Partit Socialdemòcrata

L’esgotament

Crea: 09/21/2018 - 10:58

Finestra Oberta publicada al Periòdic d'Andorra (21-9-2018)

La sensació és prou coneguda. Físicament impedeix fer les passes, cada una és un esforç proverbial, enllaçar-ne dues ja és un miracle. Mentalment és pitjor, es vol arribar a alguna banda, però els supòsits i els objectius de sortida fa dies que han perdut el sentit. Aleshores no queda sinó aguantar, suportar el pas del temps fins que la situació canviï, perquè per força ha de canviar.
 
La sensació durant el Debat d’Orientació Política ha estat en certa mesura aquesta. Cada hora és esperar que la legislatura s’acabi, cada hora creix la desafecció i la descreença, fins i tot d’aquells qui votaren aquest Govern. Hi ha qui troba noves aficions i es distreu, mentre que d’altres prefereixen tancar-se a casa i esperar el final, el recanvi, el que sigui. Hi ha qui resa esperant que el Sant Pare, o Buda o Al·là posi fi a l’agonia. Però atenció, no és el moment ni de distreure’s, ni de tancar-se a casa ni molt menys de resar.
 
En el període que falta per acabar aquesta legislatura han de tramitar-se un conjunt important de lleis sobre les quals val la pena fixar-se i escrutar-les amb lupa. Encara que faci mandra la legislatura no ha acabat. Parlo de, per exemple, la llei de Seguretat Ciutadana. Aquesta recull tot un seguit de mesures fins ara disperses a altres lleis i a decrets preconstitucionals. S’hi regularà, entre altres coses, la responsabilitat en cas d’aldarulls a manifestacions o agrupaments al carrer –atenció amb això, que potser qui la convoqui s’haurà de menjar les destrosses de qui, per lliure arbitri, decideixi trencar un plat. També s’hi parlarà de càmeres de seguretat i es regularà el seu ús més enllà de les actuals prevencions establertes per l’organisme encarregat de la protecció de dades. No sé si s’hauran fixat, però cada vegada n’hi ha més, són com un obscur presagi que es compleix, ja saben: el maleït «gran germà»; i aquí ningú diu res, tot ok.
 
S’hi parlarà, a més, del consum d’alcohol a la via pública –de ben segur que això interessa, doncs la pràctica compta amb un públic objectiu amb volum– i, increïble, de la prostitució, amb el llarg i abundant debat que aquesta planteja i que hem pogut començar a seguir els de la comunitat tuitaire pàtria.
 
Així, doncs, molta cosa encara per fixar-se, i molta per debatre’n. No s’amoïnin, ja sabem la data de les eleccions, i per això precisament –i ara més que mai–, s’ha d’estar a l’aguait, s’ha d’estar molt atent. 

Sobre l'autor