Partit Socialdemòcrata

Intervenció de Rosa Gili en el debat de la Llei general de l'allotjament turístic

Crea: 07/17/2017 - 12:12
La consellera general del PS Rosa Gili (E.Comellas / Consell General).

Intervenció de Rosa Gili en el debat de les reserves d'esmana i de la Llei general de l'allotjament turístic (13-07-2017)

Reserves d’esmena 1, 2 i 7
 
Els socialdemòcrates presentem avui set reserves d'esmena perquè aquestes van ser rebutjades en comissió i perquè considerem que tracten aspectes importants que han de ser debatuts en el plenari.
 
De fet, de les 44 esmenes presentades pels consellers socialdemòcrates, els consellers demòcrates ens n'han rebutjat 40 en comissió. Tan sols tres amb poca rellevància van ser transaccionades i una la vam retirar.
 
El dia d'avui encara no entenem que tot i haver rebut felicitació pública en plena sessió per part del ministre per les nostres esmenes cap d'elles no hagi sigut gairebé ni debatuda ni plantejada la seva consideració en comissió.
 
Per referir-me a les reserves d'esmena 1, 2 i 7, que hem decidit agrupar perquè estan lligades, em referiré a un dels articles que més controvèrsia va generar en comissió: l'article 23 del projecte de llei.
 
De fet, és l'article clau en la regulació dels establiments de la modalitat habitatges d'ús turístic, que en un inici contemplava la limitació d'un 75% de les quotes de participació de l'edifici on estan situats els habitatges d'ús turístic per aquesta activitat i que a través d'una esmena transaccionada entre els consellers demòcrates i la consellera Sílvia Bonet ara es rebaixa ara a un 50% (tot i una contradicció entre l'articulat i la disposició final deguda essencialment a la precipitació en el treball parlamentari).
 
En les nostres esmenes pujàvem el percentatge pensant sobretot en aquell veí de l'edifici que no es dedica a l'allotjament turístic i que es pot veure embolicat, sense demanar res, en un canvi d'ús amb totes les implicacions que això pot comportar.
 
El canvi d'ús de residencial a hoteler obliga tenir una recepció a dins del mateix edifici i més implicacions que ara mateix, des de la visió legislativa que avalaran els consellers de la majoria no sabem exactament què comportarà, ja que dins de la llei se'ns remet a un dels reglaments que el Govern té ja en espera o bé establirà.
 
Tindrà més despeses aquest veí? Segurament: més equipaments comuns tindran conseqüència en la seva quota i per tant, tindran repercussió econòmica.
 
El seu edifici canviarà, ja no serà el mateix perquè estarà sotmès a més obligacions, que sense aportar-li beneficis volguts, sí que li comportaran més despeses.
 
De fet, segons l'article 26 de la llei de la propietat horitzontal, una majoria de les tres quartes parts de les quotes de participació pot modificar els Estatuts de la comunitat i per tant, entenem que podran decidir un canvi d'ús.
 
O bé, si el dia d'avui, alguns edificis superen el percentatge i la voluntat podria ser la d'eliminar del mercat algun habitatge d'ús turístic, ens demanem quins seran els criteris per determinar quin o quins apartaments podran o no tenir activitat econòmica? Quines repercussions tindran per tots els veïns?
 
Mirin, senyors de DA, tant de bo ens equivoquem però el dia d'avui ens sembla entreveure clarament un aflorament massiu de problemes dins de les comunitats de propietaris que en cap cas poden ser bones per ningú: tensions, diferències de drets entre propietaris, procediments judicials massius...
 
Que s'havien de regular els allotjaments turístics SÍ, ho hem dit de manera reiterativa, però tenim molts i molts dubtes quant a les conseqüències del que es votarà avui.
 
En les nostres reserves d'esmena 1 i 2 també esmenaven en el sentit de regular la comercialització d'estances, d'habitacions en els habitatges perquè és una pràctica que existeix arreu i també a Andorra.
 
DA prefereix prohibir-ho, prohibir el lloguer d'habitacions turístiques quan és una pràctica existent i que té el seu nínxol comercial.
 
DA prefereix tancar els ulls al que és una realitat i al que al nostre parer, és una greu equivocació.
 
Per tot l'exposat, demano avui el suport dels consellers generals a aquestes tres reserves d'esmena.
 
