Partit Socialdemòcrata

La feina mal feta no té futur

Crea: 07/04/2016 - 11:17

Tribuna d'opinió publicada al Diari d'Andorra

El 9 de maig passat vaig fer una demanda d’informació per poder accedir a dades sobre la futura estació nacional d’autobusos (ENA); finalment, 36 dies després, el 14 de juny, Sindicatura em va trametre un dossier en paper i dos CD amb una documentació desendreçada que no contenia –com ja vaig denunciar en la meva intervenció a la sessió de control del dia 16– ni l’avaluació d’impacte ambiental, ni l’estudi de risc d’inundació en cas de crescuda del riu.
 
La desgana del Govern en la confecció de la informació era evident: a la documentació lliurada estan barrejats esborranys amb documents definitius, fitxes de seguiment ambiental d’altres projectes; però el més greu és que, de l’examen de la informació lliurada, es desprèn que el contingut del projecte no s’ajusta ni de bon tros a allò que prescriu la Llei de contractació pública del 09-11-2000.
 
A la sessió de control, el ministre d’Ordenament em va respondre que no sabia si al projecte s’havien d’incloure els costos de manteniment. Es tracta d’una ignorància greu, ja que la llei és clara: els projectes han de contenir, segons l’article 16 de la Llei de contractació pública, “una memòria, que ha d’expressar les necessitats a satisfer i els factors a tenir en compte, i, especialment, les determinacions següents: a) amortització, concepte que indica i raona el càlcul d’un període de vida útil o durada normal de l’obra, sense necessitat de cap més despesa que la seva conservació ordinària, i b) manteniment i conservació, concepte que concreta les atencions que s’haurien de dedicar a l’entreteniment de l’obra i el seu cost durant el període d’amortització”.
 
Doncs bé (o malament): al projecte del ministeri d’Ordenament Territorial no hi ha ni una cosa ni l’altra. No hi ha ni necessitats a satisfer ni estudi de costos de manteniment.
 
Si la llei exigeix un estudi de necessitats no és per caprici del legislador. Com, si no, podria fer-se un projecte amb diners públics sense saber quines necessitats actuals i futures ha d’atendre? Com es pot parlar de rendibilitat econòmica i social sense saber quins costos tindrà?
 
A la documentació lliurada manca també un informe de l’àrea de Mobilitat, a parer meu imprescindible, sobre l’afectació qualitativa i quantitativa que tindrà el projecte en la mobilitat de vehicles, ciclistes i vianants, i les mesures (semàfors, restriccions o altres) que es preveuen adoptar per garantir la seguretat viària i la integració de la infraestructura a la xarxa de transport rodat privat i públic (localització de parades de bus urbà, aparcament de vehicles privats i bicicletes...).
 
En una infraestructura sensible, mancaria l’informe del cos de bombers per validar si el projecte compleix les normes de seguretat, donar per vàlid el posicionament de les boques incendi i l’avaluació de les rutes d’accés dels vehicles d’extinció i de salvament, així com les vies d’evacuació dels usuaris.
 
I, a banda dels aspectes ja mencionats, el disseny de la futura instal·lació també evidencia altres mancances que, és cert, es podrien considerar d’una menor importància però que no deixen d’evidenciar que les presses no són bones conselleres, i que confirmen que per voler córrer massa per complir una promesa electoral feta, també, a corre-cuita es va camí de fer un nyap de considerables dimensions. Per posar només uns exemples, no hi ha cap previsió de l’espai on s’hauran de situar pantalles informatives, megafonia o càmeres de videovigilància. Tampoc està inclosa la ubicació de cap desfibril·lador ni d’un espai perquè els conductors dels autobusos puguin canviar-se o descansar. Aquesta última deficiència incompleix, cal dir-ho, la Llei de seguretat i higiene en el treball. Un darrer apunt, tampoc no s’ha reservat lloc ni al mateix edifici ni als seus voltants per situar els contenidors d’escombraries o magatzems per material de neteja o consumibles. Tampoc no s’ha d’oblidar la improvisació que denota –massa habitual a Demòcrates per Andorra– el recent canvi d’una partida destinada a l’heliport per poder afrontar les obres de l’estació.
 
En definitiva, com ens temíem quan vam fer la pregunta, el Govern ha plantejat el projecte de l’estació nacional d’autobusos amb una absoluta improvisació. I el que és molt més greu, incomplint la legislació. El resultat serà una infraestructura amb gravíssimes deficiències que afecten la seva funcionalitat i que s’hauran d’esmenar en un futur molt pròxim amb importants costos econòmics i ambientals.