Partit Socialdemòcrata

Fàctic, factible, sostenible

Crea: 07/25/2019 - 11:13

Finestra Oberta publicada al Periòdic d'Andorra (25-7-2019)

No és un assumpte desconegut. Una de les principals mesures per reduir l’emissió de gasos responsables de l’escalfament global i el consum de combustibles fòssils és la disminució dràstica del trànsit aeri. Una veritat que, incòmoda o no, ens enfronta a dilemes de consumidor. Viatjo en avió allà on puc fer-ho en un altre mitjà de transport? Però també ens enfronta amb dilemes de ciutadà –em temo que ambdues convergeixen perillosament–, a l’hora de decidir –doncs sí, es pot decidir– si es vol sacrificar un marge de l’existència per acollir unes instal·lacions aeroportuàries.
 
Hi ha qui ho té clar i ens vol imposar el seu criteri donant per fets els beneficis de la connexió pel que fa a l’augment de l’arribada de turistes, tots un darrere l’altre comprant experiència, utopia que s’evoca amb nostàlgia, quan tot era fàcil. Llocs comuns que encara habiten a les mentalitats de certes elits econòmiques. Semblava que en els darrers 15 anys aquesta mentalitat havia canviat i s’optava per una més que recomanable prudència pel que fa al giny i la infraestructura, però aquells que aleshores predicaven l’Andorra dels 200.000 volen augmentar els més de vuit milions de visitants que rebem durant l’any i tornen –i amb força– les fantasies del progrés basat en els «atractius» de més de sis zeros.
 
Deuen pensar que no ho entenem, que no podem calibrar la dimensió en què es mou l’Andorra globalitzada. Trobo, però, que s’entén perfectament. No som pas, ni de bon tros, el primer país a entrar en aquesta deriva ni en patir el cicle de la mercaderia turística, una indústria que ofega el seu objecte amb relativa facilitat, doncs qui diu que la proliferació d’atractius no matarà –precisament– l’experiència demandada pels consumidors?
 
En el període d’incertesa que travessem determinats sectors aposten per velles solucions fent-les passar per novetats arriscades. D’arriscades ho són, però de novetat gens. Se m’ocorre que potser a aquestes velles gosadies caldria respondre tal com al seu moment es va respondre. Penso en l’incipient i jove moviment Fridays For Future que participa de la internacionalitat de la iniciativa i penso també en aquells moviments que aquí van existir i reeixir amb les seves propostes. Si ressusciten les solucions maldestres, potser no és mala idea ressuscitar allò del «pensar globalment, actuar localment» i dur la lluita contra el canvi climàtic a la seva concreció dins el territori. És un suggeriment. 

Sobre l'autor