Partit Socialdemòcrata

Intervenció de Rosa Gili en el debat del conveni de la Unesco relatiu a la lluita contra la discriminació en l'ensenyament

Crea: 10/24/2017 - 11:45
La consellera general del PS, Rosa Gili (E.Comellas/Consell General).

Intervenció de Rosa Gili en el debat sobre el conveni de la Unesco relatiu a la lluita contra la discriminació en l'àmbit de l'ensenyament (20-10-2017)

Quan vaig començar anàlisi del Conveni  de la UNESCO, relatiu a la lluita contra la discriminació  en l’àmbit de l’ensenyament, anava convençuda que la meva intervenció seria un pur tràmit.
 
Els socialdemòcrates solem donar suport als Convenis Internacionals proposats per Govern.
 
Ara bé, en aquest cas, he de reconèixer l’estupefacció creixent que vaig sentir mentre m’endinsava en el document presentat per l’executiu de DA. 
 
Concretament estem parlant d’un Conveni vell de gairebé 60 anys, 57 per ser més exactes, ja que és un Conveni del 1960.
 
Evidentment, tots els organismes de l’ONU ens mereixen el més gran dels respectes. 
 
Sens dubte, aquest Conveni era un gran avenç i segurament avantguardista per molts països en el moment de la seva elaboració.
 
Avui podem estar d’acord amb moltes de les seves disposicions però no podem amagar que moltes altres ens semblen obsoletes, desfasades, i fins i tot fora de lloc en l’època actual. Concretament pensem que poc ens aporten el  dia d’avui.
I les citaré:
 
“Article 2 Quan són admeses per l’estat, les situacions següents no es consideren constitutives de discriminació en vista de l’article 1 d’aquest Conveni: a. La creació o el manteniment de sistemes o d’establiments d’ensenyament separats per a alumnes dels dos sexes [...]. ”
 
No sé si aquesta disposició/excepció només ens xoca als socialdemòcrates però francament nosaltres pensàvem tenir totalment superat aquest debat i aquesta possibilitat. 
 
Algú de vostès subscriu aquests preceptes?
 
I vol retornar a escoles únicament femenines (en les quals s’ensenyava a brodar, cosir i cuinar i sobretot a esdevenir una bona mestressa de casa?
 
O retornar a escoles únicament masculines (en les quals es podia inculcar la duresa masculina i la seva superioritat i es capacitava el gènere masculí  per manar en la societat)?
 
Tranquil·litzeu-nos!!! No anem per aquí, veritat?
 
Continuo amb l’anàlisi del Conveni.
 
Una altra cosa que ens interpel·la, en tot cas, a nosaltres, els Socialdemòcrates és, i aquí llegiré un fragment de l’article 5.1.b del Conveni.
 
“Article 5. 1. Els estats part d’aquest Conveni acorden:
 
[...] b) 2n, d’assegurar, segons les modalitats d’aplicació pròpies de la legislació de cada estat, l’educació religiosa i moral dels infants d’acord amb les seves pròpies conviccions [...]
 
És a dir que a través de l’acceptació d’aquest Conveni, que recordem està per jerarquia jurídica per sobre de les lleis nacionals i fins i tot de la Constitució, 
 
Si votem avui aquest Conveni, això podria voler dir que l’Estat estarà obligat a assegurar ensenyament de religió a qualsevol infant quan els pares en facin la demanda: religió catòlica però també musulmana, jueva, hinduista o la que sigui.
 
No sé com ho veuen, vostès!!!
 
Però, en tot cas, els Socialdemòcrates defensem la laïcitat de l’Estat andorrà.
 
Una altra cosa és que tot ciutadà tingui el dret a practicar la seva religió, sigui quina sigui, en l’àmbit privat. I això evidentment ho respectem i defensem!
 
Un tercer punt que ens permet posar en evidència l’obsolescència d’aquest Conveni són els preceptes de l’article 4: 
 
“Article 4 Els estats part d’aquest Conveni es comprometen també a formular, a desenvolupar i a aplicar una política nacional tendent a promoure, amb mètodes adaptats a les circumstàncies i als costums nacionals, la igualtat d’oportunitats i de tracte en l’àmbit de l’ensenyament, i especialment a: a. Fer de l’ensenyament primari un ensenyament obligatori i gratuït; generalitzar i fer accessible a tothom l’ensenyament secundari en totes les formes [...]”
 
Mirin, senyors Consellers i senyores Conselleres, la llei qualificada d’educació del 1993, que ja té 24 anys (i segurament la llei anterior també ho contemplava) diu: 
 
“Article 7. 1. L’escolaritat obligatòria inclou els nivells de primera i segona ensenyança. Comprèn des dels 6 anys fins als 16 anys.”
 
I fins i tot:
 
“2. Tot infant tindrà el dret de ser escolaritzat a partir dels 3 anys, si els pares o el tutor així ho demanen.”
 
“Tendent a promoure que l’ensenyament primari sigui un ensenyament obligatori i gratuït” diu el Conveni!!!!!!!!
 
No ho troben obsolet?
 
Segurament no volem sortir més en les llistes negres que devem compartir amb països en via de desenvolupament. 
 
Ho entenem!
 
Potser si  una documentació més extensa hagués acompanyat el Conveni hauríem entès coses que ara mateix ens poden haver passat per alt.
 
A més, sembla que tampoc no han seguit les recomanacions dels seus propis experts. 
 
L’informe jurídic que ens venia adjuntat amb el Conveni, elaborat per una jurista del propi ministeri d’afers exteriors, aconsellava fer per part d’Andorra  una declaració interpretativa que hauria acompanyat el Conveni, en la qual Andorra faria palesa la seva especificitat en matèria d’educació. 
 
L’objectiu segons l’informe jurídic, era fer constar l’existència dels dos Convenis bilaterals que tenim acordats amb França i Espanya que fan que l’ensenyament públic a Andorra estigui compost per tres sistemes educatius i que dos d’ells es regeixen gairebé essencialment per normes dels nostres països veïns i que per tant, no establim nosaltres.
 
És cert que França i Espanya són signataris d’aquest Conveni però tampoc constava gaire . França el va ratificar el 1961, és a dir fa 56 anys i Espanya el va acceptar el 1969, fa 48 anys.
 
També, aprofito per dir que aquesta declaració interpretativa, recomanada pels seus mateixos serveis jurídics, hauria pogut explicar el nostre avançament en educació, com tot país desenvolupat al segle XXI. Ens hauria permès estar més còmodes amb aquesta ratificació tan tardana i que sembla que necessitàvem aquesta acceptació per posar-nos a la norma. 
 
Entenem que no se’ns ha explicat prou bé l’interès de la ratificació d’un Conveni amb aquests punts anacrònics. 
 
Un Conveni que al nostre entendre mereix ser actualitzat als temps actuals per part de la UNESCO i els països que l’han ratificat.
 
Hauríem demanat una votació per articles però pel que ens han dit el reglament del Consell General no ens ho permet.
 
Mirin, nosaltres, avui per principis i per prudència de no comprometre legislacions futures els deixarem aprovar sense la nostra ajuda aquest Conveni. De fet,  no els calen els nostres vots.
 

Tags: 

Sobre l'autor

imatge de PS
PS