Partit Socialdemòcrata

Resposta a la pregunta sobre els protocols i accions per l'acollida de refugiats

Crea: 05/15/2018 - 17:18
El camp de refugiats d'Idomeni.

Resposta a les preguntes escrites relatives a les accions i protocols engegats per l’acollida de refugiats, formulada per Gerard Alís (14-5-2018)

1. Quines accions i protocols ha engegat Govern per a l’acollida de refugiats?
Al setembre del 2015, el cap de Govern va anunciar la voluntat d’Andorra d’acollir refugiats del conflicte de Síria. A partir d’aquell moment, els diferents ministeris competents han treballat per fer possible que l’arribada de refugiats disposi de la cobertura legal i tècnica adequada.
 
Per tal de poder fer realitat aquesta acollida de refugiats, el Govern va aprovar i presentar a tràmit parlamentari, al setembre del 2017, el Projecte de Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries. El 22 de març del 2018, el Consell General va aprovar per unanimitat la Llei 4/2018, del 22 de març, de protecció temporal transitòria per raons humanitàries, que té com a objectiu oferir una solució transitòria i restringida a la crisi humanitària que afecta actualment Europa, sense desenvolupar principis genèrics ni establir nous drets en termes d’asil. Aquesta Llei va entrar en vigor el passat 19 d’abril del 2018.
 
Amb aquesta Llei es defineixen les persones que poden ser beneficiàries d’aquesta protecció, així com l’autorització de sojorn o de sojorn i treball que dona cobertura al règim de protecció temporal i transitòria (durada, atorgament i finalització de la protecció temporal i transitòria). 
 
D’altra banda, des del 2015 i paral·lelament a l’elaboració d’un marc normatiu que permeti l’acollida de refugiats, el Ministeri d’Afers Exteriors i el Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior han estat treballant conjuntament amb la Comunitat de Sant’Egidio en un projecte de protocol per a l’obertura d’un corredor humanitari amb Andorra. Aquest protocol es va signar el proppassat 8 de maig del 2018.
 
Sant'Egidio és una comunitat cristiana que va néixer l’any 1968 a Roma. Amb els anys s'ha convertit en una xarxa de comunitats amb presència en més de setanta països, dedicant-se a ajudar a les persones sense recursos econòmics, les persones grans, les persones sense llar, les persones immigrants, les persones amb discapacitat, les persones preses, i nens que viuen al carrer i a les perifèries. Al mes de febrer del 2016, Sant'Egidio va començar a treballar en els corredors humanitaris; així va néixer un model d'acollida i integració, que França i Bèlgica han replicat, i que Europa pren cada vegada més com a exemple. 
 
Actualment, Sant’Egidio té oberts dos corredors amb França i amb Itàlia, aquest darrer utilitzat també per fer arribar refugiats a San Marino.
 
Així doncs, la finalitat del protocol d’entesa que s’ha signat recentment i que consta com a annex 1, és de posar en marxa el projecte experimental “Obertura de corredors humanitaris”, tot afavorint l’arribada a Andorra de manera legal i en condicions segures de les persones potencialment beneficiàries de la protecció temporal i transitòria, d’acord amb la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, és a dir de les persones que es troben sota la protecció de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), i a les persones que no poden retornar al seu país d’origen o de residència habitual a causa de violacions sistemàtiques o generalitzades dels drets humans. El protocol s’adreça particularment a persones que fugen de conflictes regionals, majoritàriament nuclis familiars i persones vulnerables de Síria.
 
Per tal de poder agilitzar al màxim la selecció, el Ministeri d’Afers Exteriors ha mantingut diferents contactes amb la UE, amb els estats veïns, amb l’ACNUR i altres organismes competents per valorar per quina via podria ser més viable per a l’arribada de refugiats a Andorra. Concretament s’ha estat treballant per establir els contactes diplomàtics escaients amb els estats fronterers d’Andorra per a què actuïn com a país de trànsit i permetin l’entrada a Andorra de les persones refugiades amb el visat corresponent, expedit per les missions diplomàtiques o les oficines consulars del país de trànsit, un cop la llista dels potencials beneficiaris elaborada per la Comunitat de Sant’Egidio sigui verificada per les autoritats competents. 
 
