Partit Socialdemòcrata

Espontaneïtat

Crea: 10/17/2017 - 18:42

Article d'opinió locutat al 'Ningú és perfecte' de Ràdio Valira (16-10-2017)

Dissabte vinent, dia 21 d’octubre, es celebra el XVè  Congrés del Partit Socialdemòcrata d’Andorra, i és per això que avui m’agradaria parlar de la figura de Rosa Luxemburg, dirigent del Partit Socialdemòcrata Alemany –l’SPD– fins al 1914 i posteriorment fundadora de la Lliga Espartaquista, llavor del Partit Comunista Alemany –KPD–, organització que participà al conat de revolució a Alemanya el 1919. Aquella revolució fou sufocada pel Govern, format aleshores pel sector majoritari de l’SPD, que no va dubtar en emprar les unitats paramilitars dels freikorps o Cossos Lliures. Foren aquests els que detingueren i torturaren, entre d’altres, a la mateixa Rosa Luxemburg i a Karl Liebknecht, exdiputat de l’SPD i cofundador, així mateix, del KPD. Una història trista que finalitzà el 15 de gener d’aquell 1919, quan ambdós foren assassinats. Ella pels cops de culata dels fusells dels freikorps i un tret al cap. Ell d’un tret al clatell. Cada any, a Berlín, grups de gent de procedència diversa segueixen reunint-se al tram del Landwehr Canal on els freikorps van llençar els seus cossos.
 
Vull parlar d’ella perquè seu és un concepte que no per discutit fins a la sacietat deixa d’ésser útil. Parlo del concepte d’espontaneïtat. Aquesta espontaneïtat s’ha d’entendre en el marc de les discussions de l’època entorn de les possibilitats revolucionàries del moviment obrer. En aquells temps, l’oportunitat dels partits socialdemòcrates d’arribar al poder polític dels seus països passava per la capacitat de mobilització de les masses de treballadors. Un exemple és la Revolució Russa, de la que aquest 2017 es celebra el centenari. Naturalment, les condicions de vida i les condicions polítiques eren diferents. Tot i així, no es pot dir que la mobilització de masses hagi deixat de tenir un paper determinant en política: ho hem vist aquestes darreres setmanes. 
 
El què Rosa Luxemburg volia dir amb el terme espontaneïtat és que la millor escola política és l’acció, és a dir, que ningú no neix ensenyat i que la independència i la voluntat política de canvi s’experimenten a mesura que s’exerceixen. Ella mateixa ho defineix al Discurs en el Congrés de fundació del Partit Comunista Alemany, parlant dels ex-companys de l’SPD –disposo del text en castellà, així que el presento en aquesta llengua–: “Piensan que educar a las masas proletarias en el espíritu socialista significa darles conferencias, distribuir panfletos. ¡No! La escuela proletaria socialista no necessita de eso. La actividad misma educa a las masas”. Insisteixo en què cal fer-se càrrec de què el llenguatge d’aquell temps i circumstància –l’Alemanya de 1918– no és, evidentment, el d’avui. Això no impedeix, però, que entenguem el que volia dir.
 
Avui he volgut parlar-vos de Rosa Luxemburg perquè dissabte vinent celebrem el XVè Congrés del Partit Socialdemòcrata d’Andorra i vull animar els militants i els simpatitzants a participar-hi. I a la gent que escolti o llegeixi aquesta petita rememoració històrica vull animar-la que faci seva la política i actuï.     
 
Tags: 

Sobre l'autor