Partit Socialdemòcrata

El PS vol fixar per llei el dret dels menors a disposar de temps de lleure amb els pares o tutors

Crea: 01/22/2019 - 17:58
Els consellers generals del PS durant una sessió al parlament.
El Partit Socialdemòcrata (PS) vol fixar per llei el dret dels menors de disposar de moments de lleure compartits amb els seus pares. Així ho estableixen en una de les esmenes presentades al projecte de llei qualificada dels drets i deures dels infants i adolescents, ara a tràmit al Consell General. Les propostes de modificació també inclouen referències a evitar que les dificultats econòmiques d’una família puguin derivar en què es consideri que els seus fills estan en situació de risc i, per tant, pugui obrir-se un procés per a la retirada de custòdia; a la identitat sexual dels menors o l’accés a la seguretat social, entre altres aspectes. 
 
En total, la formació ha presentat fins a 24 esmenes parcials al text. En la número 14, es demana afegir un nou apartat a l’article 49 de la llei, que estableix el “dret al descans, al lleure i a les activitats d’esbarjo, culturals i artístiques”. En aquest punt es remarca que “les administracions públiques han de vetllar per la conciliació familiar i perquè els infants i adolescents puguin gaudir de moments compartits amb els seus progenitors o tutors legals”. Des del PS defensa que els menors “han de créixer amb la presència dels seus pares, mares o tutors tenint l’oportunitat de compartir moments de lleure i esbarjo per poder-se construir de manera equilibrada”. 
 
La consellera general del PS Rosa Gili ha posat en relleu el fet que Andorra “és un país on els horaris són llargs i no tenen sempre en compte la conciliació laboral”, fet que “pot tenir efectes negatius sobre els joves”, ja que “els pares no els han pogut dedicar el temps que haurien volgut”. Per això, ha defensat que fixar per llei el dret a disposar de temps de lleure amb els progenitors o tutors “ha de ser un principi a contemplar”. 
 
 
Amb una altra de les esmenes, la 16, es proposa afegir un nou apartat a l’article 79, que és el que defineix i posa negre sobre blanc el concepte de “situació de risc” d’un infant o adolescent, tot indicant que una de les causes per considerar aquest supòsit seria la “manca d’atenció física o psicològica”. En el redactat proposat, el PS vol deixar clar que “no es poden considerar mancances d’atenció aquelles situacions provocades per la manca de recursos econòmics de les famílies” i que “en aquells casos en què (...) tinguin dificultats econòmiques per accedir a un habitatge adequat a les necessitats dels infants o adolescents o per assumir despeses de guarderies, esplais i altres mesures d’atenció als infants, el Govern té l’obligació de subvenir a aquestes necessitats”. Per als socialdemòcrates, “no es pot acceptar de cap manera que es considerin infants o adolescents desatesos quan la situació prové d’una manca de recursos econòmics” i “l’Estat ha de proporcionar els mitjans necessaris perquè les famílies restin unides”. 
 
Un altre punt que el PS considera clau en la llei és assegurar que tots els menors del país tinguin cobertura sanitària. Així, l’esmena 11 afegeix un article al projecte legislatiu que estipula que “els infants i adolescents, tinguin l’edat que tinguin i estiguin en edat escolar o no, tenen el dret a beneficiar-se de la seguretat social, àdhuc de les assegurances socials”. Es recorda, en aquest sentit, que així ho estableix l’article 26 de la Convenció dels drets de l’infant, ratificada per Andorra, però que, en canvi, “hi ha antecedents en què s’ha refusat”, especialment per a fills de temporers que “han vingut (...) amb els seus pares, els quals, a més, cotitzaven a la CASS”. 
 
En les seves propostes de modificació del text, els socialdemòcrates també volen incidir en la necessitat de garantir el dret a l’educació d’aquells menors que, per motius mèdics, hagin d’estar hospitalitzats o estar una temporada llarga convalescents al seu domicili. Es proposa reduir d’un mes a quinze dies el termini a partir del qual es fixa que els infants han de poder prosseguir la seva formació escolar i, a més, s’estableix que aquells “amb una malaltia crònica reconeguda o que es manifesta per brots, s’atendrà (...) de manera immediata sense període de carència, sempre que el seu estat de salut ho permeti”. 
 
Una altra esmena important per al PS és la número 4, que afegeix un apartat a l’article de la llei que parla sobre el dret a la identitat. En aquest, es remarca que “tots els infants i adolescents tenen el dret a l’autodeterminació de la seva identitat de gènere” i, per tant, “les persones transgènere i intersexuals han de ser tractades i anomenades d’acord amb el nom i el gènere amb què s’identifiquen i han de poder modificar aquesta informació en els registres i en els documents d’identitat emesos per les administracions públiques”. En una línia similar va l’esmena 5, que afegeix un nou article sota l’epígraf “drets sexuals” on s’indica que “cap menor no pot ser sotmès a pressions per ocultar, suprimir o negar la seva orientació sexual, expressió de gènere o identitat de gènere” i que “les administracions públiques han d’emprendre programes amb l’objectiu d’oferir suport social a totes les persones que estan en transició o un procés de reassignació de gènere”. En tots dos casos, les propostes de modificació van en la línia dels Principis de Yogyarkarta, document de les Nacions Unides sobre els drets humans vinculats a l’orientació sexual i a la identitat de gènere.
 
L’esmena 7, per la seva banda, vol garantir el dret dels menors a rebre “informació sobre salut sexual i reproductiva” així com “accés a totes les mesures de planificació familiar”. Per a la formació es tracta d’uns drets “importantíssims” que “han d’estar recollits a aquesta llei”. 
 
Les altres esmenes de la formació persegueixen, entre altres, incloure un representant del ministeri de Sanitat a la Comissió Nacional de la Infància i l’Adolescència (3), millorar les condicions d’acolliment familiar (21), pujar fins als 35 anys l’edat de consideració com a jove (24) o reforçar el dret de no patir “discriminacions, injustícies, humiliacions o vexacions en l’àmbit educatiu” (12).
 
Gili ha volgut lamentar el fet que es tracta “d’una llei que, un cop més, treballem a corre cuita i sense el temps que hauríem volgut per fer-ho millor”. Tot i això, remarca les 24 esmenes presentades, entre les quals destaca el fet que s’afegeix “el dret al respecte com a persona dins del sistema educatiu, el d’escolarització d’un infant hospitalitzat o amb malaltia crònica o temes d’identitat sexual”.  
 

Tags: 

Sobre l'autor

imatge de PS
PS