Resposta a les preguntes de la consellera general Rosa Gili sobre la situació al Centre d'Acollida d'Infants de la Gavernera (18-4-2018)
1.- Quina és la capacitat del Centre d’Acolliment d’Infants i Joves La Gavernera?
La capacitat del Centre, d’acord amb el Reglament del Centre d’Acolliment d’Infants del 14 de novembre del 2001 és de 20 places residencials i 10 d’atenció diürna.
Actualment i d’ençà de l’augment d’infants i joves acollits al Centre d’Acolliment d’Infants i Joves de La Gavernera (d’ara endavant, “el CAI”), i amb l’ampliació del nou recurs (CAI II), la capacitat s’ha ampliat a 23 places al CAI I i, 14 altres places al CAI II.
2.- La limitació ve donada per l’espai disponible? Per altres raons?
La limitació venia donada per l’espai disponible, i és per aquest motiu que es van dur a terme les gestions adients per llogar un segon espai, consistent en un habitatge tipus xalet per acollir els infants i joves (CAI II).
3.- El Ministeri d’Afers Socials disposa d’altres locals per acollir infants i joves al país? Té previst algun nou espai? Si és el cas, on estaria situat i quantes places tindria?
A banda del CAI i el CAI II, el Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior a través de de l’Àrea de Suport als Joves Tutelats i Extutelats, que atén a joves sota la tutela o que han estat tutelats per l’Estat, i altres joves en situació vulnerable, ha desenvolupat els programes següents:
- Servei d’Atenció als Adolescents en Risc (SAAR): és un servei diürn preventiu de prestació bàsica garantida, fora de l’horari escolar, que dóna suport, estimula i potencia l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenentatges bàsics, i compensa les deficiències socioeducatives de les persones ateses mitjançant el treball individualitzat, grupal, familiar i en el si de la comunitat.
Els beneficiaris d’aquest recurs són els adolescents en situació de risc d’edats compreses entre 12 i 16 anys que fan l’objecte de seguiment per part del Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància de l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior.
- Servei de Suport als Joves Tutelats i Extutelats (SSJTET): aquest espai ofereix als joves d’entre 16 i 21 anys tutelats i extutelats pel Govern, sense recursos propis i/o familiars, un suport i acompanyament en els àmbits de l’habitatge, formatiu i/o laboral, econòmic i personal. Aquest servei disposa d’habitatges tutelats que són els espais de residència d’aquests joves i on es desenvolupa la tasca educativa entorn als diferents àmbits de la seva vida quotidiana. Als habitatges tutelats hi ha una presència d’un tècnic gairebé les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any.
- Servei d’Orientació a Joves en Situació Vulnerable (SOJSV): aquest servei pretén donar resposta integral als joves en situació vulnerable del nostre país quant a aspectes bàsics de salut, d’habitatge, de formació, laboral, econòmic i de lleure. Aquest servei atén als joves entre 16 i 25 anys residents al Principat d’Andorra i que es troben en una situació vulnerable.
Altrament, el Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior té previst construir o habilitar dos espais més per acollir infants i joves. Per una banda, una ampliació del CAI situada al costat de l’edifici actual, que permetrà una capacitat addicional de 25 infants i joves.
Altrament, també hi ha previst habilitar un Centre Residencial d’Educació Intensiva adreçat a adolescents en situació de desemparament que presenten alteracions de conducta recurrents o patrons de consum de tòxics importants. L’emplaçament d’aquest servei està previst ubicar-lo a l’antiga residencia Solà d’Enclar, amb una capacitat inicial de 15 places.
4.- Quants infants viuen actualment al centre? Es demana desglossament per sexe i per edats i el motiu del seu internament (problemes familiars, econòmics, altres). No es demana aquesta informació de manera nominal.
