les persones amb una llei com la de seguretat pública (exercici de manifestacions, videovigilància...).
 
En canvi, continuem sense comptar amb unes administracions públiques obertes i transparents, amb una rendició de comptes, ni amb participació col·lectiva i amb la seguretat jurídica (integritat, objectivitat i independència) necessària; sense una llei de responsabilitat política o sense una contractació pública que garanteixi, entre altres, la no-discriminació i igualtat de tracte i que asseguri el control de la despesa; de normes contra la corrupció i el clientelisme, sense unes administracions que protegeixin patrimoni cultural i natural (murs de pedra seca arrasats, carreteres de muntanya convertides en autovies, lleres de rius esventrades per màquines ...).
 
A sobre hem de sentir que només es fa que criticar sense donar alternatives quan és absolutament fals. La crítica, el dissentiment, és compromís per resoldre els problemes. El PS acaba aquest any amb un intens treball per avançar cap a una societat cohesionada, solidària i amb menys desigualtats socials, treball compartit i debatut amb diferents col·lectius socials i pel qual estem preparats per continuar fent-ho afrontant els reptes que se’ns plantegen, posant les persones al centre de les polítiques públiques.
 
Sabeu que som persones compromeses amb el nostre país i la seva ciutadania, crec que ho hem demostrat, que no venem fum i que no enganyem ningú amb impostures ni amb posades en escena que només són això, perquè com diu el bolero, “perdona que no te crea. Me parece que es teatro”.

Sobre l'autor

imatge de Susanna Vela
Susanna Vela