Reserves d’esmena 3 i 4
 
Les dues reserves d’esmena següents pretenien la creació d’un únic registre de Turisme en el qual es reagruparien les diferents seccions segons les tipologies d’allotjaments turístics: hotels, apartaments turístics, càmpings, allotjaments rurals i els habitatges d’ús turístic. De fet, tal com quedarà ara si no s’accepten les reserves d’esmena, en el projecte de llei s’estableix un registre d’Habitatges d’Ús Turístic i d’Empreses de Gestió d’Habitatges d’Ús Turístic d’un costat i tota la resta d’establiments d’allotjament turístic dins del registre de comerç.
 
Poc pràctic, poc lògic també però que tampoc ha valgut la reflexió dels consellers de la majoria.
 
La publicitat del registre hauria permès una millor regulació del sector a nivell operatiu, més transparència per atorgar millor seguretat jurídica a operadors i clients unificant el Registre tot mantenint la diferenciació per Seccions en funció de la tipologia d’allotjaments turístics.
 
Així, per tot l’exposat demanem avui un vot favorable a les dues reserves d’esmena.
 
Reserva d’esmena 5
 
En aquesta esmena proposàvem una modificació en dues direccions de l'article.
 
La primera pretén substituir el règim d'autorització prèvia per l'obertura d'una activitat comercial d'allotjament turístic per una declaració responsable. Aquesta modificació aniria en la línia de la simplificació de tràmits de conformitat amb les previsions amb la Directiva 2006/123/CE, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior, coneguda com a "Directiva de Serveis o Directiva Bolkestein", en tots els sectors, no únicament el turístic).
 
Així mateix, i en la línia d'allò disposat pel que fa a l'article 33 es proposa que el règim de declaració responsable (i consegüent inscripció en el Registre) es faci extensiu per a tots els allotjaments turístics. Entenem que en bona lògica tots els allotjaments turístics haurien de sotmetre's a un règim d'intervenció administrativa anàleg. Tal com està configurat el projecte de llei en l'actualitat, s'exigeixen més tràmits administratius als Habitatges d'Ús Turístic que a la resta d'allotjaments turístics, sense cap justificació d'aquest tracte diferencial.
 
Així l'esmena homogeneïtza els tràmits administratius i alhora els simplifica, en tant que no es requereix una autorització administrativa prèvia per a l'exercici d'aquestes activitats.
 
D'aquesta manera, la legislació andorrana es posaria en línia amb la tendència de la regulació a nivell europeu que també reclamen els nostres empresaris aquí al país. Sens dubte aquest canvi redundaria en la llibertat i facilitat quant a l'establiment dels empresaris turístics, i alhora no suposaria un "desavantatge competitiu" respecte al règim d'intervenció dels països de l'entorn.
 
Reserva d’esmena 6
 
La darrera reserva d'esmena que tractarem ara es refereix a l'esmena que vam presentar per l'article 39 que regula els requisits d'accessibilitat del parc immobiliari de les EGHUT. De fet, la nostra reflexió no va tan orientada concretament al que contempla l'article en si però va dirigida a posar en evidència que no sembla normal que en una llei general d'allotjaments turístics es reguli únicament quants habitatges turístics adaptats han d'haver-hi i s'obviï alegrement la mateixa reflexió en referència a tots els altres tipus d'allotjaments turístics.
 
Pe què en aquesta llei posem aquestes precisions i no fem el mateix pels hotels, allotjaments rurals i altres allotjaments turístics?
 
Ni s'entén ni té lògica. En parlarem després més àmpliament però de nou quedà palès la insuficiència legislativa d'una llei, que ho diu clarament en el seu títol s'anomena de caràcter general.
 
En fer les esmenes, vam optar per remetre la regulació dels requisits d'accessibilitat per TOTS els allotjaments turístics en una altra normativa que donés ple respecte a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat que vam votar el 2014.
 
Si els consellers demòcrates ho haguessin volgut fer en aquesta llei, certament hi hauríem estat d'acord però en cap cas ens sembla normal una regulació parcial d'un tema tan important com és el de l'accessibilitat per les persones discapacitades.
 
No pensem que així es facin les coses ben fetes, senyors de DA.
 
Intervenció sobre la resta de la llei
 
El projecte de llei d'allotjaments turístics que votarem avui és una llei que malgrat que el seu títol la defineix com a general està molt buida de contingut en molts dels seus apartats.
 
Està farcida d'articles que no concreten res, que no regulen res i es limiten a fer referència a reglaments que sembla que el Govern ja fa dies que està elaborant.
 
En una llei amb 95 articles es fan 82 remissions a diversos reglaments, cosa que parla per si sola per la manca de concrecions que comporta.
 