L’1 de març d’enguany viuen 32 infants
|
Sexe |
|
|
Dones |
14 |
|
Homes |
18 |
|
Edat |
|
|
Nadons |
0 |
|
de 2 a 4 anys |
3 |
|
de 5 a 7 anys |
2 |
|
de 8 a 11 anys |
7 |
|
de 12 a 14 anys |
9 |
|
de 15 a 18 anys |
11 |
|
Problemàtica o motiu de l'ingrés |
|
|
Situació de risc |
25 |
|
Conductes dissocials i/o actitud conflictiva menor |
5 |
|
Finalització acolliment en família aliena |
2 |
5.- Quantes persones treballen al centre a temps ple? A hores? Precisar.
32 persones treballen al CAI i al CAI II a temps ple. Resta pendent de cobrir una vacant de recolzament operatiu (cuina i neteja) a l’espera de la seva incorporació una vegada aprovi l’edicte corresponent. La plantilla serà llavors de 33 persones a temps ple.
6. Quins horaris fa el personal? Desglossar segons especialitats (educadors, monitors, altres...).
- Cap de l’Àrea: horari flexible segons les necessitats del servei, en base a un horari de dilluns a divendres de 9h a 17h i disponibilitat fora de la jornada laboral incloent els caps de setmana.
- Coordinadora-psicòloga: dilluns i dimarts de 15h a 23h. Dimecres, dijous i divendres de 9h a 17h. Horari flexible adaptat a les necessitats del servei i disponibilitat fora de la jornada laboral incloent els caps de setmana, en coordinació amb la cap de l’Àrea.
- Educadors: torns rotatius de 13 setmanes combinant matins, tardes i caps de setmana. Els matins de 7:00 i 7:30 a 15:00 i 15:30; tardes de 15:00 a 23:00 i 15:00 a 24:00; i caps de setmana torns de 12 hores amb modalitat partida o torn ininterromput. El còmput total de les hores del cicle no sobrepassa la mitja de les 40 hores ordinàries setmanals.
- Monitors: torns rotatius de 10 setmanes combinant tardes, nits i caps de setmana. L’horari és de tardes de 15:00 a 23:00 i de 15:00 a 24:00; nits de 23:00 a 9:00 del matí; i caps de setmana torns de 12 hores amb modalitat partida o torn ininterromput.
- Tot el personal que conforma l’equip educatiu ha d’assistir a la reunió setmanal dels dimecres al matí de 9:30 a 12:30, inclosa en el seu horari laboral.
- Personal de recolzament operatiu (cuina i neteja): torns de mati o de tarda rotant el cap de setmana.
7. Quines són les ràtios infants/adults, joves/adults?
Ràtios de dilluns a divendres a partir de les 17:00:
- 1 coordinador de torn.
- 1 educador per 3 menors del grup de primera infància (fins a 4 anys).
- 3 educadors amb el grup de petits (fins a 10 anys). Són 9 infants dels quals 6 amb discapacitat i/o trastorn de conducta.
- 2 educadors pel grup de mitjans (fins a 14 anys). Són 12 infants, dels quals 4 amb discapacitat i/o trastorn de conducta.
- 2 educadors pel grup de grans (a partir dels 15 anys). Són 10 joves, dels quals 4 amb discapacitat i/o trastorn de conducta.
8.- Quantes tutories assumeix cada educador?
La mitja de tutories per tutor és de 2 - 3 infants o joves.
9.- Quina és la seva antiguitat al centre? Hi ha molta rotació de personal? Donar dades dels últims tres anys.
De les 32 persones que treballen actualment al CAI i al CAI II, 9 tenen una antiguitat de 8 anys o més. De les 23 restants, 7 formen part de l’equip des de fa 1 any i mig, 6 des de fa aproximadament 9 mesos i la resta, 10 persones en total, 3 mesos o menys.
En relació amb la rotació del personal, durant l’any 2015, no hi va haver cap rotació. Durant l’any següent, de les 19 persones que treballaven, va haver-hi 6 baixes. Finalment, durant el 2017 han causat baixa 14 persones de les 32 que formen part de la plantilla.
10.- Qui és la persona responsable del Centre d’Acolliment? Quin és el seu càrrec?
El nom de la persona responsable és la Sra. Iolanda Sola Ciutat, que ocupa el càrrec de Cap d’Àrea del Centre d’Acolliment d’Infants i Joves de La Gavernera des de l’any 2004.
