Partit Socialdemòcrata

La influència de l’olor dels croissants calents

Crea: 05/02/2019 - 11:24

Tribuna d'opinió publicada al Bon Dia (2-5-2019)

Els experiments mentals es tracten bàsicament de petites ficcions especialment ideades per generar i causar la perplexitat moral i esdevenir elements de reflexió. Aquestes són les que ens proposa Ruwen Ogien en els primers 5 capítols del llibre L’influence de l’odeur des croissants chauds sur la bonté humaine per avaluar les nostres intuïcions morals, és a dir, els nostres judicis espontanis sobre el que és el bé o el mal, el just o l’injust i sobre les nostres concepcions ètiques. Ogien és, segons l’amic i filòsof que em va regalar el llibre, “indubtablement el més gran i millor exponent de la filosofia moral experimental”.
 
Veiem per exemple un dels primers experiments que es proposen al llibre i que és, a més, un dels menys complexos. El capítol del llibre es titula L’enfant qui se noie dans l’étang. La situació (inventada i creada per a la reflexió) comença amb un hipotètic passeig per la vora d’un llac dins el qual albirem un infant que està a punt d’ofegar-se. Salvar la vida del nen és tremendament fàcil, tan sols requereix atansar-se a la vora de l’aigua i estirar una mica el braç per treure’l sa i estalvi cap a la ribera. El petit inconvenient és que caldrà endinsar-se una mica en el llac, mullar-se força els peus i potser fer malbé les sabates tot just estrenades el cap de setmana passat; i que per altra banda anem una mica justos per no dir que estem a punt de fer tard a la feina.
 
Davant aquesta situació; quina decisió prenem? Seria del tot “monstruós” deixar morir un infant solament per preservar unes sabates noves, no mullar-nos els peus i evitar haver de treballar tota la jornada amb una mica més de pressió, oi? Si aquesta és la seva resposta, “hauria de saber” (en els termes expressats per Ogien) que és del tot monstruós deixar morir infants de gana als països més pobres del món que podríeu evitar amb una part petita, ínfima en alguns casos, dels vostres ingressos.
 
Aquest experiment ens situa directament davant dos dels elements base del pensament moral, les intuïcions i les regles, i ens porta a fer una apel·lació sobre un dels elements fonamentals del raonament moral: “tractar els casos similars de forma similar”. Ogien ens proposa analitzar aquí si estem parlant realment de casos similars amb diferents remarques, indicant per exemple si és correcte alinear un acte que només pot fer per un mateix, com salvar un infant que s’ofega, amb un acte que molta gent pot en principi fer, com enviar un txec a Oxfam o Metges Sense Fronteres. També ens permet plantejar-nos diferents qüestions morals, com ara si no salvar un infant que s’ofega davant dels nostres ulls i deixar morir millers d’infants lluny dels nostres ulls són verdaderament casos similars. I si seríem responsables de la mateixa manera en ambdós casos.
 
Per a l’utilitarisme, per exemple, el fet que no hàgim comès personalment cap acte que hagi estat la causant de la gana al món no ens exonera per si sol de la nostra responsabilitat amb relació a aquesta situació en la mesura que, almenys, és a les nostres mans actuar per poder-les canviar. Es tracta d’una “responsabilitat negativa” però d’una responsabilitat, tanmateix.
 
Finalment, un breu comentari sobre el curiós títol del llibre. A què respon? L’origen, segons s’explica, prové d’una situació experimental creada en la qual es provoca una evacuació d’emergència en un edifici i una de les persones que participa de l’experiment és d’edat avançada i simula caure mentre es produeix el simulacre. Es realitzen diverses simulacions gairebé idèntiques. En els primers casos gairebé ningú s’atura enmig de la fugida a atendre o ajudar la persona gran que ha caigut. L’experiència es repeteix posteriorment generant alhora una intensa olor de croissants calents acabats de fer. En aquests casos es detecta un percentatge molt més elevat de persones que s’aturen, s’interessen i ajuden el padrí que ha caigut. Interessant.

Sobre l'autor

imatge de Pere Lopez
Pere Lopez