Partit Socialdemòcrata

Llibertat, protecció i progrés

Crea: 03/13/2019 - 10:16

Tribuna d'opinió publicat al Diari d'Andorra (13-3-2019)

Parlava fa uns dies amb un fisioterapeuta i em comentava la cronificació de les patologies cervicals al nostre país; les causes: estrès, l’ús i abús de les pantalles dels dispositius electrònics, una ergonomia deficient dels llocs de treball. Fent broma, vaig afegir que, a més a més de tots aquests motius, els darrers 40 anys hem instal·lat el costum de tenir el cap sempre girat cap als veïns de sud.
 
La setmana passada, el president francès –i copríncep d’Andorra pels que ho hagin oblidat– es va adreçar als ciutadans d’Europa amb motiu de les properes eleccions al Parlament europeu.
 
Al nostre país el seu missatge ha passat desapercebut; atents als mínims gestos, signes, símptomes febrils, humors i rumors del copríncep episcopal per consolidar usos, costums, dogmes i prerrogatives del passat, les propostes de futur del copríncep francès, simplement s’ignoren.
 
La paritat, l’equilibri tants cops evocats per alguns mamuts de la política andorrana, falla estrepitosament en la pràctica diària. A DA, com a bons conservadors, només els interessen els caps d’Estat quan es presten a ser còmplices de la seva política partidària. Mirar al Nord ha esdevingut, a l’Andorra “política”, una excentricitat; si algunes vegades, forçats per una celebració o per la conjuntura, el govern de DA ha promès girar les prioritats, les bones intencions han durat menys que una rosada i dies després s’ha tornat a la inèrcia dominant.
 
Tanmateix, les opinions del copríncep francès, tant si parla com a copríncep, com si ho fa de president (dels francesos i del Consell de ministres) haurien de ser objecte d’un atent seguiment per part dels andorrans. Per descomptat, també es poden seguir les dels seus opositors polítics i socials, nacionals i europeus; més enllà, evidentment, de les enrabiades sobre la “monarquització subreptícia” o del “buidament de l’arquitectura original constitucional” que, amb el més mínim motiu protocol·lari, ens acostuma a avorrir “el líder” del partit progressista.
 
La carta, titulada Per una renaixença europea, adreçada pel president francès, en 28 idiomes, als ciutadans europeus, s’articula al voltant de tres grans temes: llibertat, protecció i progrés. Temes que, a banda del seu contingut com a pilars per reconstruir una “Renaixença europea”, ens poden ser molt útils als andorrans a l’hora de trobar suports per la negociació dels acords amb la UE.
 
Útils també per superar les trampes dels antieuropeistes domèstics que manipulen i desinformen com fan els de l’interior de la UE, sense proposar res més que entotsolar-se en un replegament econòmic, social i polític impossibleen aquests moments de la història.
 
La llibertat de l’home, diu Macron, es basa en la diversitat d’opinions i la primera llibertat és la llibertat democràtica, la d’escollir els nostres governants i denuncia que, a cada escrutini, hi ha “potències estrangeres que busquen pesar sobre els nostres vots”. La petitesa del nostre país no ens posa a l’abric d’aquest perill i, si ens parem a observar, des que tenim Constitució, mai l’elector andorrà (“importat” i autòcton) havia rebut tanta pressió “exterior” –per no dir estrangera– per alterar les seves preferències, com està succeint amb motiu de les eleccions del 7 d’abril.
 
Protegir el nostre continent; protegir els nostres valors, ans també les nostres fronteres, replantejar l’espai Shengen, argumenta el president francès; protegir econòmicament la UE contra la competència comercial dels que atempten contra els interessos estratègics europeus i valors com les normes ambientals, la protecció de dades i el “just pagament de l’impost”. Amb la supervisió, també, de les grans plataformes del sector digital, sancionant les que infringeixes les normes de la competència i garantint la transparència dels seus algoritmes.
 
Retrobar l’esperit del progrés és el tercer pilar de la “Renaixença europea” que defensa Emmanuel Macron; progrés social, amb un “escut” garantista de remuneracions i un salari mínim europeu adaptat a cada país; progrés ambiental, liderant el combat ecològic contra el canvi climàtic, les contaminacions que atempten contra la nostra salut i el medi ambient.
 
Macron assenyala el seu adversari: “Els nacionalistes sense solucions” que exploten la còlera dels pobles; tot i reconeixent errors del passat, com la manca de participació dels ciutadans en les polítiques europees, que han portat a una mena de somnambulisme col·lectiu d’una Europa “tova”, esclava de la rutina i l’encantament.
 
El Copríncep francès proposa solucions concretes, entre les quals, una “conferència dels representants de les institucions europees i dels estats” per debatre –sense tabús– tots els canvis necessaris al projecte europeu, sense excloure la revisió dels tractats.
 
Mentrestant, a Andorra, els “grans estadistes” segueixen a pinyó fix mirant, els uns, de la banda del riu Runer, i els somiatruites emmirallant-se amb Mònaco i el Brexit.

Sobre l'autor