Pel que fa a l’expedició dels visats corresponents, el Ministeri d’Afers Exteriors ha establert els contactes amb França i Espanya, que han respost favorablement. Espanya ja ha confirmat que expedirà visats de curta durada per permetre el trànsit per territori espanyol de les persones beneficiàries i ha detallat quina serà la documentació necessària per a l’expedició del visat. Pel que fa a la col·laboració amb França, el procediment a realitzar s’està acabant de definir. 
 
2. Com es durà a terme la selecció i acompanyament d’aquells per la seva arribada al Principat d’Andorra?
El 10 de juliol del 2017 va tenir lloc la visita a Andorra d’una delegació de Sant’Egidio encapçalada pel Sr. Jaume Castro, responsable de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona i coordinador dels corredors humanitaris a Espanya, i pel Sr. Xavier Vidal, director de l’Escola de Cultura i Idioma de la Comunitat de Sant’Egidio a Barcelona. A partir d’aquesta visita i dels contactes successius, es va començar a negociar el projecte de protocol d’entesa per permetre l’obertura de corredors humanitaris, el qual conté vuit pactes que s’adeqüen a les disposicions de la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries. 
 
Per mitjà de la signatura del protocol d’entesa, la qual va tenir lloc el 8 de maig del 2018, la Comunitat de Sant’Egidio esdevé doncs l’ens que, en coordinació amb el Govern, durà a terme la selecció i l’acompanyament de les persones en aquest sentit. 
 
Els signataris van ser, per part del Govern, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior i la ministra d’Afers Exteriors, i per part de la Comunitat de Sant’Egidio, el Sr. Cesare Giacomo Zucconi, secretari general de la Comunità di Sant’Egidio-ACAP, amb seu a Roma, que es va desplaçar al nostre país.
 
La selecció i l’acompanyament dels refugiats es durà a terme d’acord amb el que s’estableix al protocol, i en destaca concretament el pacte primer que estableix que la seva finalitat és la posada en marxa del projecte experimental “Obertura de corredors humanitaris”, tot afavorint l’arribada legal i segura a Andorra de les persones potencialment beneficiàries de la protecció temporal i transitòria acordada per la Llei 4/2018, del 22 de març. El protocol preveu que els destinataris principals del projecte siguin les persones que fugen de conflictes regionals, majoritàriament nuclis familiars i persones vulnerables de Síria.
 
El pacte quart del protocol estableix els criteris de selecció de les persones potencialment beneficiàries, que són principalment les que compleixen els requisits que fixa la Llei 4/2018, del 22 de març. D’altra banda i de manera complementària, també es poden tenir en compte altres factors (com ara que ciutadans, esglésies o associacions andorranes s’hagin ofert a acollir i a fer-se càrrec de la manutenció d’algunes persones beneficiàries durant un període inicial determinat o que algunes persones potencialment beneficiàries hagin manifestat la seva intenció d’establir-se i d’integrar-se a Andorra, on disposen de xarxes familiars o socials). Finalment, en qualsevol cas i a l’hora de determinar el perfil de les persones potencialment beneficiàries es tindrà en compte la situació de vulnerabilitat de les persones (menors, persones amb discapacitat, dones embarassades, víctimes del tràfic d’éssers humans, víctimes de la violència de gènere i domèstica o persones que hagin patit tortures, entre d’altres).
 
S’ha previst que la primera fase es realitzi al Líban amb l’objectiu de seleccionar un màxim de 20 persones, de conformitat amb la convocatòria biennal del Govern. Durant aquest període s’establiran contactes, o s’intensificaran els ja establerts, per facilitar la coordinació oportuna amb els organismes internacionals (com ara l’ACNUR o l’OIM), amb els organismes públics del Líban, i amb les missions diplomàtiques i les oficines consulars del país de trànsit. La segona fase s’inicia en el moment de l’arribada de les persones beneficiàries a l’estat fronterer d’Andorra designat, i consistirà a assegurar que l’arribada i l’acollida a Andorra de les persones beneficiàries siguin legals i segures.
 
Pel que fa a les accions de formació, a banda de les que es preveuran directament amb la Comunitat de Sant’Egidio, el Ministeri d’Afers Exteriors va contactar el Ministeri de Treball i Seguretat Social d’Espanya per avaluar la possibilitat de que es desplacin a Andorra experts en l’acollida de refugiats. D’acord amb els contactes efectuats mitjançant l’Ambaixada del Principat d’Andorra al Regne d’Espanya, el Ministeri d’Afers Exteriors va organitzar el 26 d’abril del 2018 una formació a tot el personal del Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior, del Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior i del Ministeri d’Afers Exteriors. La formació va anar a càrrec de:
 
- Sra. Carolina Obiol Rodrigo, psicòloga amb idiomes al Centre d’Acollida de Refugiats de Sevilla de la Direcció General d’Integració dels Immigrants del Ministeri de Treball i Seguretat Social d’Espanya.
 
