Partit Socialdemòcrata

El PS vol que el ple del Consell es pronunciï sobre el dret a baixa per tenir cura d’un fill hospitalitzat

Crea: 10/23/2017 - 19:10
Els consellers generals del PS, durant la roda de premsa.
Els consellers generals del Partit Socialdemòcrata (PS) han presentat sis reserves d’esmena al text tancat de la llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica. L’objectiu és poder debatre al ple del Consell General tres canvis que es volien introduir al text i que no han estat acceptats per la comissió de sanitat: la creació d’una baixa remunerada per cuidar de fills hospitalitzats, un reforçament dels drets dels menors i la possibilitat de tenir una segona opinió mèdica sense condicions. Les reserves s’hauran de votar divendres vinent, quan està previst que el projecte legislatiu passi el tràmit del debat parlamentari.
 
Dues de les esmenes que, des del PS, s’havien presentat a la llei persegueixen la incorporació tant al Codi de Relacions Laborals com a la Llei de la seguretat social del dret a suspensió de la relació laboral i de la possibilitat de demanar una baixa remunerada en cas de “l’hospitalització del familiar degudament acreditada”. La proposta es focalitzava principalment en els fills, però també s’incloïen “els ascendents de primer grau”. La prestació econòmica a percebre seria del “100% de la base de càlcul”, s’hi té dret “d’ençà del mateix dia que comença l’hospitalització” i s’extingeix o bé per la sortida del malalt del centre sanitari o per la reincorporació voluntària del beneficiari al seu lloc de feina. En la motivació de les esmenes, els consellers generals del PS remarcaven que es tractava d’una “necessitat posada en evidència en l’estudi Infància i adolescència en perill de la Fundació Julià Reig” i que està “contemplada també en dret comparat”.  
 
En el treball en comissió, els consellers de Demòcrates per Andorra (DA) van desestimar aquesta proposta, tot indicant que la incorporarien en el nou codi de relacions laborals que, justament, es va entrar a tràmit ara fa uns dies. Un cop analitzat aquest darrer text, es veu que, efectivament, s’ha incorporat la possibilitat de disposar de “quatre mesos prorrogables per períodes iguals fins a dos anys com a màxim” en el cas de “malaltia molt greu o hospitalització de llarga durada d’un fill menor de divuit anys que requereixi la presència continuada d’un dels seus progenitors” –lletra e), apartat 1 de l’article 66. Aquesta proposta, però, queda per sota de la plantejada des del PS, ja que, per una banda, no inclou l’opció de tenir cura d’altres familiars i, per l’altra, es tractaria d’un permís no retribuït. 
 
La consellera general del PS Rosa Gili ha defensat que aquesta prestació és molt necessària. “Pensem que això és molt important; que ningú pugui perdre la seva feina per assistir el seu fill hospitalitzat lluny del país. Això ha de ser un dret”, ha argumentat, tot remarcant que cal que aquesta baixa sigui remunerada. Al seu entendre, es tracta d’una qüestió de “solidaritat i empatia”, ja que “és el que tots voldríem, que menys que poder estar al costat d’un familiar malalt quan més ho necessites”. 
 
 
Les altres reserves d’esmena presentades pels parlamentaris del PS fan referència a vàries propostes de modificació mitjançant les quals es volien reforçar els drets dels menors, especialment a partir dels 14 anys. Així, se’ls vol atorgar una major capacitat de decisió.  Les esmenes preveien que en els casos de persones d’entre 14 a 16 anys puguin ser elles qui donin el consentiment per a una actuació sanitària sempre i quan prèviament “el professional valori la seva competència intel·lectual i emocional per a comprendre l’abast de la intervenció sobre la seva pròpia salut i les conseqüències de la mateixa” i entengui que aquesta és “suficient”. El text original i l’ara tancat en comissió preveu simplement que fins als 16 anys el consentiment el donin els pares o tutors legals. 
 
Altres drets incorporats en les esmenes refusades en comissió i que ara el PS vol portar al ple són els de tenir accés, ja amb 14 anys, a la seva història clínica o que els professionals sanitaris puguin obviar el consentiment dels responsables legals d’un menor en determinats casos, com ara quan la consulta mèdica s’hagi fet sense l’acord dels pares, i han posat com a exemple les consultes lligades a la llibertat sexual dels adolescents, quan estigui en situació de ruptura familiar o quan un possible refús del tractament per part dels progenitors pugui posar en perill la seva salut. 
 
Una darrera reserva d’esmena servirà per defensar la posició del PS en relació al dret a demanar una segona opinió per part dels pacients. Des de la formació s’entén que això ha de ser un dret sense condicionants i no sotmesa a un reglament, com preveu el text que es portarà divendres vinent al ple. 
 

Sobre l'autor

PS