Partit Socialdemòcrata

La indiferència i la por

Crea: 03/15/2019 - 12:56

Tribuna d'opinió publicada al Diari d'Andorra (15-3-2019)

Ja fa més de dos anys d’aquell octubre del 2016 en què, des del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra (FNJA), es va organitzar un debat sobre l’abstenció juvenil. Aquest debat se celebrava fruit de la preocupació pels resultats de l’estudi sobre l’abstenció electoral acabat de publicar; un estudi realitzat conjuntament entre el CRES i el departament d’Estadística de Govern.

Els resultats reflectien que els joves d’entre 18 i 35 anys eren els que menys votaven a les eleccions comunals i generals. Concretament, l’estudi analitzava la participació electoral entre les eleccions generals del 2009 i les comunals del 2015, i mostrava que entre els joves de 18 a 25 anys la participació havia caigut un 18,4% entre les generals del 2009 i les comunals del 2015. D’altra banda, entre la franja de 26 a 35 anys la participació havia caigut un 22,9% en aquest mateix període.

Amb referència al contingut del debat, es van poder extreure els següents punts principals:

1. Que la joventut no participava per desafecció i/o indiferència (la qual era multicausal i multidimensional: pel sentiment de manca de representació dels representants polítics i les institucions, per la pròpia mala praxi política o sentiment de poca transparència, pel propi mecanisme i efectes del sistema electoral, per la dificultat d’accedir als drets polítics –fruit de la prohibició a tenir la doble nacionalitat i/o no poder votar a les eleccions comunals–, per la manca de creació de mecanismes de democràcia directa...).

2. Que, a part de l’abstenció electoral, la joventut temia participar activament en política per les conseqüències privades i/o familiars que implicava exposar-se i/o posicionar-se públicament.

En aquest sentit, avui seria interessant repetir un nou estudi quantitatiu com aquell del CRES i el departament d’Estadística de Govern, per analitzar un altre cop la tendència i els percentatges de participació juvenil a les eleccions generals i comunals que viurem aquest 2019. A més a més, proposaria afegir-hi un estudi complementari qualitatiu que observés si els dos factors resultants del debat sobre l’abstenció són variables determinants per entendre l’abstenció electoral juvenil, com també per comprendre la participació activa política de la joventut.

Altrament, si analitzem els perfils polítics joves presents en els actuals consells de comú o ens focalitzem en els i les joves presents a les candidatures d’aquestes pròximes eleccions generals, la meva satisfacció és àmplia. Per exemple, i disculpant-me per si em deixo algú, en els actuals consells de comú observo noms com el de Cerni Pol a Canillo, Xavier Fernández a Encamp, Vanessa Fenés i Marc Pons a Ordino, Guillem Forné a la Massana, o Laura Lavado a Escaldes-Engordany. Altrament, si observo les candidatures a les eleccions generals del 2019, detecto noms coneguts en algunes llistes. Per exemple, a les candidatures par­roquials trobem Cristina Valen a Canillo, David Cruz i Maria Martisella a Encamp, Marc Galabert a Ordino, Zaida Arriba i Josep Fusté a la Massana, Pere Baró, Toni Puig i Liliana Ribeiro a Andorra la Vella, Sofia Cortesao a Sant Julià de Lòria i Carles Sánchez a Escaldes-Engordany. Per una altra banda, a les candidatures nacionals veig altres noms coneguts com Carles Acosta, Èrica Armengol, Joao de Melo, Marc Latorre, Jordi Ribes, Jordi Torres i Judith Vila.

Totes aquestes persones, tot i ser d’edats diverses, tenir experiències més o menys àmplies en política, així com tenir diferències ideològiques, coincideixen en un denominador comú: representen la regeneració democràtica de la política andorrana. Totes elles són persones que s’han sobreposat a la indiferència d’abstenir-se políticament i a la por de participar activament com a representants polítics i persones públiques.

Tot i haver esmentat una bona sèrie de noms, i sabent que me’n deixo algun, encara considero que en són pocs. Encara crec que n’han de ser més per la salut de la nostra democràcia. Una salut que no només s’ha d’analitzar per la qualitat de les institucions democràtiques sinó també per la participació directa i/o indirecta de la ciutadania en aquestes institucions i en cada espai públic de participació ciutadana.

En resum, crec que per atraure més fornades de joves en política, cal abans una política que faci aquests joves partícips dels canvis de la seva societat. I això només serà possible si es du a terme una política de participació juvenil que impliqui el reconeixement i l’alimentació de les fortaleses, interessos i habilitats dels i les joves, i que ofereixi oportunitats reals perquè participin en les decisions que els afecten com a individus i com a grup. En definitiva, una política que s’allunyi de l’enfocament paternalista en la concepció dels joves com a subjectes de dret més que com a actors del desenvolupament, i que reubiqui els joves en els seus rols com a protagonistes actius de la transformació social, a més de considerar-los un grup adult amb necessitats socioeconòmiques concretes.

Si canviem aquest enfocament de les polítiques de joventut, es pot fer el primer pas per passar de la indiferència a l’interès, que pot ser un catalitzador a la participació electoral. No obstant això, per superar la por són necessaris altres canvis legislatius i de maduresa democràtica. Els primers són necessaris per evitar que el pas en política no pugui afectar directament o indirectament la persona que voluntàriament ha volgut forma part del canvi polític. Els segons impliquen encara més esforç col·lectiu, ja que és necessari que el conjunt de la societat accepti que formar part de la política és més positiu que negatiu en l’àmbit individual i col·lectiu. Amb els anys que fa que estic implicat en l’associacionisme juvenil o polític, m’ha quedat clar que la lluita contra la indiferència i la por és complexa. No obstant això, tinc clar que són dos problemàtiques que es poden resoldre si el conjunt de la classe política i la societat civil treballen juntes per acabar amb elles. I si això depèn d’aquesta nova fornada de polítiques i polítics, no tingueu cap dubte que ho faran. Ells i elles són l’exemple a seguir. Elles i ells són les nostres representants contra la indiferència i la por.

Sobre l'autor