- Sra. Aliva Díez Martínez, coordinadora de l’Àrea Estatal d’Acollida del CEAR (Centre Estatal d’Acollida dels Refugiats).
 
La formació va ser positiva i va permetre intercanviar experiències entre les expertes espanyoles i els agents de l’administració andorrana que es faran càrrec de l’acollida dels refugiats. 
 
3. Quines accions i mesures s’han preparat de cara a assegurar la correcta inserció d’aquestes persones a la societat andorrana?
A l’efecte de poder garantir una atenció integral de les persones refugiades, s’ha creat un servei d’atenció a les persones refugiades, que compta amb professionals de l’Àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies i de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat del Departament d’Afers Socials. Aquest servei és de caràcter multidisciplinari i està format per personal especialitzat en atenció a les persones i les famílies que oferirà atenció social, psicològica i jurídica. Concretament, està format per dos treballadors socials (home i dona), una psicòloga i una jurista. Aquest equip pot atendre a aquestes persones en castellà, anglès i francès sense perjudici de comptar amb el suport de traducció oficial en el supòsit en què les persones acollides no parlin cap d’aquestes llengües. 
 
No obstant això i amb caràcter previ a la inserció o la integració de les persones refugiades, el procés d’acollida requereix una resposta social que té per objectiu principal garantir una estabilitat de les persones refugiades pel que fa a les seves necessitats bàsiques. En aquest sentit, Andorra compta amb una xarxa de serveis bàsics que dóna cobertura d’una forma integral i equitativa a tot el territori. Per materialitzar-ho, disposa d’una Cartera de serveis socials i sociosanitaris que estructura un conjunt de prestacions tècniques, econòmiques i tecnològiques. 
 
Per tal de tenir accés als ajuts esmentat, en cas que fos necessari, cal tenir en compte que la disposició addicional del Reglament regulador de les prestacions econòmiques de serveis socials i sociosanitaris estableix el següent: “La Llei 6/2014, del 24 d’abril, de serveis socials i sociosanitaris, i aquest Reglament, regulen els ajuts econòmics ocasionals per atendre situacions urgents, puntuals i bàsiques de subsidència. No obstant això, en cas que es plantegin altres situacions d’urgència i necessitat extrema que no s’hi prevegin i que calgui atendre per causes humanitàries, d’acord amb la Declaració universal dels drets humans, que forma part de l’ordenament jurídic andorrà, també es poden concedir ajuts, sempre que sigui per garantir la subsistència i la dignitat de les persones. En aquest cas s’apliquen les disposicions i se segueix el procediment establert en aquest Reglament per als ajuts econòmics ocasionals, en el que escaigui, i la resolució que concedeix l’ajut ha de motivar la situació i la causa que ho justifica.” D’acord amb aquesta disposició, les persones refugiades podran gaudir dels ajuts econòmics necessaris sense tenir en compte els períodes de carència establerts per la via ordinària.
 
Tal com preveu la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, en el seu article 6, es procedirà a nomenar un representant de la protecció temporal i transitòria que es constituirà com a referent de la persona refugiada o de la seva família, que si escau, serà assistit per una persona que faci d’intèrpret.
 
Pel que fa al pla d’acompanyament previst, es temporalitzarà per fases, però seguirà el model de necessitats, és a dir, l’atenció integral i centrada en la persona, respectant les característiques i els temps necessaris que cada persona i/o família necessiti. Les fases esmentades són les següents:
 
- Fase d’acollida.
 
- Fase de coneixement.
 
- Fase d’adaptació.
 
- Fase d’autonomia.
 
Així doncs, la fase inicial d’acollida tindrà amb caràcter general una durada màxima d’un mes. No obstant això, ateses les característiques d’Andorra i el nombre de persones acollides, s’ha considerat oportú d’establir l’assoliment de les diverses fases del programa de manera més personal i en atenció a les necessitats del nucli familiar concernit. El moment de l’acollida és clau, i per aquest motiu es tindran en compte diverses pautes d’intervenció i mesures específiques que hauran de facilitar la bona integració de les persones i/o famílies. Algunes d’aquestes pautes són les següents: 
 
- Tota la informació serà traslladada amb suport paper i adaptada a la seva llengua.
 
