Partit Socialdemòcrata

Joc de trons

Crea: 06/12/2019 - 10:55

Article d'opinió publicat al Bon Dia (12-6-2019)

Ho admeto, jo també faig part de tota aquesta gent; jo també soc seguidor incondicional d’una sèrie de tant d’èxit com la de Joc de trons (més enllà del que pensa cadascú del final d’aquesta, aquí m’abstindré). El que sí que us dic és que si no voleu espòilers de la sèrie, no seguiu l’actualitat del nou Govern tripartit perquè pot semblar que l’han escrit els mateixos directors de la sèrie de ficció. No ho veieu? Diferents cases busquen la manera d’obtenir el tron de ferro de la manera que sigui. Ep! Em sona aquesta història. Un partit que accepta negociar amb un altre que l’ha criticat durant 8 anys i l’altre, més enllà de les seves crítiques, accepta formar part d’aquest Govern que tant ha atacat durant la darrera legislatura i durant la campanya (res de res).
 
Direu, és una casualitat: doncs seguim. Les dues cases més fortes d’aquest pacte de ferro necessiten unir-se amb altres cases per l’obtenció aquest tron, en aquest cas el Govern. Aquí entra la tercera força. Una tercera força que més enllà de fer de marca blanca del partit gran, però per por a perdre no es va presentar com a tal, sinó com un partit “en clau de país”, definint-se però de quin costat tomba com a “comunal i de centre”. A Joc de trons, feien el que fos per guanyar poder i ser el rei de les diverses cases i aquí qualsevol cosa per guanyar ministeris (no van trigar ni una setmana a tirar enrere una de les seves promeses com era el referèndum sobre la despenalització de l’avortament). Més enllà d’aquestes similituds, us he d’admetre que, dintre de la tristesa i de sentir-me enganyat com a membre d’una de les candidatures de d’Acord, però també com a votant d’aquesta a la recerca d’un canvi que finalment no ha sigut possible (de moment), el que em fa por és que tal com acaba succeint a la famosa sèrie televisiva, en sortim tots ben escaldats. La reina Danaerys ho va fer amb el seu drac, aquest Govern ho farà amb les seves lleis beneficiant uns quants pel perjudici d’una majoria, sense importar res més que el benefici propi. En definitiva, continuar el legat dels darrers 8 anys.
 
Però crec que el final d’aquesta sèrie també tindrà coincidències amb la ficció. Un dels dos protagonistes principals acaba matant l’altre perquè veu que és l’única manera que pari de fer mal a la gent. Aquí de ben segur també acabaran clavant-se ganivets metafòrics, però per seure al tron de ferro, no per defensar el poble ofegat (doncs sí, alguna diferència trobem).
 
El que realment em fa por és que per desgràcia no parlem d’una novel·la, sinó de la realitat del nostre Principat, i que potser quan el nostre drac cremi el tron de ferro ja serà massa tard per a nosaltres, els ciutadans de carrer. El que em reconforta és que a diferència de la sèrie aquí no s’acaba per sempre, sinó que com a tot final feliç sempre hi haurà algú disposat a salvar i a defensar-nos, en aquest cas fent una oposició ferma i constructiva, posant al centre de la legislatura la ciutadania i els seus drets, perquè al cap i a la fi aquesta ha de ser l’essència de la política i d’una bona sèrie de televisió. Així doncs tranquils, perquè el final de la nostra realitat serà un altre amb l’ajut dels consellers del Partit Socialdemòcrata, que ells no han oblidat pas que tots vàrem estar d’Acord.

Sobre l'autor