11.- Quines formacions es donen al personal del centre? Precisar exactament quines són les formacions i el contingut d’aquestes, la seva durada, la data d’aquestes i el nombre de persones que les han seguit? (precisar quantes persones que han rebut la formació encara segueixen al centre)
El personal del CAI i el CAI II rep unes formacions obligatòries de base i específiques i, altrament, té l’opció d’assistir voluntàriament a altres formacions específiques que s’ofereixen.
- Formacions obligatòries de base:
- Prevenció i socors cívics 1. Bombers d’Andorra.
Data: 17març 2016 i 16 març 2017
Durada: 8 hores
Contingut: La protecció; transmetre l’alerta; malestars; inconscient; aturada cardíaca; obstrucció de les vies aèries; hemorràgies; cremades; ferides; traumatismes
Participants: 5
Persones que encara segueixen: 3
- Reciclatge PSC 1, RCP i DAE. Bombers d’Andorra
Data: 22 novembre 2016 i 27abril 2017
Durada: 4 hores
Contingut: Reciclatge del contingut de prevenció i socors cívics 1 i RCP (Reanimació Cardiopulmonar) i DAE (Desfibril·lador automàtic extern).
Participants: 6
Persones que encara segueixen: 6
- Reciclatge pla d’autoprotecció. Bombers d’Andorra
Data: abril 2016
Durada: 4 hores
Contingut: consignes a seguir davant d’una situació d’emergència i elaboració del pla d’autoprotecció.
Participants: 14
Persones que encara segueixen: 8
- Ciberseguretat per als usuaris de l’Administració General. Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior. Andorra.
Data: 11, 18 i 25 octubre, 29 novembre, i 6 i 13 desembre 2017
Durada: 4 hores
Contingut:
Conceptes bàsics en seguretat
1.1 La Ciberseguretat
1.2 Política de seguretat del Govern i deures
1.3 Seguretat del nostre espai físic vital comparat amb el del nostre espai virtual
2. Xarxes de Govern
2.1 Seguretat física dels equips i funcionament de les xarxes de Govern
2.2 Antivirus corporatius
2.3 Contrasenyes i dispositius amovibles
3. Tipus d’amenaces a la xarxa més comunes i programari maliciós (malware)
3.1 Enginyeria social i víctimes
3.2 APT
3.3 Troians, spyware, ramsonware,
3.4 Phishing
4. Robatori de credencials, DDos
4.1 Factors, Cibercrim
4.2 Descripció del Hacktivisme
4.3 Vectors d’entrada principals
4.4 DDos, “Denegació de serveis Distribuïda”
5. Manual de bones pràctiques
5.1 Contramesures
5.2 Bones pràctiques, correu
5.3 Bones pràctiques, credencials
5.4 Bones pràctiques en general
6. Ciberdefensa per als usuaris de l’Administració
6.1 Signatura electrònica
6.2 Porta signatures
6.3 Treball col·laboratiu, (IBM Connections)
Participants: 21
Persones que encara segueixen al CAI: 18
- Reciclatge en al·lèrgies i intoleràncies alimentàries i manipulador d’aliments. Laboratori i Assessorament Lai.
Data: 6 abril i 18 maig 2016, i 31 maig 2017
Durada: 3h / 1.5h
Contingut:
Bones pràctiques de manipulació.
Descripció dels procediments i instruccions de fabricació/ manipulacions importants per a la seguretat dels aliments.
Descripció dels procediments de control de la neteja i desinfecció de la fruita i verdura de consum en cru.
Propietats organolèptiques dels productes frescos.
Descongelació; congelació.
Refredament; reescalfament; envasat.
Participants: 13(2016); 17 (2017)
Persones que encara segueixen al CAI: 8(2016); 11(2017)
Formacions obligatòries específiques:
- Educació emocional amb professionals de l’àmbit comunitari. Centre d’Acolliment. Andorra. Laia Mestres Pastor. Un cervell inusual.
Data: 10 febrer 2017, i 18 i 26 gener 2018
Durada: 8h; 16h
Contingut:
El professional emocionalment competent.
