Partit Socialdemòcrata

La família que és tothom

Crea: 09/21/2018 - 11:28

Article d'opinió publicat a Ara.ad (21-9-2018)

De vegades, la família de les nostres amistats ens acull i ens cria com si visquéssim en tribu. De vegades és l’entrenador que et fa de pare, i t’inculca i t’endreça o la germana que és de la teva amiga però és teva, la mare pròpia que compra un regal cada Nadal per la mare de l’altra. I els límits genètics es desdibuixen i cada persona va més enllà del que dictamina l'estricta urbanitat. 
 
Tenim la sort de viure en un entorn recollit, on fills i filles en alegre barreja marxen junts a casa de qui els pugui acollir un moment perquè surts tard de la reunió. On a casa teva han entrat les teves amigues i els amics del teu germà en pèssimes condicions i han trobat una petita bronca, dutxa, pijama i llit. L’amic que et diu germana, el professor que et diu filla.
 
En distàncies curtes mai hi ha diferències, l’ésser humà acut ràpidament a la tendresa primària de qui cuida qualsevol membre de la tribu. I de fora de la tribu. Els somriures que creues amb qui no coneixes, la mà que recolzes, la teva ajuda en el desastre.
 
La paraula amor ha estat injuriada perquè apel·la a un imaginari de feblesa (i no podem ser febles ni espirituals en una societat competitiva), però aquests actes són d’amor. I tot això ve a que ha mort el Josep, que ens feia tantes vegades de pare, i estic enormement trista i esperançada de saber que ens envolten persones com ell. També agraïda de com som en realitat. Quan som lluny de dir barbaritats de qui pensa diferent i és enemic, quan som a prop de cuidar-li el gos perquè té un problema urgent. Bones persones en essència. 
 
Ja em perdonareu, avui és record i agraïment per ell. I per la gent que estimeu com ell. En la següent ja continuarem aixecant les atxes. 
Tags: 

Sobre l'autor

Maria Alaminos