Una llei que sembla haver estat feta a corre-cuita només per regular una part del sector que no neguem que no calgués.
 
Però el Govern ens presentava una llei general amb vocació a regular tots els allotjaments turístics.
 
Així, parlem d'una llei que dóna carta blanca al Govern en molts aspectes, ja que des d'aquesta sala se'ns demana de validar cegament reglaments que no sabem ni el que diran, ni quina serà la política que tindrà el país en un aspecte tan important com el dels allotjaments turístics.
 
D'exemples molts: sobre els hotels ni una concreció. Els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les habitacions, cambres de bany, esmorzars, serveis d'acollida... tot es determinarà per reglament.
 
Ni tan sols s'ha dedicat cinc segons al tan espinós tema de la classificació per estrelles dels hotels.
 
Sí en canvi definim el preu de la placa d'un hotel: una estrella: 365,15 euros, dos: 547,70, tres: 730,26, quatre: 912,86 i cinc: 1.095,42 euros.
 
Però el dia d'avui no tenim ni idea de quins seran els criteris d'atribució d'aquestes estrelles.
 
Què caracteritzarà els aparthotels? Què diu la Llei?
 
Doncs després molt temps treballant en la llei dels allotjaments turístics, jo ara mateix no sé res.
 
Ho determinarà el Govern en el seu reglament número 5.
 
Hostals i residències? El mateix. Vegin el reglament número 6.
 
Pensions? Reglament número 7.
 
Allotjaments rurals? Reglament.
 
No tenim res en contra dels reglaments però entenem que la seva funció és desenvolupar el que preveuen les lleis.
 
Aquestes han de donar un marc general i tenen per funció donar una seguretat jurídica.
 
Una llei general d'allotjaments turístics havia de ser més concreta i més treballada.
 
No pot ser que no hi hagi les definicions bàsiques i que en canvi sí que es reguli dins la llei el règim d'abandonament de les pertinences dels nostres visitants.
 
Els socialdemòcrates havíem preparat una esmena per regular específicament els intermediaris d'empreses turístiques d'allotjament, tema que sembla que està generant bastants problemes en els països veïns.
 
Però DA no hi va voler entrar.
 
Sobta que davant de tanta falta de concreció quan arribem a l'apartat dels habitatges d'ús turístics, és a dir als pisos moblats per vacances, llavors sí que baixem als detalls: requisits d'accessibilitat només per ells, sancions greus i molt greus només per ells establertes en la mateixa llei i a les quals dediquen apartats sencers amb 7 punts per les sancions greus i 5 per les molt greus.
 
Senyor ministre Francesc Camp, en el debat a la totalitat presentat per la bancada liberal, vostè ens va felicitar per les nostres esmenes, ens va reconèixer que havíem treballat en profunditat les esmenes, que fèiem propostes interessants, deia que calia mirar-se amb profunditat les nostres aportacions en temes d'intermediació del sector perquè podien tenir cabuda.
 
Sí, senyors demòcrates, ens vam abstenir en l'esmena a la totalitat al projecte de llei presentada pel grup liberal perquè pensàvem que el treball en comissió podria millorar-la.
 
Malauradament, senyor ministre, no ha pogut ser. Ho deia abans de les nostres 44 esmenes, 40 han estat rebutjades, 1 l'hem retirat i les tres altres han sigut transaccions amb poca transcendència.
 
Al portaveu de DA el molesta la divergència, el rol de l'oposició. Anomena les nostres propostes d'esmenes polítiques, es sobreentén que amb clara voluntat de desprestigiar-les.
 
A què es refereix senyor Jordana?
 
Què entén vostè per esmenes polítiques?
 
Què fem els consellers generals i el Govern si no és política?
 
Flac favor ens fa a tots amb aquestes expressions que desvirtuen el nostre rol "polític"!!!
 
En la seva roda de premsa d'ahir fins i tot va parlar de Llei política com si alguna d'elles no ho fos.
 
Senyor portaveu de DA, a vostè potser li costa concebre que hi hagi consellers que vulguin fer aportacions pensant en el bé general i lluny de l'interès de persones o col·lectius; però per molt que a alguns sembla que els hi pesi, sí que n'hi ha que busquen el que consideren les millors lleis per tots.
 
Així doncs avui, en aquesta sala i per tot l'exposat, no donarem suport al projecte de llei general de l'allotjament turístic.

 

Territori: 

Sobre l'autor

PS