- Se’ls oferirà informació detallada sobre coneixements i funcionament de caràcter bàsic del país. 
 
- S’oferirà una explicació sobre el funcionament dels equipaments bàsics de cuina, lavabos i altres dependències, així com de sistemes de calefacció i de comunicació.
 
- Es facilitarà un dossier amb paraules bàsiques per a la comunicació quotidiana.
 
- Es farà una visita a l’entorn del domicili perquè puguin conèixer els serveis més propers: centres d’atenció primària, guarderies, botigues, farmàcies, etc. En aquest sentit també s’informarà sobre la disponibilitat d’aliments que respectin la seva cultura i creences.
 
- S’assignarà o es recercarà un allotjament adequat a les característiques de les persones refugiades o al nucli familiar concret, amb especial atenció en el cas de persones amb discapacitat per tal de garantir l’accessibilitat a l’habitatge.
 
Totes les accions pactades es vehicularan mitjançant un contracte social, on hi constaran els drets i les obligacions, que pretén ser senzill però clar, per a què no doni lloc a cap malentès.
 
A més, durant la primera setmana i en un termini màxim de quinze dies es realitzaran tots els tràmits prop del Servei d’Immigració, la revisió de l’estat de salut, i de forma més immediata, l’escolarització dels menors, si n’hi ha.
 
Un cop s’ha realitzat una primera aproximació al país, s’articularà, mitjançant una entrevista personal, el pla d’intervenció per al nucli familiar, i començaran les accions d’integració que parcialment s’hauran iniciat amb l’escolarització dels menors i la tramitació de la documentació. En aquesta fase de coneixement, que ha de tenir una durada aproximada de sis mesos, s’iniciaran les classes d’aprenentatge de la llengua. Es valorarà la capacitat o l’experiència professional, i en funció de les circumstàncies de les persones refugiades majors d’edat, es valorarà l’inici de la recerca laboral. Paral·lelament s’explorarà la possibilitat d’homologar títols.
 
La fase d’adaptació, que haurà de durar entre sis i nou mesos, serà la que permetrà la transició entre l’assoliment de coneixements i la inclusió a la dinàmica del país i a la societat andorrana.
 
La darrera fase serà la d’autonomia de la persona i la família. En aquesta fase es vetllarà per a què tot el nucli familiar assoleixi l’autonomia de forma equivalent, és a dir, que tots els membres que la composen tinguin un nivell mínim de capacitat d’autogestió, tant pel que fa a les habilitats idiomàtiques com econòmiques.
 
Durant tot el procés es comptarà amb l’acompanyament de la persona de referència assignada i de tot l’equip de professionals que s’escaigui. Tal i com s’ha mencionat anteriorment i tenint en compte les necessitats i el ritme de cada persona, la fase d’emancipació serà més o menys ràpida. Íntimament relacionat amb això, es contactarà amb les associacions del país amb interessos connexos amb les persones d’acollida per establir amb elles un pla d’integració comunitària en relació amb les activitats que desenvolupin. En aquest sentit, es faran formacions específiques conjuntament amb la Comunitat de Sant’Egidio, que compta amb una àmplia experiència en l’articulació del suport social i comunitari.
 
També es posarà especial atenció al tractament mediàtic que es farà de l’acollida d’aquestes persones, per no posar en perill la seva integritat física ni la dels seus familiars al país d’origen.
 
Per aquest motiu, està previst realitzar contactes amb els mitjans de comunicació i explicar el context i les especificitats que acompanyen aquestes persones.
 
4. On preveu el Govern que les persones acollides siguin allotjades? Quines previsions hi ha pel que fa a facilitar-los un habitatge digne així com els serveis bàsics inherents al mateix?
Seguint el criteri de normalitat el Govern allotjarà o recercarà allotjament a les persones refugiades en habitatges que s’adaptin a les seves característiques familiars i personals.
 
El Govern i les entitats socials que hi col·laboren compten amb un ventall d’habitatges socials que permetran disposar d’un espai digne i amb els equipaments necessaris per a la vida diària, especialment per a la fase d’acollida.
 
