Partit Socialdemòcrata

Pere López i Jordi Gallardo: "Estem explicant un acord que altres volen fer i no gosen dir-ho"

Crea: 07/07/2018 - 00:00
Jordi Gallardo i Pere López, a les escaldes de Casa de la Vall (M.Blanch / Periòdic).

Entrevista conjunta a Jordi Gallardo (Ld'A) i Pere López publicada al Periòdic d'Andorra (9-7-2018)

Pocs dies després que els militants del PS i L’A validessin la possibilitat de fer llistes territorials conjuntes, els seus líders, Pere López i Jordi Gallardo, conversen conjuntament per detallar els aspectes de l’acord i esvair els dubtes sobre un ¡ "pacte antinatura". 
 
–Quins avantatges per a la ciutadania té el pacte L’A-PS?
–Jordi Gallardo (J. G.): L’avantatge és el convenciment que aquest acord serveix per recollir el vot útil a favor d’un canvi de país, un canvi en la gestió per tirar endavant reformes necessàries des del diàleg. Hem tingut una legislatura en què la majoria no ha estat capaç d’assolir pràcticament cap acord amb cap de les altres forces del parlament. I davant d’aquesta manca de cintura política, les dues forces hem entés que cal plantejar un nou escenari i fer una lectura del sistema electoral. Una proposta útil de canvi possible a partir d’aquest acord. 
 
–Pere López (P. L.): En les passades eleccions nosaltres vam tenir un 25% de vots i només tenim un 10% de consellers. I en moltes parròquies vam tenir molts vots: a Andorra la Vella vam arribar als 1.000 vots, a Escaldes als 700, i tots aquests vots amb l’actual sistema electoral no van enlloc. Per tant, els primers beneficiats seran els nostres votants perquè si ens voten a nivell nacional tindran una resposta amb el nombre de seients però els vots en llista territorial no corresponen i això fa que després la nostra presència i incidència efectiva al Consell General sigui molt menor a la que realment tenim en el conjunt dels ciutadans. Aportar més pluralitat també és un avantatge. 
 
–Han anunciat el pacte com una estratègia política justament per com està formulat el sistema electoral. Tenen també pensada una estratègia comunicativa conjunta per explicar i que s’entengui aquesta aliança que alguns qualifiquen d’antinatural?
–J. G.: Entenc que hem de fer un esforç de comunicació perquè s’entengui el que estem proposant, però jo crec que no podem parlar d’un pacte antinatura a partir del moment en què hem estat capaços de tancar uns principis sense que ni PS ni L’A hagin de renunciar a res de la seva ideologia. Crec que amb aquesta decisió estem fent un exercici de transparència per explicar un cord que potser altres volen fer i no gosen explicar-ho obertament. Al final estem demostrant que som capaços de seure en una taula per afrontar reptes que el país necessita.
 
–El missatge és que la fi acaba justificant els mitjans?
–P. L.: No, no és exactament això. L’essència és una suma d’esforços però mantenint la natura. A partir d’aquí, hi ha la suma d’esforços per fer possible un canvi, per fer possible una major pluralitat i per tirar endavant una sèrie de reformes de manera absolutament pública, transparent i mantenint la natura de cada partit. Em sembla curiós que la crítica vingui dels qui sí que van fer un pacte antinatura l’any 2011, perquè ells sí que van sumar per guanyar les territorials sense saber ben bé que farien tal com hem vist set anys després. 
 
–En el cas d’L’A ja coneixem més d’un nom que ha decidit abandonar el grup.
–J.G.: Cap persona de les que ha marxat ho ha fet per aquest acord. Ho ha fet per altres motius, són respectables. La vida continua. Tres o quatre han marxat, però avui mateix m’han comunicat que tres persones més arriben. Per tant, és el dia a dia dels partits vius. Hem decidit en la nostra nova etapa que tot s’explicarà a la militància i que ella decidirà. I hi haurà vegades que comparteixes la decisió final i d’altres que no, però tocarà acceptar-la. som un partit democràtic i, per tant, internament acceptem el rol de les  majories.  
 
