Partit Socialdemòcrata

De turisme sostenible

Crea: 11/08/2017 - 11:24

Article d'opinió publicat al Bon Dia (08-11-2017)

Vaig visitar la Biennal de Venècia el mes de setembre passat i un dels dies que passejàvem per la ciutat va aparèixer, com un monstre de pel·lícula de ciència ficció, un creuer a l’horitzó. Vam pensar que s’encastava directament en algun dels palaus del gran canal. Era una imatge dantesca que se sumava a la dels milers de turistes i creueristes que envaíem la plaça San Marco. La ciutat estava plena de cartells recordant als turistes que Venècia era una ciutat viva; un miracle és que encara els venecians hi resideixin i resisteixin. No vaig saber veure per enlloc les accions relacionades amb la celebració de l’Any internacional del turisme sostenible per al desenvolupament, proclamat per l’Assemblea General de les Nacions Unides. 
 
Sense ànims de comparar aquesta preocupant situació, la de Venècia amb Andorra, vaig pensar si a casa nostra es notaven les accions i els principis relacionats amb la sostenibilitat del turisme. A casa nostra són diverses les iniciatives que s’han emmarcat en la promoció d’aquest turisme sostenible: una guia de consells pràctics per al viatger responsable; el refugi guardat de l’Illa, la ruta Coronallacs que uneix els quatre refugis guardats del país; el Camí saludable dels drets humans, l’aprovació de la Llei general de l’allotjament turístic...
 
Algunes iniciatives encomiables i que caldrà valorar-ne l’efectivitat en la contribució a la sostenibilitat. Potser és encara massa aviat per veure els beneficis d’aquestes accions fetes des del prisma de la sostenibilitat.
 
De tots els balls de xifres amb els que ens tenen acostumats Andorra Turisme i el Ministeri de Turisme m’agradaria conèixer com i quina part es tradueix o es materialitza en els beneficis derivats que aquest turisme sostenible dona. Per exemple: el Cirque du Soleil té un impacte econòmic segons Andorra Turisme de 21.369.154 €: quina part d’aquesta enorme xifra es destina a les activitats culturals pròpies? I de l’Ultra Trail, amb un retorn segons l’organització de 3,2 milions, quina quantitat es destina a la conservació del medi natural? O de l’Spartan Race, amb un impacte econòmic segons el Comú d’Encamp superior al milió d’euros, quina quantitat reverteix en el manteniment, per exemple, de la Vall del Madriu?
 
La qüestió em suscita moltes preguntes i masses dubtes. Quina estratègia, més enllà de les subvencions a diverses activitats, es porta a terme per aquest creixement econòmic inclusiu i sostenible? Quin és l’ús eficient dels recursos, la protecció ambiental i lluita contra el canvi climàtic o els valors culturals, la diversitat i el patrimoni? Es promou més la restauració, conservació i ús dels jaciments arqueològics i monuments arquitectònics?
 
Es promouen i valoren les manifestacions culturals locals? Es promou l’autoestima comunitària? S’integra la comunitat local a les activitats turístiques? Es potencien els productes autòctons i naturals? Es tradueix en la millora de les condicions laborals dels treballadors del sector turístic? No es pot permetre que el turisme segueixi sent una font d’ocupació precària amb salaris baixos.
 
Quines són les eines per vigilar, avaluar i gestionar els impactes d’aquestes activitats turístiques? Es porta a terme tota aquesta anàlisi? On ho podem trobar publicat?
 
El desenvolupament del turisme requereix una planificació integral i els departaments responsables han de centrar-se de manera equitativa en aquesta planificació com a principal reclam turístic. Demana també integrar més enllà de les associacions empresarials del sector en la presa de decisions a la comunitat, les associacions culturals i esportives, als ecologistes i les organitzacions privades.
 
Un cop avaluats els beneficis podrem saber aleshores per què apostem: per aquest turisme sostenible del qual parla les Nacions Unides o pel manteniment del turisme sigui com sigui?
Tags: 

Sobre l'autor

Susanna Vela