En fases posteriors, i d’acord amb la construcció de la trajectòria familiar (lloc de feina, escola, xarxa social, etc.), s’exploraran les parròquies més adients per a la instal·lació definitiva.  
 
5. Quines accions s’han engegat per poder facilitar a aquests refugiats un lloc de feina?
D’acord amb l’article 10 de la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, el Govern ha de promoure les accions necessàries perquè les persones beneficiàries puguin accedir a una activitat laboral durant la vigència de l’autorització de sojorn en règim de protecció temporal i transitòria o de la seva pròrroga. A més, el Govern ha de promoure les accions necessàries perquè les persones beneficiàries que ho desitgin i que compleixin els requisits aplicables a aquest efecte puguin accedir a les formacions per a adults, els cursos de formació professional i les altres formacions que es proposin a Andorra, durant la vigència de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria o de la seva pròrroga.
 
Conscients de la importància del treball per a la integració de les persones refugiades, tant pel que fa al fet que els proporcionarà els recursos econòmics necessaris per atendre les seves necessitats, com pel que fa al fet que permetrà crear vincles amb la societat, està previst que el Govern, a través del Servei d’Ocupació del Departament d’Ocupació i Treball, faciliti l’accés al mercat laboral de les persones beneficiàries del règim de protecció temporal i transitòria que ho sol·licitin, durant la vigència de l’autorització de sojorn i treball o de la seva pròrroga. Aquestes persones es podran beneficiar del conjunt de serveis oferts pel Servei d’Ocupació i, concretament, se’ls facilitarà la inscripció com a demandants d’ocupació, la possibilitat de participar a les formacions ocupacionals i l’accés a la intermediació amb les ofertes de treball disponibles.
 
A més, tenint en compte les dificultats per als refugiats lligades a la manca de punts de referència, a la barrera lingüística i a l’equivalència de diplomes, i donat que es poden veure obligats a canviar d’ocupació o a començar una nova ocupació, és cabdal el suport personalitzat que es pugui donar. Per aquest motiu, està previst que la seva inscripció al Servei d’Ocupació com a demandants de feina es faci mitjançant el servei personalitzat d’orientació laboral, d’acord amb un itinerari especialitzat, que té en compte el component de vulnerabilitat que pot presentar el col·lectiu de refugiats.
 
Aquest itinerari especialitzat permet fer un acompanyament i un seguiment personalitzat, de forma a facilitar la inserció en el mercat laboral de les persones que ho desitgin. Inclou la planificació d’accions orientades a optimitzar la recerca de feina, l’avaluació de perfils per competències, el suport amb tests de competències i/o d’interessos professionals, la identificació de les necessitats de capacitació laboral i de formació ocupacional, la participació en les formacions i els tallers ocupacionals que proposa el Servei d’Ocupació, i la concertació de les visites de seguiment.
 
En relació amb l’accés a la intermediació amb les ofertes de treball, l’objectiu és de connectar les persones beneficiàries del règim de protecció temporal i transitòria disponibles per treballar i les empreses, a través de les ofertes de feina registrades al Servei d’Ocupació, acompanyant en el procés de selecció i de contractació i donant suport a les empreses i els treballadors per fomentar la integració en el lloc de treball.
 
6. En cas que alguns dels refugiats siguin menors, com es preveu garantir la seva escolarització? Quins protocols d’adaptació i integració al medi escolar s’han previst al respecte?
En mèrits del dret fonamental a l’educació reconegut en diferents textos legals del nostre ordenament jurídic, com ara la Convenció sobre els drets dels infants adoptada per l’Assemblea general de les nacions unides el 20 de novembre del 1989 i ratificada per Andorra l’any 1995, o la mateixa Constitució del Principat d’Andorra, els refugiats menors d’edat seran admesos en qualsevol escola pública del país tenint en compte la seva edat i el nivell educatiu que els correspon, i seran atesos segons les seves necessitats individuals i específiques.
 
Igualment, per facilitar l’accés dels refugiats menors d’edat als centres educatius del país, orientar els pares o tutors legals en l’escolarització dels menors, i vetllar per l’adaptació i la integració al medi escolar de cadascun dels infants, el Ministeri d’Educació i Ensenyament Superior ha elaborat un Protocol d’acollida a les escoles dels infants refugiats que s’adjunta com a annex 2.
 
7
 
 
 
Tags: 

Sobre l'autor

imatge de PS
PS