Partit Socialdemòcrata

Resposta a les preguntes relatives a l’esllavissada que es va produir el dissabte 10 d’agost a la carretera general 1 a l’alçada de la Borda Sabater del terreny anomenat La Portalada

Crea: 09/11/2019 - 18:52
La zona de l'esllavissada (Altaveu).

Resposta a les preguntes de Pere López relatives a l’esllavissada que es va produir el dissabte 10 d’agost a la carretera general 1 a l’alçada de la Borda Sabater del terreny anomenat La Portalada (11-9-2019)

Introducció general:
Prèviament a contestar una per una les onze preguntes formulades, escau aportar informacions generals sobre el marc en el que s’inscriu l’esdeveniment que ha succeït, perquè aquestes informacions generals concerneixen, en major o menor mesura, les onze preguntes que el M.I. Sr. Pere LÓPEZ formula:
 
En data 25 de novembre de 1990 el Sr. Antoni CACHAFEIRO FILLOY presentà davant del Govern una sol·licitud per executar un desmunt a la zona coneguda com “La Portalada”, a la parròquia de Sant Julià de Lòria (davant del Centre Comercial “Punt de Trobada”). Prèviament l’obra havia estat autoritzada pel Comú de Sant Julià de Lòria (recordem que abans de l’entrada en vigor del Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial –POUP- de Sant Julià –any 2006- les obres estaven sotmeses al règim de doble autorització comunal i governamental). El M.I. Govern atorgà la llicència de desmunt a l’any 1991.
 
L’obra fou executada, excavant el terreny en forma d’un talús inclinat d’alçada màxima d’uns 50 metres), estabilitzat amb bulons i formigó projectat (gunita). Aquesta obra assolí un fons d’excavació, aproximadament horitzontal, molt similar a la rasant de la carretera. El fons d’excavació fou utilitzat durant anys com a aparcament.
 
El dia 7 de gener del 2002 el Sr. Antoni CACHAFEIRO FILLOY presentà al Govern una sol·licitud d’avantprojecte, per construir un centre comercial en el terreny corresponent al desmunt esmentat. Aquest avantprojecte fou aprovat pel Comú i posteriorment pel Govern, en data 12 de març del 2003.
 
En compliment de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, un cop entrà en vigor el POUP de Sant Julià –any 2006- les llicències de construccions foren atorgades només pel Comú, si bé calia prèviament informe favorable dels diferents Ministeris amb competències sectorials per raó de la matèria.
 
A partir de l’entrada en vigor del POUP la societat FICAND SA (el representant de la qual és el Sr. Antoni CACHAFEIRO FILLOY) promogué el Pla Parcial de la Unitat d’Actuació on es troba el terreny objecte de la referida llicència de desmunt (Unitat d’Actuació de sòl urbanitzable SURB-30 “La Portalada”, del POUP de Sant Julià de Lòria), i també el corresponent projecte d’urbanització, mitjançant la presentació davant del Comú de Sant Julià de Lòria de sengles sol·licituds de les corresponents llicències urbanístiques. El Comú atorgà l’autorització de Pla Parcial al 2009 i la llicència del projecte d’urbanització al 2011. Igualment la societat FICAND SA presentà davant del Comú de Sant Julià una sol·licitud de llicència d’edificació per construir un edifici comercial en la parcel·la de constant referència. Aquesta sol·licitud tenia com a finalitat la construcció d’un centre comercial de 28.496,02 m2 edificats, situat enfront del Centre Comercial “Punt de Trobada”.
 
El projecte incorporat a la sol·licitud de construcció d’edifici per al nou Centre Comercial annexava un projecte d’excavació de soterranis i estabilització dels talussos resultants. Aquest consistia a excavar el terreny, en soterrani, uns 20 metres i mig de fondària aproximadament per sota de la rasant de la carretera, per tal de permetre la construcció de quatre plantes soterrànies i una planta semisoterrània. Els paraments de l’excavació en soterrani definits al projecte són totalment verticals, amb una pantalla de micropilots al llarg de la carretera, i de formigó armat, executat per “dames”, a la resta del perímetre de l’excavació (és a dir, en les parts que “no toquen” a carretera). El projecte preveu bulons i ancoratges provisionals per estabilitzar tots els talussos del desmunt.
 
El Comú atorgà la llicència d’edificació del centre comercial (incloent-hi l’excavació per a les quatre plantes soterrànies, i la corresponent estabilització dels talussos resultants), al 2011.
 
