Partit Socialdemòcrata

Democràcia i pluralitat

Crea: 01/09/2018 - 11:01

Article d'opinió locutat al programa 'Ningú és perfecte' de Radio Valira (8-1-2018)

Democràcia i pluralitat són parts essencials del relat que sosté el nostre règim polític. No entraré –no és necessari– en disquisicions sobre el significat d’ambdues paraules, ja que això requeriria un exercici de repàs històric impossible i infructuós en aquest petit espai. Prenc com a democràcia, aquí i ara, l’ordenament constitucional que des del 1993 divideix els poders polítics i judicials i en regeix el seu exercici. Allà s’hi validen les garanties suficients per considerar que el nostre és un Estat democràtic. La pluralitat és conseqüent als règims democràtics occidentals. Per pluralitat s’entén l’existència de diferents partits i el dret a la representació política dels diversos grups socials –o així ho entenc jo–. Aquí ja trobaríem algun punt –referent a la filosofia política– que podria esdevenir problemàtic. 
 
La representació política dels ciutadans es canalitza al parlament –poder legislatiu– on cada conseller, cada persona elegida per representar la sobirania del poble en qüestió –en el nostre cas, l’andorrà– és escollida sense respondre a cap mandat imperatiu –article 53.1 de la Constitució–, la qual cosa vol dir que ni tan sols els partits –plataformes mitjançant les quals aquells mateixos representants han estat escollits– tenen la capacitat de fer acomplir o desistir de cap decisió que l’escollit hagi pres sobre determinat assumpte. Aquí és on trobem el curtcircuit, doncs el sistema de partits no s’adapta ben bé a les prerrogatives de representativitat –que en diré– exclusiva i neutral. D’aquí que un conseller pugui trencar constitucionalment la disciplina de vot que imposa el partit, la qual cosa se sol traduir en una dimissió, un advertiment o fins i tot una expulsió del propi partit. El conseller, però, no ha deixat de representar el poble andorrà, simplement ho farà ara sota una altra circumstància.
 
En moltes ocasions moltes d’aquestes consideracions ens passen desapercebudes i trobem –per exemple– que potser no és tan difícil despenalitzar l’avortament, ja que si uns quants consellers hi estan d’acord no tenen perquè obeir al plantejament del seu partit. Però assumim que si aquest no el contempla, cada un dels consellers d’aquell partit assumiran la posició general. De la mateixa forma succeeix amb altres qüestions. I per què ho assumim? És que potser els partits polítics són quelcom més que plataformes electorals? És que es tracten d’agrupaments de persones amb una posició ètica i política propera, encara que ho sigui de manera instrumental? És que són organitzacions composades cada una per persones definides per la seva extracció social i que, per tant, definiran les seves idees, el seu programa i la seva acció d’apropar-se i organitzar-se mitjançant aquest ànim? No se’ns pot escapar que la dimensió instrumental és molt important, sinó cauríem en una il·lusió infantil. Els partits són encreuaments d’interessos individuals, de carreres personals. Són també, però, la manera de fer valdre la veu dels col·lectius que conformen la nostra societat política. Aquesta és la dimensió de la pluralitat en democràcia. La política també és aquesta lluita. Participar-hi és també participar en aquestes peculiars institucions, en aquests grups d’individus que s’ajunten per a la consecució d’un objectiu –legislar i governar–. I quan un partit ha rebut el recolzament electoral que li permet ésser present a la seu de la sobirania popular i els seus candidats han esdevingut representants efectius tenen el dret constitucional d’exercir les seves funcions en les millors condicions. Democràcia són majories i quelcom més.
 

Sobre l'autor