Partit Socialdemòcrata

Jugant amb el medi ambient

Crea: 04/01/2019 - 11:20

Article d'opinió publicat a Altaveu Digital (31-3-2019)

Fa uns dies, parlant dels programes electorals, un amic m’interpel·là sobre la proposta del PS de fer una llei de protecció del paisatge. Aneu molt despistats! - em va dir- la llei del paisatge ja esta aprovada i publicada al BOPA. 
 
Tenia raó; DA ha aprovat, en l’esprint final de la legislatura, una llei òmnibus de conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge, el que no sabia el meu amic és que la llei només destina dos dels seus articles a parlar (no a protegir) el paisatge. Un exemple més del postureig que ha caracteritzat la política ambiental de DA els darrers 8 anys. 
 
Han estat 8 anys perduts irremissiblement per implementar una normativa eficaç de protecció del medi ambient, lluny del màrqueting d’autopromoció i de gestos d’aparador al que ens ha acostumat la ministra-candidata i que no va més enllà d’un ecologisme d’escola bressol. El govern de Toni Martí, de Xavier Espot, de Sílvia Calvó, de Gilbert Saboya ha estat jugant i continua jugant en campanya electoral amb el Medi ambient.
 
Al meu amic li vaig explicar algunes de les negatives de DA a incorporar les esmenes dels altres grups a la llei de “conservació del medi natural, de la biodiversitat i del paisatge”.
 
El projecte de Silvia Calvó copiava molt -com no podia ser d’altra manera- de les lleis d’altres països de conservació de la natura i biodiversitat. Però molt més significatiu dels articles que copiava, són les prescripcions que omet. Així els ‘Demòcrates’ no van acceptar incloure en els principis generals, la proposta del PS de declararla prevalença de la protecció ambiental sobre l'ordenació territorial i urbanística. Quina raó amagada tenen? 
 
Moltes raons: DA no vol tocar els ‘ulls de poll’ privats i públics, no vol que la protecció ambiental sigui prioritària davant dels viaductes i rotondes que fan els seus col·legues d’Ordenament Territorial, ni que el paisatge i la biodiversitat, les zones humides condicionin les urbanitzacions privades dels amics; tampoc els importa l’impacte d’un heliport comercial, de manera que en la seva ubicació les consideracions ambientals passen a tercer pla;  l’entossudiment del govern de DA en no voler trobar un emplaçament alternatiu a la construcció de l’estació transformadora i repartidora d’energia (ETR) de les Valls del Nord, mantenint-lo contra l’opinió els veïns i del PS a la zona residencial de la Gonarda,  declarant el projecte d’interès nacional i obviant el principi de precaució pels possibles efectesdel camp electromagnètic sobre la salut dels habitants de la urbanització propera. 
 
En tots aquests de projectes, el medi ambient i la salut va pels Demòcrates per darrera d’altres interessos. Les bones paraules i els títols espectaculars (i homologables) de les nostres lleis quedaran en paper mullat, com hem vist, quan hi ha interessos “nacionals”. Com si l’interès d’unes famílies per la seva salut, no mereixés la qualificació de nacional!  
 
La llei de biodiversitat no ha estat la única activitat d’aparador que ha fet el departament de la ministra-candidata els darrers mesos de la legislatura. Al mes de setembre de 2018 el Consell va aprovar la llei 21/2018, amb el pompós títol “d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic”, tan pompós que li van buscar un acrònim (Litecc) per homologar-la a les tradicions franceses.
 
Quan vaig veure la llei, destinada pel que es veu a passejar-la per les instàncies internacionals, vaig fer una aposta per veure quant trigaria a incomplir-se per part del mateix Govern.
 
No vaig haver d’esperar massa. L’article 38.2 de la LITECC diu: “Els processos de contractació de les concessions de transport públic atorgades per les administracions públiques han de fomentar i catalitzar la substitució progressiva dels mitjans de transport per mitjans que utilitzin una font d’energia més baixa en emissions de carboni”.
 
Al mes de gener, quatre mesos després d’aprovada la llei, Govern va licitar -per segona vegada- la concessió de les línies de transport nacional regular de viatgers. Vaig buscar al plec de bases generals i administratives la forma concreta en la que Govern fomentaria i catalitzaria (sic) la utilització de busos amb emissions de carboni menors. Res, rien, nada, nothing. Una llei molt maca que, a la primera de canvi, s’incompleix pel mateix govern. Mirin, si no em creuen, el que diu el plec a la pàgina 15:
 
Quin interès tindran les empreses a utilitzar vehicles híbrids o vehicles ecològics avançats (EEV), si en la seva oferta no puntua la minimització de les emissions de carboni? Això es fomentar i catalitzar?
 
És clar que amb les tarifes que s’indiquen en la licitació, no podem dir que el foment del transport públic sigui una prioritat de DA. Ho és en campanya electoral i en la redacció de texts legals que desprès ells mateixos no compleixen.
 
Unes tarifes que contradiuen les promeses electorals que un dia sí i l’altre també van fent els candidats de DA. 
 
Al final dels vuit anys de la ministra-candidata Sílvia Calvó, no queda més que unes normes burocràtiques prou inconcretes i “elàstiques” per a que puguin ser aplicades CONTRA els adversaris i a FAVOR dels amics. 
 
Queda, també, un grup de funcionaris cansat, perplex, indignat i desorientat per les constants intromissions polítiques en la seva feina; uns tècnics que no veuen altres alternatives a la penosa situació del departament que la de plegar, demanar excedència o limitar-se a una aplicació burocràtica al peu de la lletra d’una sèrie de lleis inconnexes i desconnectades de la realitat andorrana que no serveixen per protegir, ni per conservar, ni per gestionar la natura.
 
Aquesta és l’herència que ens deixa DA, aquesta és l’herència de la senyora Calvó.

Sobre l'autor