–P.L.: Valorem com s’ha portat la negociació i el resultat final per ser un exercici absolutament democràtic. Hi ha hagut un ampli suport, però no pretenem tenir el 100% dels vots. No ens consta a data d’avui que algú hagi abandonat el partit per aquesta raó. Hi ha companys que ho veuen molt bé, d’altres que ho veuen bé, i d’altres que encara tenen algun dubte. Però això ens enriqueix a tots. 
 
–Entenc per la seva resposta que no tenen por a perdre militants. Però tenen dubtes sobre si l’acord els restarà votants? En el cas dels liberals, estan apostant per una imatge més progressista. Això farà restar els vots dels votants de sempre?
–J.G.: Por, no. Gens. Sabem que qualsevol decisió sempre té un impacte positiu i negatiu. I l’impacte del nostre plantejament i del canvi de lideratge, amb un manifest que inclou polítiques més progressistes de les que el partit venia fent els darrers temps, és una aposta i una decisió ferma i el resultat es veurà l’endemà de les eleccions. Hem de recordar que el partit el 2011 estava a punt de desaparèixer, es va presentar el 2015 i va treure uns resultats molt bons venint d’una situació difícil, però és cert que en aquesta transició hi va haver una reflexió interna que el partit no va fer per la proximitat dels comicis. Aquesta reflexió i la ruta que ens volíem marcar, almenys alguns, és la que estem fent ara. És cert que pel camí vam tenir un plantejament diferent, per ajustar-lo a les persones que es van sumar al projecte, però els inputs que tenim ara és que anem pel bon camí i, per tant, cap por.
 
–El PS sempre s’ha presentat com un partit d’esquerres. Pot fer restar votants aquesta aproximació a la dreta?
–P.L.: Nosaltres vivim aquest acord com un element il·lusionador. El que hem vist dins del partit i a l’entorn més proper, és que amb l’actual sistema electoral és difícil presentar-nos com una alternativa de govern. I un cop això s’ha entés, es visualitza com un acord que ens pot fer una alternativa. És cert que tenim diferències entre l’eix esquerra-dreta amb polítiques socials, sociosanitàries, o d’altres, i que a més ha de ser així perquè hem de mantenir el programa, però en canvi, en un àmbit important com la modernització del país i deixar l’immobilisme de banda, estem molt més aprop. Aquí hi ha un punt d’entesa entre PS i L’A que no seria possible amb DA o amb l’escissió del partit liberal perquè tenen un tarannà molt més immobilista. 
 
–Entenc, per tant, que si els membres d’UL-ILM no haguessin deixat el partit, aquest pacte no seria possible.
–J.G.: És difícil fer escenaris. El que ha estat possible és plantejar això avui. Fa sis mesos que intentem mostrar una altra manera de fer.
 
–Però costa d’imaginar que amb la part més conservadora s’hagués pogut construir una aliança amb el PS.
–J.G.: El partit sempre ha conviscut amb dues corrents. Una més progressista i una més conservadora. Això passa també en altres països. Aquest equilibri s’ha volgut i sabut gestionar molt bé durant molt temps i estic convençut que ara també s’hagués pogut gestionar perquè al final l’escissió interna no ha sigut per la proposta de pacte ni per l’acostament com en un moment donat es va voler explicar. Va ser per motius de lideratge. 
 
–Apostar per un acord amb el PS no deixa de ser una decisió de lideratge de Jordi Gallardo.
–J.G.: Cadascú té la seva estratègia. Jo m’identifico com una persona liberal i crec que hi ha propostes des del punt de vista social que nosaltres som igual de progressistes que els partits d’esquerres i en algunes fins i tot més. Però després és cert que en d’altres espectes potser som més conservadors. No sé si hagués estat possible sense l’escissió. Em quedo amb què ha estat possible amb aquesta nova etapa. 
 
–P.L.: Nosaltres som un partit nou respecte al que érem fa uns anys. Entenc que el partit liberal també. Per tant, quan es van a comparar circumstàncies del 2005 amb les d’ara, ni el partit, ni les persones, ni la manera de fer política són les que eren. La societat ha avançat i hi ha moltes qüestions que s’han de plantejar diferent. No vull dir que no hagués estat possible, però detecto unes postures més immobilistes amb les persones que han acabat abandonant el partit liberal. I nosaltres també tenim una posició més moderada de la que havíem tingut en algun moment. Sense aquests canvis, hagués estat molt més difícil. 
 
