Resposta escrita del Govern a les preguntes presentades per Pere López en relació amb les dades d’endeutament i de deutors contingudes a la liquidació del Govern per a l’any 2016
1. A què es deu l’important increment d’endeutament registrat al llarg del 2016?
Tal com s’explica en el cos de l’informe relatiu a la liquidació de comptes del Govern de l’exercici 2016, la variació de l’endeutament en 26,32 milions d’euros s’explica per les operacions d’endeutament següents:
a) D’una banda, les operacions d’endeutament per fer front a les despeses en concepte d’actius financers relatives a l’afer BPA, d’un import net en data 31/12/2016 de 8.055.279 euros i que correspon:
- a la cancel·lació del programa extraordinari de finançament d’empreses i negocis dels clients de BPA,SA, d’un import de 7.304.021 euros;
- a l’increment de l’endeutament en concepte del saldo disposat en data 31 de desembre del 2016, de la pòlissa de crèdit formalitzada el 15 de març del 2016 amb venciment el 15 de març del 2017, sindicada amb totes les entitats bancàries del país, per un import de 16.539.547,96 euros. Aquest endeutament s’ha destinat a la concessió d’un préstec del Govern a l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries, d’acord amb la Llei del 21 de gener, de modificació de la Llei 7-2015, del 15 de gener, del pressupost per a l’exercici del 2015 i de crèdit extraordinari i de suplement de crèdit per finançar despeses diverses de l’exercici 2015 de l’Agència Estatal de Resolució d’Entitats Bancàries.
b) D’altra banda, les operacions d’endeutament per fer front als dèficits de caixa incorreguts en els exercicis precedents, d’un import net de 17.087.328,30 euros. Aquest import correspon:
- A la formalització de nou endeutament per un import de 30 M€, per fer front als dèficits de caixa incorreguts en els exercicis precedents, d’acord amb l’article 24 de la Llei de pressupost anual. Aquest nou endeutament es va instrumentalitzar mitjançant l’emissió de bons de l’Estat del 12 d’abril del 2016 (amb venciment el 13/04/2018) d’un import de 100 M€, 70 M€ dels quals es van destinar a refinançar l’emissió de bons del 15/10/2014 que va vèncer el 15/04/2016.
- A la menys disposició de les pòlisses de crèdit sindicades (import formalitzat de 120 M€), fet que suposa una reducció en l’endeutament de -8.484.269,18 €.
- A l’amortització per un import de -4.428.402,52 € del préstec sindicat a 20 anys, signat el 6 de juliol del 2012, destinat al finançament de les obres d’infraestructures viàries corresponents a la desviació de Sant Julià i al túnel de les Dos Valires.
2. Per què s’ha produït aquest endeutament si, en canvi, segons s’assegura s’ha aconseguit un superàvit de 22,6 milions?
El dèficit i l’endeutament són dos indicadors que van molt lligats l’un amb l’altre però que són diferents. Efectivament, la relació que hi ha entre el dèficit i l’endeutament és que l’endeutament de l’Estat s’incrementa quan hi ha dèficits; però aquest increment no és simètric o igual, és a dir, que l’endeutament no augmenta sempre amb el mateix import del dèficit en què s’incorre, ni l’augment es dona en el mateix període de temps.
Això és així perquè el dèficit mesura en quant s’han excedit les despeses dels ingressos en termes de la liquidació anual del pressupost i no en termes dels imports cobrats i pagats de les liquidacions respectives (és a dir, el resultat de l’exercici s’acota a la liquidació del pressupost de l’Estat en un any en concret).
I l’endeutament mesura la quantitat de diners que l’Estat ha demanat prestats a tercers (entitats bancàries del país o al mercat intern –mitjançant emissions de deute públic–). L’import de les necessitats d’endeutament depén finalment, a banda de si l’Estat ha incorregut en dèficit i de l’import del dèficit, de les diferències de venciment entre els cobraments i els pagaments.
Per tant, succeeix que no sempre que el Govern ha incorregut en un dèficit de caixa ha necessitat formalitzar de seguida, o a mitjà termini, un nou endeutament. Generalment, durant el període de temps que transcorre entre que s’incorre en el dèficit i en què sorgeix la necessitat de nou endeutament, el Govern recorre a l’import disponible de les pòlisses de crèdit sindicades que va contractar en el seu moment (març del 2012), d’acord amb l’import autoritzat en les lleis de pressupostos anuals.