L’edificació (nou centre comercial) no ha estat realitzada. Per contra, l’excavació associada (excavació de soterranis en una fondària de més de 20 metres) sí que ha estat executada.
 
A efectes d’aclariment tècnic, escau una breu explicació sobre els ancoratges provisionals: es tracta d’ancoratges de sosteniment i estabilització d’excavacions que no estan dissenyats per mantenir una durabilitat acceptable a llarg termini (perquè no compten amb doble protecció enfront la corrosió, sinó només simple, etc). La utilització d’ancoratges provisionals només està justificada per dur a terme excavacions en les que el sosteniment definitiu dels talussos del desmunt serà suportat per l’estructura del soterrani de l’edifici (i no pels ancoratges). En aquests casos els ancoratges provisionals han de garantir l’estabilitat dels talussos només durant la fase de construcció de l’edifici. Son habituals en els casos d’excavació de parcel·les que confronten amb propietats privades. En aquests casos els ancoratges se situen en el subsòl d’una propietat diferent a la parcel·la a excavar. Per aquest motiu són provisionals, per tal de no comportar una servitud indefinida en el subsòl d’una altra propietat. En el cas de parcel·les que confronten amb carreteres generals, el criteri consolidat del Govern ha estat sempre denegar el permís per col·locar ancoratges definitius sota la carretera, en tant que significaria una afectació indefinida en el subsòl d’una propietat pública, en benefici d’un particular. Per contra, sí que el Govern accepta la realització d’ancoratges provisionals en el subsòl de carreteres generals, per tal de no entorpir el desenvolupament urbanístic i econòmic. En aquests casos, el Ministeri d’Ordenament Territorial requereix un compromís signat del promotor de l’obra. El cas de La Portalada no en fou una excepció. Seguint el procediment exposat, a requeriment del Ministeri el 24 d’agost del 2010 el Sr. Antoni CACHAFEIRO FILLOY, en nom i representació de la societat FICAND, i en relació al projecte de centre comercial a La Portalada, presentà al Ministeri d’Ordenament Territorial un document de compromís, en el que:
“S’obliga a efectuar els ancoratges de manera provisional, és a dir, que aquests deixaren de transmetre tensions al terreny públic en un termini màxim de tres (3) anys a comptar de la data de decret d’autorització del Comú... A respondre davant de l’Administració i/o tercers de tots els danys, perjudicis i pagaments de costes, àdhuc les derivades d’una eventual reclamació judicial per incompliment del present document...”
S’assenyala que aquest document de compromís es refereix únicament als ancoratges provisionals perforats en el subsòl de la carretera general, no a la resta de bulons o ancoratges que estan perforats en el massís rocós (és a dir, no es refereix als bulons i ancoratges que estaven situats en el vessant que s’ha esllavissat).
 
Cal assenyalar que des del punt de vista tècnic la durabilitat dels ancoratges provisionals supera amb escreix el termini esmentat de tres anys. La seva durabilitat només resulta compromesa a molt llarg termini. Ara bé, establir un termini de tres anys en el document de compromís obeeix al fet que aquest és el termini màxim fixat reglamentàriament per finalitzar qualsevol obra de promoció privada (article 64 del Reglament de construcció). En tot cas, també és important destacar que en cap moment no s’ha detectat cap indici (per exemple, aparició d’esquerdes al paviment asfàltic de la calçada de la carretera) que suggerís un deteriorament dels ancoratges provisionals situats en el subsòl de la carretera general. Així doncs, no s’ha constatat mai cap indici que pogués donar un motiu d’alarma respecte als ancoratges provisionals ubicats sota la carretera general. Tot apunta, doncs, que aquests ancoratges provisionals es troben (també a data d’avui) intactes, en un estat correcte, complint eficaçment la seva funció de sosteniment provisional de la carretera general.
 
Tot i que, tal com s’ha exposat al paràgraf precedent, no hi ha cap motiu de preocupació en relació a l’estat dels ancoratges provisionals emplaçats sota la carretera general, vist que el termini de tres anys havia estat superat àmpliament, que l’edifici del centre comercial no ha estat construït, i atès que els ancoratges provisionals estan dissenyats per a una durabilitat a curt i mig termini, el 18 de febrer del 2019 el Ministeri d’Ordenament Territorial envià una carta al Sr. Antoni CACHAFEIRO FILLOY, com a representant de la societat FICAND, en la que li manifestava:
 
“En data 24 d’agost del 2010 el Sr. Antoni CACHAFEIRO FILLOY, en nom i representació de la societat FICAND SA, signà un document de compromís (del qual adjunto una còpia com a annex), pel qual s’obliga a què els ancoratges provisionals que aquesta empresa executaria sota la carretera general núm. 1 en el marc de la sol·licitud núm. 6032579 de llicència d’urbanització, deixarien de transmetre tensions al terreny públic en un termini màxim de tres anys des de la data del decret d’autorització del Comú.
 