Model de competències emocionals: consciència emocional; regulació emocional; autonomia emocional; competència social; competències per la vida i benestar.
Interaccions socials.
Concepte d’autoritat i autoritat assertiva
Participants: 2(2017); 29(2018)
Persones que encara segueixen al CAI: 2 (2017); 28 (2018)
- Intervenció davant de conductes addictives en menors. UCA. Andorra
Data: 4, 11 i 18 novembre 2016
Durada: 7.5h
Contingut:
Classificació de les drogues.
Detecció del consum.
Efectes en els adolescents.
Estratègies de la intervenció.
L’entrevista motivacional.
Identificació de les etapes de canvi i resposta amb reflex.
Participants: tot el personal del CAI (16 persones al 2016)
Persones que encara segueixen al CAI: 10
- Jornades d’acompanyament formatiu per als professionals del Departament d’Afers Socials. Andorra. Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior.
Data: cursos 2015 i 2016
Durada: 5h (cadascuna)
Contingut:
Supervisió de casos.
Avaluació de l’impacte dels processos traumàtics en nenes, nens i adolescents resultat dels maltractes infantils com a conseqüència de les incompetències parentals dels seus progenitors i/o cuidadors.
Els pilars per a la intervenció de protecció infantil basats en l’interès superior dels nens i nenes.
Participants: tot el CAI i el Departament d’Afers Socials (16 persones al 2016)
Persones que encara segueixen al CAI: 10
Formacions específiques:
- Abús sexual infantil. Barcelona i Andorra. Fundació Vicky Bernadet.
Data: 25 febrer 2015; 19 gener i 13 de juny 2017.
Durada: 8h
Contingut:
Treballar la definició d’abús sexual infantil.
Identificar i analitzar els factors de risc i indicadors en una conducta per sospitar que ha patit abús.
Conseqüències que pot arribar a desenvolupar un infant que ha patit abús.
Com treballar amb la família.
Objectius d’una teràpia. Què potenciar i què evitar en la nostra feina.
Participants: 1; 14
Persones que encara segueixen al CAI: 14
- Escoltant l'adolescent en conflicte. Fundació Eulàlia Torras de Beà. Barcelona.
Data: 6 d’octubre 2017
Durada: 5h
Contingut:
El valor de la transferència en el treball grupal amb adolescents límit.
Promoure canvi des del conflicte.
Participants: 5
Persones que encara segueixen al CAI: 5
- Jornades “Posem en Joc l’educador/a”. Lleida. Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.
Data: 27 novembre 2015; 18 novembre 2016; 3 novembre 2017.
Durada: 5h (cadascuna)
Contingut:
Competències emocionals de l’educador/a social.
La intervenció educativa amb infants i adolescents amb trastorns mentals i de conducta.
Passat, present i futur: l’atenció a la infància i adolescència.
Participants: 5; 4; 3
Persones que encara segueixen al CAI: 4; 2; 3
- Jornada de prevenció i atenció d’adolescents en risc. Fundació Amalgama. Barcelona
Data: 20 d’octubre 2016
Durada: 12h
Contingut:
Trastorns de conducta en adolescents: dos estudis avaluatius.
Quines són les respostes per als adolescents que presenten trastorns de conducta a l’escola?
Els dispositius assistencials de crisi per a adolescents en crisi.
Respostes assistencials de caràcter biopsicosocial.
Alumnes-pacients expulsats del sistema: casos d’èxit.
Participants: 4
Persones que encara segueixen al CAI: 3
12.- Qui decideix l’internament dels infants o dels joves al CAI? En quins casos es pren aquesta decisió? Qui decideix la durada de l’internament i les condicions de visita dels pares?
El batlle de la jurisdicció de menors és qui decideix retirar la guarda i custòdia dels infants i joves i atorgar-la a la Direcció de Serveis Socials, a proposta o en base a l’informe tècnic elaborat pel SEAI (Servei Especialitzat d’Atenció a la Infància de l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència del Departament d’Afers Socials). La Direcció de Serveis Socials decideix la modalitat de guarda més adient, entre les quals hi ha l’acolliment al CAI.