L’import disponible de les dos pòlisses de crèdit sindicades està condicionat també per la gestió de les diferències de venciment entre els cobraments i els pagaments, d’acord amb els terminis de pagament o cobrament que preveu la normativa vigent.
A títol d’exemple, els anys 2014 i 2015 es van tancar amb un dèficit de caixa de 5 M€ i de 13 M€, respectivament, i el Govern no va necessitar formalitzar en aquests mateixos exercicis un nou endeutament per fer-hi front, perquè les pòlisses de crèdit contractades no estaven del tot disposades. No obstant això, més endavant, en l’exercici 2016, les necessitats d’endeutament derivades d’aquests dèficits (18 M€) i tambè derivades de drets liquidats que es troben pendents de cobrament, s’instrumentalitzen mitjançant la formalització d’un nou endeutament.
3. Quins són els motius del fort increment de la xifra pendent de cobrar per part de deutors reconeguts?
L’import pendent de cobrar per part de deutors reconeguts és d’un import total de 68.118 milers d’euros, d’acord amb l’epígraf de deutors de l’actiu del balanç que figura en l’informe relatiu a la liquidació de comptes del Govern de l’exercici 2016. A continuació es detalla la composició d’aquest deute i es justifica el motiu pel qual es troba pendent de cobrament en data de tancament. Principalment:
a) Impost general indirecte (IGI), per 23.412 milers d’euros. Aquest import correspon:
- D’una banda, a les autoliquidacions dels darrers períodes de l’IGI del 2016 (desembre, quart trimestre i segon semestre) i a les declaracions anyals de l’IGI bancari, per un total de 18.628 milers d’euros. Atès que el període voluntari de presentació d’aquestes declaracions és el mes de gener de l’exercici n+1 –és a dir, que va ser el mes de gener de l’exercici 2017– i que aquest període correspon al d’ampliació de l’exercici pressupostari n –en aquest cas de l’exercici 2016–, aquestes declaracions o liquidacions d’ingressos es registren o comptabilitzen en data de tancament de l’exercici n –en aquest, en data 31 de desembre del 2016–.
Aquest deute es va facturar en el decurs del mes de febrer de l’exercici 2017 i en data 26 de maig del 2017 l’import pendent de cobrar és de 1.430 milers d’euros.
- I de l’altra, a l’IGI a la importació del mes de desembre del 2016, per un import de 4.784 milers d’euros. Aquest import es va facturar i cobrar en la seva totalitat el mes de gener del 2017 atès que està garantit per fiança bancària.
b) Taxa al consum, per 9.030 milers d’euros, que correspon a les importacions del mes de desembre del 2016. Aquest import es va facturar i cobrar en la seva totalitat el mes de gener del 2017 atès que està garantit per fiança bancària.
c) Impost de la renda de les persones físiques (IRPF), per import de 7.900 milers euros, que correspon a les retencions i els ingressos a compte en concepte de pagament a compte de l’impost sobre la renda de les persones físiques de l’exercici 2016. Aquest deute s’han facturat en el transcurs del primer trimestre de l’exercici 2017, de manera que en data 26 de maig del 2017 l’import pendent de cobrar és de 343 milers d’euros.
d) Impost sobre societats (IS), per un import de 6.502 milers d’euros, que correspon a l’acompte de l’exercici 2016. Aquest deute s’ha facturat en el transcurs del mes de febrer del 2017 i en data 26 de maig del 2017 l’import pendent de cobrar és de 456 milers d’euros.
e) Impostos especials que s’apliquen a la importació, com ara l’alcohol, el tabac i els hidrocarburs, per un import de 4.138 milers d’euros. Aquest import es va facturar i cobrar en la seva totalitat el mes de gener del 2017 atès que està garantit per fiança bancària.
