Partit Socialdemòcrata

Afluixant “constitucionalment” la cotilla

Crea: 03/13/2017 - 16:36

Article d'opinió locutat al programa 'Ningú és perfecte' de Ràdio Valira (13-03-2017)

Que quedi clar d’entrada que em declaro fermament “constitucionalista”, com la majoria de persones que festejaran demà el 24è aniversari de la nostra carta magna ─gairebé el quart de segle─ participant més o menys activament en algun dels actes més o menys protocol·laris que s’organitzen a casa nostra.

24 anys d’una Constitució que si bé, des del meu punt de vista, no s’ha pogut desenvolupar en profunditat, sembla que encara serveix de far cada cop que s’acosta un temporal. Una Constitució ja és això. Un marc legal, un esperit de les lleis per governar un estat. Després ve el seu desenvolupament, les lleis específiques, les seves normes, les seves interpretacions, que vesteixen la jurisprudència, que creen referències. Aquesta és la part lenta. Com diríem en termes culinaris, cal fer-li arrancar el bull per acaba sent fidel a l’essència del seu significat profund.

D’ençà que vaig tornar a posar els peus a Andorra després de la meva etapa universitària, d’això ara deu fer 19 anys, que tinc la sensació que cada cop que es posa damunt la taula algun projecte de llei que sembla tenir prou suport social (no pas electoral, lògicament), que es treuen de la butxaca la nostra carta magna, la que se suposa que és de tots, per sentenciar amb un “vade retro” contra una part de l’opinió publica.

Aquesta sensació estranya ha incrementat amb el pas dels anys quan me la desempolsen cada cop que es parla de competències, transferències, llei electoral, avortament o nacionalitat, per citar només alguns exemples. I me la vesteixen de la mateixa manera que fa 24 anys, quan la resta ja no portem pas pantalons de campana...

─Jo vull això perquè hi tinc dret! ─diuen uns.

─Però això que vols és inconstitucional! ─responen els altres.

─Doncs ho vull igualment! ─replica el primer.

─Doncs la Constitució no es pot canviar! ─sentencien els altres.

I fins quan durarà aquest diàleg de sords? Fins que els modistes decideixin que la nostra ja té dret a fer un canvi de pantaló i camisa per anar en consonància amb com es vesteix avui la gent o a escoltar altres temes musicals més enllà de Nirvana, Blur, Mecano o els Hombres G.

Dir que les coses ja estan bé com estan, ja em perdonareu, només és un argument vàlid per a una part de “la tropa”. És com dir a algú que has de ser més espontani, has d’estimar aquesta persona i has d’estar content per nassos.

I aquí és on només alguns, que tot i no ser-ho s’autoanomenen “constitucionalistes” per arraconar l’adversari polític, desfilaran aferrats al concepte del “consens” per lloar la impertorbable peça de museu que només desempolsen quan els convé, mentre uns altres la seguirem festejant per obrir el debat necessari perquè es pugui afluixar la cotilla i adaptar-se a l’Andorra d’avui, que no és pas la mateixa d’ara en fa 24.

Permeteu-me que acabi recuperant l’opinió del catedràtic i expert en dret constitucional Javier García Roca, que diu que cada deu o onze anys les constitucions haurien de reformar-se per adaptar-les a les necessitats socials i a una realitat que evoluciona, com fan països com ara França, Alemanya o els Estats Units. Però sobretot, sentencia, “les constitucions es defensen reformant-les!”.

Que tingueu una molt bona festa de la Constitució!

Sobre l'autor