Excepcionalment pot haver-hi un ingrés d’urgència efectuat pel Cos de Policia mitjançant un requeriment policial, que ha de ser confirmat en els terminis més breus pel batlle de la jurisdicció de menors.
El SEAI realitza el seguiment dels infants i joves que es troben en situació de risc. Quan determina que un menor pot estar en situació de risc greu, elabora un informe de valoració del risc greu i proposa la mesura de protecció al batlle de la jurisdicció de menors, que ratifica o no la mesura proposada mitjançant un aute.
Una vegada el menor ingressa al CAI, el SEAI estableix un Pla d’Intervenció Familiar (PIF), mitjançant el qual treballa amb la família el retorn del menor, si és possible. L’acompliment del PIF establirà la durada de l’acolliment i l’evolució del menor.
Els pares conserven un dret de correspondència i un dret de visites dels fills acollits, dels quals drets el batlle fixa les modalitats. Tanmateix, aquests drets també es poden suspendre tenint en compte l'interès de l'infant, d’acord amb l'informe psicosocial de la Direcció del Serveis Socials.
El règim de visites s'estableix en funció del tipus de problemàtica familiar detectada, la situació de risc a la qual pugui estar exposat el menor i les característiques d'aquest menor. Aquestes visites poden ser supervisades per part d'un professional o sense supervisió, i la temporalitat pot variar, de setmanalment a mensualment, segons les especificitats descrites anteriorment.
13.- Com funciona la comunicació amb les famílies ? Es trameten informes? Amb quina freqüència? Quins són els protocols de comunicació?
En el moment de l’acolliment d’un menor al CAI, es fa una reunió amb la família amb l’objectiu de presentar la institució i els professionals del centre. Altrament, de forma mensual, els tutors del menor fan reunions amb la família per traslladar-los el seguiment que es porta a terme dels seus fills. D’altra banda, s’estableix una comunicació diària (telefònica, digital i/o presencial) de les famílies amb els seus fills i/o els tutors per qüestions diverses. Tot plegat llevat que el batlle de la jurisdicció de menors hagi decidit el contrari tenint en compte l’interès prevalent del menor.
Als quinze dies de l’inici de l’acolliment d’un menor s’elabora un informe d’adaptació adreçat a la Batllia. Posteriorment i trimestralment s’elaboren informes de seguiment del menor adreçats també a la Batllia i validats per la CTAM (Comissió Tècnica d’Atenció al Menor). A més s’elaboren altres informes de caire informatiu amb una periodicitat variable o sempre que sigui necessari davant de situacions urgents o sobrevingudes.
14. Qui determina els règims de visita de les famílies als seus fills? Com són aquests?
Es fa remissió a la resposta a la pregunta 12.
15.- Quins protocols d’actuació es segueixen en cas de conflicte amb els menors? Quants protocols existeixen i a qui estan adreçats (edats, problemes de violència, de salut, de depressió, altres...)?
Els protocols d’actuació de què disposa el CAI són:
1. Protocol de gestió de riscos dels menors acollits:
1.1. Protocol d’actuació davant els conflictes.
1.2. Protocol d’actuació davant les escapades i els escapoliments.
1.3. Protocol d’actuació davant els comportaments sexuals abusius.
1.4. Protocol d’actuació davant el consum de tòxics.
2. Circuit d’actuació urgent davant les alteracions de conducta dels menors del CAI.
3. Protocol d’actuació i col·laboració del CAI amb el Cos de Policia.
16. Els infants i joves internats poden seguir activitats culturals i esportives després de l’escola? Hi ha condicionants?
Els menors acollits al centre realitzen quotidianament diverses activitats per assolir els objectius marcats en el seu PEI. A nivell individual es mantenen les activitats extraescolars en les que el menor estava inscrit amb anterioritat a l’acolliment i, en cas contrari, es potencia que participi en les activitats extraescolars que siguin del seu interès.
Actualment la majoria dels menors realitzen alguna activitat física (futbol, dansa, skate, capoeira, boxa, etc.) i també activitats culturals (anglès, art, repàs, etc.)