Atès el temps transcorregut, i vist que els referits ancoratges són provisionals (motiu pel qual la durabilitat és incerta), us requerim que la major brevetat aporteu un informe relatiu a una inspecció tècnica sobre l’estat actual dels referits ancoratges, o bé que aquests siguin substituïts, igualment a la major brevetat, per un sistema definitiu d’estabilització del terreny.”
 
El Sr. Antoni CACHAFEIRO FILLOY respongué per carta del 18 de març d’enguany:
 
“Per la present i en resposta a la comunicació efectuada pel Ministeri d’Ordenament Territorial .... us fem saber que la societat ha encomanat al Sr. Jordi SALA MONPEL, arquitecte, que s’encarregui de la petició instada per aquest Ministeri, per tal de donar-ne compliment.”
 
Assenyalem, un cop més, que l’intercanvi de cartes transcrit es refereix exclusivament als ancoratges provisionals perforats en el subsòl de la carretera general. No és extensiu a la resta d’elements de paraments excavats. En compliment de la Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns i de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, vetllar pel correcte manteniment dels elements constructius executats a l’empara d’una llicència de construcció no competeix al Govern, sinó als Comuns. En aquest sentit, a efectes de major claredat es transcriu a continuació el redactat del vigent article 127, el qual és explícit en el sentit indicat:
 
“Article 127. Deures d’ús i conservació
 
1. Els propietaris de parcel·les, edificis i instal·lacions de tota mena tenen l’obligació de destinar-los efectivament als usos establerts en la planificació i a conservar-los en tot moment en les degudes condicions de seguretat, salubritat i higiene.
 
2. Els propietaris dels edificis i les instal·lacions són responsables de la inspecció, el manteniment i la reparació de tots els elements de l’edifici executats a l’empara de la llicència o les llicències de construcció, incloses les proteccions específiques enfront dels riscos naturals i els ancoratges d’estabilització del terreny. Aquesta responsabilitat ha de constar en totes les escriptures de transmissió de domini.
 
3. Els comuns, en assabentar-se de qualsevol irregularitat d’ús o de conservació a què fan referència els apartats 1 i 2 d’aquest article, han d’ordenar al propietari l’execució de les obres necessàries per tal de conservar les condicions de seguretat, salubritat i higiene, amb indicació del termini d’execució.
 
4. Si, dins del termini fixat, el propietari no executa el que ordena el comú, ho fa el mateix comú per compte i a càrrec del propietari.”
(el subratllat és nostre)
 
Així doncs, el Govern no gaudia de competència per immiscir-se en la situació dels elements d’estabilització del desmunt, més enllà de, únicament, els ancoratges provisionals situats sota la carretera general (i respecte a aquests, només en tant que titular de la carretera general, és a dir, només en tant que propietari del terreny on un promotor privat ha col·locat ancoratges provisionals). Cal destacar que els referits ancoratges provisionals sota la carretera no estan concernits per l’esllavissada esdevinguda el dia 10 d’agost d’enguany, ni han estat involucrats en aquesta, i que a data d’avui continuen intactes, complint correctament la funció de sosteniment provisional de la carretera general.
 
Tal com hem exposat, el Govern només era competent, com a administració titular de la carretera general, per interessar-se pel compliment del compromís adoptat per la societat FICAND en data 24 d’agost del 2010, en relació als ancoratges provisionals situats en el subsòl de la carretera general. Cal insistir un cop més, a efectes de claredat, que el Govern no és l’administració competent sobre la inspecció ni el manteniment de les obres executades per particulars.
 
D’altra banda, també cal destacar que l’incident que es produí el dia 10 d’agost no s’integra en l’àmbit dels riscos naturals, sinó que ha consistit en el trencament d’un talús excavat per acció humana. Aquesta excavació, executada en el seu dia per promotors privats després de ser atorgades les corresponents llicències de construcció d’acord amb la legislació urbanística vigent a cada moment, ha alterat molt significativament el relleu natural del vessant. El trencament no s’ha originat en un vessant natural, doncs, sinó en un talús d’excavació de dimensions importants, el qual ha modificat considerablement el relleu natural original. És a dir, es tracta d’un esdeveniment de context antròpic.
 