–A les parròquies en les quals tenen menys representació –Canillo, Sant Julià, la Massana– ja estan movent fils.
–P. L.: Tenim gent a totes les parròquies i un equip per conversar. 
 
–J. G.: És difícil dir si l’acord es farà a les set parròquies. N’hi ha que ho tenen molt clar i que ràpidament arribaran a una decisió que crec que és d‘entesa, i d’altres que tenen més dubtes on el temps i els contactes poden servir per esvair-los i analitzar la situació particular de cada parròquia. 
 
–Els preocupen els moviments que estan fent els altres partits en alguns casos amb els membres descontents tant del PS com d’L’A?
–P. L.:  No. 
 
–J. G.: Tampoc. Cadascú és molt lliure de defensar les seves propostes, però penso que la política no s’ha de fer des del descontentament sinó des de la defensa d’un projecte. Si qualsevol altra formació té un projecte de país és lícit que el vulguin defensar. 
 
–Els punts que han acordat serien suficients per governar durant 4 anys?
–P. L.: Els punts s’han d’entendre com unes prioritats. Evidentment un govern ha de gestionar moltes qüestions. Aquest país està acostumant, perquè ha sigut així fins ara, que sempre hi ha un partit governant amb una majoria o absoluta o relativa. Ara, sembla que aquest escenari potser no hi serà la propera legislatura. Per tant, tothom haurà d’entendre que hi haurà d’haver una altra fórmula d’entesa, de pacte, de prioritats, de tirar endavant una sèrie de qüestions. Però finalment aquestes dues legislatures de DA si per alguna cosa s’han caracteritzat és per no assumir els problemes que els hi suposaven un desgast electoral. El dia a dia l’han gestionat però les grans reformes no les han afrontat. 
 
–Concreto. Penso, per exemple, amb la sanitat. És un debat que s’haurà d’afrontar i ja hem vist en algunes ocasions al Consell General que PS i L’A no coincideixen. 
–J. G.: Aquest és un escenari que és plausible independentment de l’acord que hem fet. L’objectiu tant d’L’A com del PS, no ens enganyem, és concórrer en unes eleccions per guanyar i governar en solitari. Encara que no haguéssim fet aquest acord, l’endemà de les eleccions, i vist com sembla que les coses poden anar, la força més votada s’haurà d’asseure a parlar amb qui sigui. Caldrà prioritzar uns punts perquè el país pugui tirar endavant, tenir cintura política i intel·ligència per deixar per més endavant allò que no és imprescindible. I en el cas de la sanitat, encara que potser no estem d’acord en el concepte general, haurem de buscar les particularitats amb les qual coincidim perquè és el que el país necessita. 
 
–P. L.: Aquí som hereus de les majories que hi ha hagut sempre però és el que passa a qualsevol país on hi ha combinacions de tot tipus. Al final, no és altra cosa que assumir el mandat de l’electoral, interpretar-lo i gestionar-lo, que és al que estem obligats a fer. Quan hi ha una majoria absoluta també es pot gestionar de diferents maneres, però DA ha optat per governar en solitari i fer els que ells creien i deixar al costat les grans reformes. 
 
–Han parlat més amb l’impulsor de la idea del pacte, que finalment n’ha quedat fora, Jaume Bartumeu?
–J.G.: Es va fer una reunió en el seu dia en la qual es va comunicar a Jaume Bartumeu que no era viable el pacte. Després, vam donar per tancada aquesta via. 
 
–P.L.: Per part nostra, no ha estat possible i és imputable al senyor Bartumeu o a la gent d’SDP, poder-nos asseure en una taula. Ja sigui per raons d’agenda o pel que sigui, però sense asseure’s és molt difícil, per no dir impossible, arribar a alguna entesa.
 
–Vostès van proposar asseure’s amb SDP per parlar de la proposta?
–P.L.: Vam contestar la carta inicial i esperàvem una proposta per poder-nos asseure. Crec que no hi ha hagut la intenció per part seva de poder-ho fer. Per tant, no acabem d’entendre alguna reacció que ens sembla una mica desproporcionada de qui no és capaç d’asseure’s tranquil·lament i de manera relaxada per poder parlar. No es pot pretendre que l’acord arribi via carta o via correu electrònic. 

Sobre l'autor

imatge de PS
PS