A banda d’aquestes activitats específiques, es contemplen un conjunt d’activitats que són comunes a tots els menors acollits i que formen part de la dinàmica diària i quotidiana del centre. Aquestes activitats es planifiquen d’acord amb una programació anyal i en base al calendari anual de festivitats. La programació es basa en combinar activitats esportives, d’oci, culturals o de tradició popular, tallers al CAI, activitats formatives i sortides fora d’Andorra.
Existeixen diferents activitats derivades de les col·laboracions que el centre té amb diverses entitats privades com són: 360ºextrem; Palau de Gel; ioga; capoeira; Grandvalira. Altrament hi ha unes sortides prefixades, que són la d’estiu, normalment a la platja; la d’hivern, amb una sortida de tot un dia a la neu, i la de Tots Sants (Halloween) a Port Aventura.
No hi ha condicionants a l’hora de fer partícips els infants i joves de les activitats, excepte les que puguin interferir en l’horari escolar i/o que no garanteixin el descans adequat del menor. A nivell econòmic no hi ha cap condicionant.
Altrament, es respecta que els joves tinguin temps lliure si així ho desitgen i no volen realitzar activitats.
La planificació d’activitats per al cap de setmana i les vacances escolars es realitza a partir d’una fitxa que detalla l’objectiu, el material necessari, la valoració per part dels educadors i el grau de satisfacció per part dels nens.
17. Com es gestiona la logística perquè aquests infants i joves puguin tenir dret a seguir les mateixes activitats que qualsevol altre infant i tenint en compte que a més que tenir activitats extraescolars els hi és molt beneficiós?
Abans de l’acolliment del menor, s’obté tota la informació de les activitats que portava a terme amb anterioritat i es fan els tràmits pertinents per a la seva continuïtat. A més, es procedeix a inscriure als infants i els joves a les activitats que escullen a partir dels seus interessos.
En funció de l’edat i de l’horari de l’activitat, el menor té l’autonomia per anar-hi i tornar-hi sol. En cas contrari, se l’inclou en la planificació de recollides diàries per part dels educadors.
18. Quins recursos es posen a la seva disposició per que puguin seguir aquestes activitats?
Es posen tots els recursos necessaris, humans, econòmics i logístics, perquè els menors puguin seguir les activitats que són del seu interès.
Altrament, el CAI té signats convenis de col·laboració mitjançant els quals gaudeix d’exoneració o preus reduïts en moltes de les activitats del país.
19.- Quin és el pressupost anual del CAI? Quin ha estat el dels darrers cinc anys?
2013: 585.169’66 €
2014: 619.941’35 €
2015: 597.468,89 €
2016: 616.292,60 €
2017: 632.281.91 €
20. Qui paga la manutenció dels infants i joves al CAI? Si hi ha modalitats diferents de pagament com es decideixen aquestes? Amb quins criteris? Qui ho determina?
Les despeses de manteniment i educació de l'infant que ha estat objecte d'una mesura d'assistència educativa continuen sent assumides pels genitors, excepte si hi ha decisió contrària del batlle. A tal efecte, aquesta pensió d'aliments s'estableix mitjançant l’aute judicial des del moment inicial en què es decideix l’acolliment de l’infant o l’adolescent al CAI, i s'acorda que la seva guarda i custòdia s'atribueixi a l'Estat per mitjà de la Direcció de Serveis Socials. L’import mínim que s’estableix en concepte de pensió d’aliments és de 210 € mensuals. Posteriorment i a demanda del batlle de la jurisdicció de menors, des del Departament d'Afers Socials s'efectua la valoració econòmica de la família i es proposa a l'autoritat judicial una quantitat econòmica en funció de les circumstàncies personals, professionals i econòmiques del progenitors, que pot variar en relació amb l’import fixat inicialment.
Per tal d'efectuar el pagament de la pensió d'aliments, els progenitors tenen dues modalitats diferents per portar-ho a terme, a saber mitjançant el pagament al Departament d'Afers Socials o l'ingrés bancari a través de la Batllia.