La consideració exposada al paràgraf precedent és rellevant, perquè en no trobar-nos en el marc de fenòmens de risc natural sinó en un marc físic producte d’activitats humanes realitzades d’acord amb la legislació urbanística i de la construcció, és d’aplicació allò que estipula la referida legislació urbanística i de la construcció.
En aquest sentit, i tal com s’ha exposat més amunt, l’article 127 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme fixa clarament que l’obligació de mantenir els edificis i parcel·les en condicions de seguretat recau en els propietaris (destaquem que, respecte a aquesta obligació, la Llei esmenta explícitament els ancoratges d’estabilització del terreny); i que en cas d’inacció dels propietaris, la Llei estableix inequívocament que l’Administració competent per intervenir-hi és la comunal.
 
Cap altre article de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme atribueix al Govern competència per intervenir directament en el cas hipotètic que constatés que un edifici o parcel·la no es troba en correctes condicions de seguretat. En cas que es donés aquest supòsit, en compliment de la legalitat vigent escauria que el Govern informés amb promptitud el Comú concernit, per tal que aquest, en aplicació de l’article 127 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, adoptés les mesures adients. La Llei no faculta el Govern per actuar directament en aquests casos. Ben al contrari, estipula que el Comú és l’única Administració Pública facultada per actuar en cas de constatar-se manca de manteniment i/o deteriorament de la seguretat en edificis i parcel·les.
 
Finalment, i per tal d’aportar totes les informacions rellevants de les que disposa el Govern en relació a les preguntes formulades, es posa de relleu que consta que el Comú de Sant Julià de Lòria, d’acord amb les competències que li són atribuïdes en exclusiva per l’esmentada legalitat vigent, prèviament a l’esllavissament ja havia aplicat el referit article 127 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. En efecte, en data 15 de juliol d’enguany el Cònsol Menor, Hble. Sr. Julià CALL REIG envià una carta al Ministre d’Ordenament Territorial, el text de la qual es transcriu literalment a continuació:
 
“Casa Comuna, 15 de juliol del 2019
 
Molt Il·lustre Senyor,
 
Per la present tinc a bé informar-li que en data 5 d’abril de 2011 el Comú de Sant Julià de Lòria va autoritzar la construcció d’un edifici comercial situat a la zona de la Portalada (CG1), amb la resolució núm. 4440/2011.
 
A data d’avui les obres estan aturades i presenten un estat de conservació i de seguretat deficient que pot provocar un greu perill per a l’estabilitat de l’obra i del seu entorn immediat.
 
En aquest sentit i, d’acord amb l’article 129 de la Llei general d’ordenament del territori i urbanisme, s’ha ordenat a la societat FICAND S.A. que amb caràcter immediat prengui les mesures necessàries per garantir l’estabilització, conservació i
seguretat de l’obra. Així mateix s’ha demanat que es notifiqui al Comú, el tècnic responsable dels treballs, l’empresa executora i el detall de les obres a efectuar.
 
Quedo a disposició de V.M.I. Sria. per tot aclariment o complement d’informació que cregueu útil o necessari i, aprofito l’avinentesa per expressar-vos el testimoniatge de la meva consideració més distingida.
 
Julià Call Reig
 
Cònsol Menor”
 
(la carta conté una errata en relació al número de l’article de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme -129 per 127-, la qual és irrellevant a efectes de comprensió del missatge)
 
Així doncs, està acreditat per escrit que en relació a l’esllavissament esdevingut el dia 10 d’agost les Administracions Públiques han actuat amb estricte respecte al marc competencial vigent.
 
Un cop aportada la introducció general, es procedeix a contestar cadascuna de les onze preguntes formulades:
 
Primera pregunta: Des de quan es coneixia la situació d’inestabilitat del terreny anomenat La Portalada?
No constava al Govern cap informació que indiqués una situació d’inestabilitat de l’esmentada parcel·la. La primera informació, i única fins al dia 10 d’agost, fou la carta del Cònsol Menor, de data 15 de juliol, que figura transcrita a la introducció general.
 