f) Impost sobre serveis indirectes (ISI), per 3.638 milers d’euros, que correspon a requeriments de regularitzacions dels exercicis 2011 i 2012, arran de la sentència número 21-2014 del Tribunal Superior de Justícia. El cobrament d’aquest deute es realitzarà de manera fraccionada, a petició de l’obligat tributari, d’acord amb la resolució corresponent efectuada pel Departament de Tributs i de Fronteres. En data 26 de maig del 2017 l’import pendent de cobrar és d’1.223 milers d’euros.
g) Taxa d’activitats econòmiques de l’exercici 2016, per un import de 2.705 milers d’euros. En data 26 de maig del 2017 l’import pendent de cobrar és de 2.455 milers d’euros.
h) Impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, per un import de 2.693 milers d’euros. Aquest import correspon a les declaracions del 4t trimestre del 2016 que els notaris van presentar en els transcurs dels primers quinze dies del
mes de gener del 2017, que és el període voluntari de presentació. Com que aquest període està dins del d’ampliació de l’exercici 2016, la data de comptabilització d’aquestes declaracions va ser el 31 de desembre del 2016 .
En data 26 de maig del 2017 l’import pendent de cobrar és de 37 milers d’euros.
i) Impost als no-residents fiscals, per un import de 1.834 milers d’euros. Aquest deute correspon a les declaracions del 4t trimestre del 2016. Com que el període voluntari de presentació d’aquestes declaracions va ser el mes de gener del 2017 –que correspon al període d’ampliació de l’exercici 2016–, la seva data de comptabilització va ser el 31 de desembre del 2016.
Aquest import s’ha facturat en el transcurs del mes de febrer del 2017 i en data 26 de maig del 2017 l’import pendent de cobrar és de 33 milers d’euros.
En resum, el deute per drets reconeguts tot just detallat –de 61.853 milers d’euros—en data 31 de desembre del 2016, ha passat a ser de 5.977 milers d’euros en data de final de maig i per tant s’ha cobrat en un percentatge del 90%.
Per acabar, cal fer avinent que la variació amb relació a l’exercici 2015 del saldo d’aquest epígraf de deutors per dret reconeguts –de 24.715 milers d’euros– es troba en els tributs d’IGI, d’IRPF i d’impost de societats, principalment. I s’explica pel creixement l’any 2016 en la liquidació d’aquests ingressos i, en el cas de l’IRPF i de l’IS, també, perquè l’any 2016 les tasques de comprovació i revisió de les declaracions corresponents que s’efectuen prèviament al procés de facturació han necessitat més termini atenent l’augment en la liquidació.
4. Per què no es van donar aquestes dades en les compareixences públiques de presentació del tancament de comptes de l’exercici 2016, presidides per un gran triomfalisme per part dels representants de Govern?
L’objectiu de la roda de premsa de presentació del tancament de comptes és explicar a la ciutadania l’execució del pressupost de l’Administració general. En concret, es pretén posar en relleu, principalment, quins recursos ha obtingut el Govern en l’exercici i en què s’han gastat o liquidat.
Atenent aquest objectiu, el contingut de la roda de premsa se centra a explicar la liquidació del pressupost especialment en la classificació econòmica, i per tant, no inclou una explicació sobre els estats financers de l’exercici ni sobre el compte d’endeutament.
Aquest patró de presentació ha estat el mateix la majoria dels anys amb independència de si hi ha hagut superàvit o dèficit.
En qualsevol cas, cal recordar que també, en rodes de premsa, s’ha informat de totes les emissions de deute públic i de si aquestes emissions suposen un nou endeutament, com va ser el cas de l’emissió de bons de l’Estat del 12 d’abril del 2016 (amb venciment el 13/04/2018) d’un import de 100 M€, 70 M€ dels quals es van destinar a refinançar l’emissió de bons del 15/10/2014, que va vèncer el 15/04/2016.
Cal fer avinent que l’informe de tancament de l'exercici o dels comptes anuals es pot consultar a través de la pàgina web del Ministeri de Finances des del primer moment que es lliura al Consell General. Aquest informe comprèn: el balanç, el compte del resultat economicopatrimonial i els documents determinats en la Llei general de les finances públiques –entre els quals hi ha la liquidació del pressupost i la situació de l’endeutament–, i com a document que completa els comptes anuals, la memòria, que detalla amb escreix la situació econòmica financera del Govern i té un component més tècnic.