Segona pregunta: Què recollien els informes tècnics sobre l’estat del sòl?
Els únics informes tècnics dels que disposava el Govern eren els estudis geològics que formaven part dels projectes corresponents a les tres llicències de construcció atorgades (), els quals no alertaven de cap inestabilitat del desmunt.
 
() Llicència d’excavació, atorgada pel Govern en data 9 de gener de 1991
 
Autorització de Pla Parcial, atorgada pel Comú de Sant Julià de Lòria el 30 de juliol del 2009
 
Llicència d’urbanització, atorgada pel Comú de Sant Julià de Lòria al 2011
 
Llicència d’excavació de soterranis i d’edificació d’un centre comercial, atorgada pel Comú de Sant Julià de Lòria en data 5 d’abril del 2011
 
Tercera pregunta: Es va requerir algun tipus d’actuació a la propietat? En cas afirmatiu, quan, quina actuació i en quin termini va ser requerida?
Ens remetem a la introducció general, en la qual s’informa adequadament que, pel que fa a l’estabilitat del desmunt, el Govern és incompetent per requerir actuacions a la propietat; que l’Administració competent és la comunal; i que aquesta ja havia actuat (veure carta del 15 de juliol d’enguany), en els termes fixats per la legislació vigent.
 
Quarta pregunta: Quina actuació es va portar a terme? Com i qui la va realitzar?
D’acord amb les informacions aportades en la introducció general, el Govern no gaudia de competència per portar a terme cap actuació en relació a una possible inestabilitat en un desmunt executat a l’empara d’una llicència de construcció.
 
L’administració pública competent és la comunal. Qualsevol actuació hauria d’haver estat adoptada per la propietat de la parcel·la i, en cas d’inacció d’aquesta, el Comú hauria pogut intervenir.
 
Cinquena pregunta: En tractar-se d’un desmunt que afectava la seguretat viària de la CG1, per què el Govern no va actuar directament i amb urgència?
La manca de competència del Govern, tant pel que fa a la inspecció i control del desmunt com a les eventuals actuacions a emprendre, ha estat àmpliament explicada en la introducció general i en les respostes de les preguntes anteriors.
 
Sisena pregunta: Quin ha estat el motiu de l’esllavissada?
D’acord amb la cartografia oficial de riscos geològics d’Andorra la parcel·la on s’ha produït l’esllavissada, i el seu entorn, no estan afectats per risc natural d’esllavissaments (es posa de relleu que la cartografia oficial de riscos geològics es refereix als terrenys en el seu estat natural, és a dir, sense alteració antròpica). Així doncs, es descarta que l’esllavissada respongui a un fenomen de risc natural, en tant que el terreny està exempt d’aquest risc. Atès que el terreny natural havia estat significativament modificat per la mà de l’home, la causa apunta cap a la realització i/o al manteniment de l’excavació antròpica.
 
Reproduïm a continuació una frase de caràcter conclusiu que figura a l’informe anomenat “Tercer informe relatiu al despreniment rocós succeït el dia 10.08.2019 a davant centre comercial Punt de Trobada, CG1”, de data 22 d’agost d’enguany, redactat per l’empresa Euroconsult (especialitzada en enginyeria geològica) per encàrrec del Ministeri d’Ordenament Territorial:
 
“Per tant, la possible relació amb una causa natural queda descartada al nostre entendre, centrant-se les causes de l’esllavissada amb un origen clarament antròpic que s’està analitzant ara de forma més detallada.”
 
Setena pregunta: Atenent als fets succeïts, quina és la proposta d’actuació per evitar més despreniments i garantir la seguretat necessària?
Pel que fa a altres desmunts executats a l’empara de llicències de construcció, la Llei (la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, mitjançant l’article 127, transcrit més amunt) fixa els procediments a seguir per evitar esdeveniments similars al que ha succeït a La Portalada. Sobre aquest punt, recordem, un cop més, la manca de competència del Govern respecte a la inspecció i control del desmunt i a les eventuals actuacions a emprendre.
 
Vuitena pregunta: Quines situacions similars existeixen en l’actualitat en el territori andorrà?
Ens remetem a la introducció general i a les respostes de les preguntes anteriors, en tant que la competència és comunal i no governamental.
 
Novena pregunta: Existeix un inventari d’aquestes zones?
Ídem
 
Desena pregunta: Qui controla aquestes zones de risc?
Ídem
 
Onzena pregunta: Quines actuacions ha fet o fa l’Administració central en aquestes zones?
Ídem
 

Sobre l'autor

imatge de PS
PS